CONSTANT FOLLOWER – “THE SMILE YOU SEND OUT
RETURNS TO YOU”
A LA VISTA
Stephen McAll ve d’un món molt particular. La proba és la
seva extraordinària capacitat per convertir la lletjor en bellesa és
espaterrant.
En aquest mateix blog, en
motiu del llançament del seu magnífic àlbum de debut Neither Is, Nor Ever Was (Shimmy Disc – 2021)
ja vam fer referencia al seu tràgic episodi: estar gairebé 20 anys apartat del món
recuperant-se de l’atac salvatge que va patir amb 17 anys. Ara anuncia la
continuació d’aquell àlbum amb un encara més elevat treball. Es dirà The Smile
You Send Out Returns To You que sortirà a finals de mes via Last Night From
Glasgow amb portada de la popular pintora també de Glasgow, Heather Nevay.
Aquest
segon àlbum de Constant Follower es va començar a gestar en una vella i apartada cabana als
afores de la ciutat escocesa de Callander. ‘La forma amb la que composo és
molt, molt solitària’ explica McAll.
‘És com si m’estiguessin guiant’. De retorn a casa seva a Stirling, els hi va
acabar de donar forma per enllestir-los amb producció de Dan Duszynski a l’estudi Dandy Sounds (Dripping Springs) d’Austin,
TX.
Les seves cançons,
balsàmiques, s’inspiren en els paisatges de la seva terra, Escòcia, i de la
poesia de Norman MacCaig amb qui comparteix aquest optimisme desconsolat. El
resultat és un pop afinat, luxós,
tremendament bell que t’eleva per sobre de la
quotidianitat anodina i de nyigui-nyogui en la que ens trobem. L’àlbum parla
molt de la nostra societat addictiva, la temàtica de la salut mental i la
naturalesa aïllant que comporten les noves
maneres de funcionar.
En aquest
All Is Well s’endinsa en aquestes paradoxes d’actualitat, on les suposades noves
tecnologies amb la que ens tenen distrets, creen una falsa sensació de
seguretat. La repetició de la frase All is well és a la vegada tan tranquil·litzadora com inquietant i evidencia un món, on la calma superficial, sovint, emmascara un
profund malestar. També observa els efectes paralitzants que ens provoquen i
com apaguen la creativitat i el creixement personal.
Basant-se en el mite de Sísif, condemnat a una eternitat de treball inútil, McAll comenta: ‘Despertar-nos, anar a treballar, tornar a casa, adormir-se amb el què es tingui a mà, alcohol, drogues, xarxes socials, televisió, i cada dia el mateix’. I sí, tot molt normal.
