MITES

HOTLINE TNT – “RASPBERRY MOON”

NOU REGISTRE

Els han encasellat en un suposat ressorgiment del shoegaze. I ni és shoegaze – especialment aquest disc –  ni hi ha cap ressorgiment de res.

Avui, com ha passat amb les modes, els retorns son anecdòtics. Cadascú va i fa el què vol. Si et fa feliç creure que ho tens tot controlat i sota conceptes tele-dirigits, allà tu. Quan diem que tothom fa el que li rota, ens referim a casos com aquest.

(fot Graham Tolbert)

Hotline TNT fins ara era la ceba de Will Anderson. Després de dos àlbums, decideix que aquest ha de ser obra de tota la banda. Se li han acabat les idees? Dels tres discos, aquest tampoc és el millor ni el més complet. Assequible? Si tenim en compte que s’han estovat, potser si.

El quarteto de Brooklyn han llançat aquest Raspberry Moon fa una setmana, novament de la mà de Third Man Records. En una mica més de mitja hora, es ventilen onze cançons que busquen fer-se un lloc en el perdut panorama actual.

A més d’Anderson, la banda està composta per Lucky Hunter (guitarra), Haylen Trammel (baix) i Mike Ralston (bateria). Especifiquen que han comptat amb un cinquè membre, Amos Pitsch (Tenement), als teclats i fent cors, que és qui s’ha encarregat també de la producció i enregistrament en el seu estudi.

En la mitologia es diu que l’Ave Fénix ressorgeix de les seves pròpies cendres per trobar solucions als moments amargs i, de moment, l’ocellot te presentada la sol·licitud d’una subvenció per poder tirar endavant amb un mite més mite que mai. 

                      

SORTIDES

HOTLINE TNT – “CARTWHEEL”

NOU REGISTRE

A “la caixa tonta”, als dolents els hi diuen llops solitaris. Doncs pensem que a vegades, ser-ho, dóna bons resultats. Volem dir ser llop solitari. Si dolent o no, no sabríem dir-vos.

Will Anderson a vegades es converteix en una cuca de forat. Hotline TNT va sorgir després de que es traslladés de Vancouver a Minneapolis, on va funcionar amb Weed, una banda de noise-pop durant aquesta segona dècada. ‘Vaig estar be allà, però també em sentia una mica sol’ ha dit a NME.

(fot Wes Knoll)

‘Tenia una certa dificultat en l’àmbit social i simplement em vaig arraulir i vaig formar la banda. És tot amb el que em vaig concentrar. Això sempre ha sigut una sortida quan no en tenia una altra’ diu. A finals de 2019 es va mudar a Brooklyn, on encara viu i l’octubre de 2020 va debutar amb Nineteen In Love, un disc que es va auto-editar ja com a Hotline TNT.

Per d'aquí a un parell de setmanes, te en marxa el llançament de la continuació d’aquell primer i estimulador àlbum. Es diu Cartwheel i sortirà via Third Man Records, el segell de Jack White. La banda no manté uns membres permanents. Sosté una rotació de personal. En aquest cas, el disc el va gravar en dues sessions diferents amb la col·laboració del music art-punk Ian Teeple (Silicone Prairie, Sn​õ​õper) i l’enginyer de so Aron Kobayashi (Momma).

L’àlbum manté la recerca de l’amor i l’amistat. ‘Estic tractant de mourem en aquest nou món mentre faig que la banda sigui divertida per a la gent i interactuï. Dirigeixo un fanzine i poso el meu número de telèfon. Vull anar més enllà de simplement fer música i publicar-la’ explica Anderson quan parla d’aquesta nova etapa. Cartwheel és una concurrència de bones intencions que naveguen per un món on el seu des-propòsit, és convertir-nos a totes en llobes solitàries. Quan no hi hagi cap més sortida.