L’HOME DEL CARRER

FRANCESC PI DE LA SERRA

 

1964 - 2014

RECUPERANT CLÀSSICS

Sinó recordo malament, va ser la meva estrena en el terreny dels directes. Era cap el 1977 (l’any no el tinc gaire clar) en el que se’n deia l’antic picadero del Barça, que no era altre que el Palau Blaugrana 2  que hi havia a la Travessera de les Corts amb Arístides Maillol. Amb el nom de Catalunya amb Cuba, hi van actuar Silvio Rodríguez (no tinc clar tampoc si va actuar també Pablo Milanés) i en Pi de la Serra. I allà, asseguda a la graderia lateral, em vaig estrenar amb 'l'home del carrer'.   Louise Ogier

EP d’Els 4 Gats editat l’any 1964 per Ediphone (Edigsa)

EP d’en Francesc Pi de la Serra editat l’any 1964 per Ediphone (Edigsa)

amb el famós tema L’Home Del Carrer, que ara fa els 50 anys del seu enregistrament.

 

primers 80? (fot. Toni Catany)

 

René Thomas: guitarra solista
Francesc Pi de la Serra: guitarra rítmica
Manuel Elias: baix
Josep Farreras: batería
 

 

 

 

RICHARD FARIÑA

Intentant treure entrades a través de internet, per anar a veure Els Feréstecs de Goldoni. En això estic mentre cavil·lo sobre com amb el temps, a canviat la manera de fer i entendre la cultura. Una paraula tan masegada que casi ni la puc reconèixer. Fer art en qualsevol de les seves formes, és un acte individual que una persona ha d'assumir amb total llibertat. I quant van començar les subvencions, va començar el final. En Quico Pi de la Serra ja ho deia:

Cultura rima bé amb literatura,

amb amargura, cura i aventura,

amb pura caradura i amb censura,

amb futura obertura i dictadura,

...

però també amb lligadura i domadura o amb contracultura i ruptura.  

Millor que deixi de cavil·lar i m’aixequi a canviar la cara del disc Reflections In A Crystal Wind, obra d’un dels artistes més interessants de primers dels seixanta i que un estúpid accident de moto va acabar amb la seva vida justament avui, fa 47 anys.