SENSE TREVA

BABE REPORT – “DID YOU GET BETTER”

NOU REGISTRE

Ens hem emocionat molt al saber de Babe Report. Feia temps que no ens pujava l’adrenalina com ho ha fet en escoltar-los.

Amb les idees clares, han construït un debut immens. Es diu Did You Get Better i ha sortit via Exploding In Sound. Punxants guitarres que donen voltes amb forts i irresistibles riffs atonyinadors, una base ensordidora i una ajustada veu que amb prou feina, darrere del mur de distorsió, li arriba més enllà del coll de la camisa. Els responsables son els fundadors Ben Grigg (veu, guitarra) i Emily Bernstein (guitarra, veu), més els afegits Mech (baix) i Peter Reale (bateria), tots ells ex-membres de Yeesh, Geronimo! i FCKR JR, agrupacions totes de Chicago.

Engeguen amb Turtle Of Reaper, una acusació contra el pesat i constant alarmisme dels mitjans de comunicació que arrosseguem des del canvi de segle. Totes 10 cançons de l’àlbum contenen ritmes encesos, de propulsió a xorro i tonades enganxoses que ens van rebotant al cap tantes vegades com siguem capaços de sostenir. El van enregistrar en un sol cap de setmana el novembre de l’any passat a Radon Ranch, l’estudi creat en un soterrani compartit per Grigg i Bernstein on van capturar  la urgència i immediatesa del so de la banda.

D’aquest emocionant i colpidor Allergy 2000 explica Ben Grigg: ‘Va començar com un experiment per crear un so a l’estil de Yo La Tengo i va anar evolucionant fins a convertir-se en una peça única definida per un frenètic canvi de temps’. 

          

ADÉU... HOLA

MANDY – “LAWN GIRL”

NOU REGISTRE

Amb lo de l’escàndol de la flamdèmia hi ha hagut personal que s’ha hagut de reinventar o crear directament un algo per entretenir-se.

Sense moure’s de Chicago, si no es pot anar pel camí de la dreta, anirem pel de l’esquerra. Que és com dir, si amb Melkbelly no podem fer gaire cosa, doncs m’invento a Mandy i continuo el camí. 

Amb Melkbelly, ha tret un single sense format físic. Però guanya Mandy per golejada. La nova banda de la vocalista, Miranda Wu (Miranda Winters) ha llançat un àlbum no massa llarg però un àlbum. Nou cançons que sumades no arriben als 25 minuts, però amarat de la necessitat de fer botifarra i continuar amb la pel·lícula.

El disc es diu Lawn Girl i va sortir via Exploding In Sound fa encara no 15 dies. Aporta poderosos riffs que s’obren camí a base d’eixordadora retroalimentació que beu de les mateixes fonts que Veruca Salt o The Breeders. De la producció se n’ha encarregat la pròpia Winters amb l’ajut de Taylor Hales en els Electrical Audio Studios i per fer-ho més divertit, per aquesta nova etapa com no fer-se també amb una banda: elles son Linda Sherman (guitarra), Lizz Smith (baix) i Wendy Zeldin (bateria).

La temàtica rebota en les qüestions que vivim dia sí dia també. La responsabilitat d’educar un fill (a la portada veiem a sa mare), el procés creatiu en un context d’un únic gènere, les relacions entre amics i l’adrenalina dels directes. 

D’aquest High School Boyfriend expliquen: ‘La cançó és una fantasia sobre la venjança. De tenir l’esperança de no ensopegar dues vegades en la mateixa pedra. Originalment era un batibull ple de sintetitzadors amb veus de nens petits com si fossin cors. Per sort, el meu anterior disc dur va morir i amb ell va arrossegar aquella versió a l’infern’. Bueno, pues molt bé, pues adiós.

           

“THANK” HO TENEN CLARINET

NOU REGISTRE

Continuen arribant treballs de gent jove i emprenyada. Anem be. Aquest és el torn de Thank, una banda de Leeds que ha sabut treure profit de la ràbia que totes hem sentit.

L’any passat van treure en cassette Thankology, que era una compilació de tot el que havien anat editant fins llavors. També va ser el punt i a part, per demà poder llançar el seu debut. Es diu Thoughtless Cruelty i Freddy Vinehill-Cliffe, explica com va anar: ‘La majoria de les cançons no tenien resolt l’arranjament final, anàvem afegint capes sense preocupar-nos de com ho fariem en un escenari – durant aquest mes estaran de gira pel Regne Unit – Suposo que així funcionen moltes bandes, però per nosaltres va ser una novetat’. 

Amb Bread, una mescla de The Prodigy i Happy Mondays, i el vídeo que l’acompanya, dirigit per Liberty Hodes, nosaltres també ho tenim clar: There’s never been a good band from London, Leeds... in fact there’s never been a good band that’s ever been alive!