LIFEGUARD – “RIPPED AND TORN”
NOU REGISTRE
El que passa amb aquest nois em recorda molt
els temps en que un setmanari anglès que tothom coneix, una setmana encumbrava
a una nova banda i la mateixa publicació una setmana després, la posava a
parir.
Ara això potser ja no passa, i
segurament no serà el cas, però la realitat és que els souffles, sempre acaben
baixant i la confiança en els productes que ens venen, està sota mínims. Son de
Chicago i es fan dir Lifeguard.
L’integren Asher Case, (19 anys)
veu, guitarra i baix, Isaac Lowenstein
(18 anys) bateria i sintetitzador – germà de Penelope Lowenstein, guitarra de Horsegirl – i Kai Slater
(20 anys) a la veu i la guitarra. Els tres es coneixen de l’institut i tenen
altres projectes. El mateix Slater
va estar tocant el mes passat a BCN amb Sharp
Pins, una de les seves altres agrupacions.
Després d’alguns singles,
EP’s i un primer àlbum, Dive, que
editaven en petits segells com Chunklet
Industries o Born Yesterday, el
febrer de 2023 el prestigiós segell Matador
va anunciar que se’ls quedava. La conseqüència de l’esdeveniment és el
llançament d’aquest nou àlbum de debut, Ripped
And Torn, que es troba al carrer des de fa dues setmanes.
Lowenstein ha explicat que per aquest disc van optar per
un so que es sentís com algo fet a mà, allunyat de sons d’estètica digital. Case afegeix que per l’enregistrament
van utilitzar equips analògics: ‘Tot va
succeir simplement perquè teníem les idees, per això sona així’. S’esforçen
per mantenir l’essència de comunitat, referint-se a l’escena de la que van
sortir a Chicago. ‘Quedar amb gent per
anar a concerts punk tres cops per setmana, és bo recordar que es tracta
d’això. Com també ho és estar amb els amics abans del llançament del teu disc
amb Matador o el que sigui’ diu Lowenstein.
El van enregistrar l’any
passat a Chicago amb el productor Randy Randall. Li van posar Ripped And Torn en honor a un fanzine punk anglès. Slater, tenia o te un fanzine que es
diu Hallogallo, en honor a la cançó de
Neu!. També és un homenatge a la new wave dels 80 a la que Case n’està bastant penjat i al post-punk britànic més recent, en la
línia dels Klaxons. Finalment dir
que també anomenen molt les bandes del llegendàri segell SST, aconsseguint un
particular so mescla de tot plegat que els fa ser el capritx dels moderns de
catàleg.
La realitat però és que, de moment, han tret un disc que figurarà a la llista dels millors “debuts” de l’any. Va de tonades electrificades en les que ens quedem enganxats com si fossim en un enreixat. Una pista darrera l’altra ens va socarrimant les neurones que ens queden. El darrer single de l’àlbum és aquest Like You’ll Lose de la que diuen que estar inspirat en la bateria compacta de Lee Perry. Serà el que vulguin, però sona com quan els budells no estàn per masses òsties desprès d’un excés de sucres afegits. Que es deixin d'alternatives i tirin per aquí.
