ENS POSARAN BEN TOUS

NATION OF LANGUAGE – “DANCE CALLED MEMORY”

A LA VISTA

Una de les bandes bandera que fan que el synth pop s’aguanti allà a dalt, anuncien una nova sacsejada a base de sintetitzadors dels que acaten tots els protocols.

Nation Of Language te a punt el que serà el seu quart àlbum d’estudi amb sortida prevista per a la tercera setmana de setembre. Es dirà Dance Called Memory, la producció va anar a càrrec de Nick Millhiser a Nova York i serà el seu primer disc per a la mastodòntica Sub Pop.

La banda de Brooklyn formada per Ian Richard Devaney (veu, guitarra), Aidan Noell (sintetitzador) i Alex MacKay (baix), saben bolcar en les seves cançons tot el nervi i entranyes que tan ben posades estan quan som a punt d’entrar en el convuls segon quart del segle XXI. ‘En lloc de desesperança, vull deixar a qui escolti el disc amb la sensació de que realment les nostres lluites individuals poden unir-nos en l’empatia’ explica Richard Devaney.

Ell mateix comenta sobre el disc: ‘Existeix una dicotomia entre l’escola de pensament de Kraftwerk i la de Brian Eno, les dues per les que m’he sentit atret. Tinc entès que Kraftwerk volia eliminar tot rastre d’humanitat de la seva música i Eno parlava del seu desig de crear música que es sentís clarament humana. En aquest àlbum, ens vam inclinar més cap a l’escola Eno. En aquesta era que s’està definint per la imposició de la IA que suplanta (a la força) els creadors humans, m’estic enfocant més en la condició humana amb la necessitat de que la música subjacent li doni tot el suport’.

Parlant dels nous temps, dir que el 26 de novembre estaran tocant a Barna. Qui tingui ganes d’anar-hi, que es carregui d’humor per treure l’entrada via el festival xuli-guai: has de pagar, t’agradi o no, a través d’una aplicació amb adreça nord-americana, Fever que ho farà a través de RevolutPay. També et diu que ho pots fer via primaverasound, però no és veritat, t'enviarà directament al mateix lloc, aplicació que, naturalment, t’has de baixar al mòbil previ donar totes les teves dades i posar no se quants codis. També has de procurar saber anglès, L’intel·ligent de torn, per segons què, només parla un idioma.

Aquest In Your Head és el quart single compartit. Una melodia enganxosa que t’empeny a temps més humans, comunicatius i càlids, uns temps no massa lluny en que hi havia persones darrera dels llocs. Molta crítica per part de la banda però al final, també s’hi posen be. Que tinguem sort.

                         

SORTITS DE LA NEVERA

NOU REGISTRE

Molt del personal, està penjat dels anys 80. S’entén. De fet, a no ser que siguis dels que mira cap a una altra banda, qualsevol època que no sigui aquesta d'ara, és molt millor

El trio de synth-pop de Brooklyn Nation Of Language té a punt el seu tercer treball, Strange Disciple, que ha estat produït per Nick Millhiser (Holy Ghost!) i sortirà via [PIAS] a mitjans de... sí, de setembre. Reforcen amb molta grapa el so que els ha impulsat a l’èxit. Enganxoses cançons a base de sintetitzadors retro i la veu de Ian Devaney – que cada dia s’assembla més a la de Philip Oakey – s’interposen entre nosaltres i el present.

(fot John Mackay)

La temàtica del nou disc, gira en torn les diferents formes de distorsió de la realitat. Així, després de Sole Obsession i Weak In Your Light, comparteixen un nou single, aquest Too Much Enough, amb un missatge clar. Apunten directament als informatius de la televisió, que provoquen irritació i ansietat als espectadors, enganxats als hologrames, suposats periodistes, que van llegint del teleprompter les noticies.

El vídeo el protagonitza l’actor Jimmi Simpson i entre família i amics, hi podem veure a Adam Green (Moldy Peaches) o a Greg Rutkin (LVL UP). Dirigit per Robert Kolodny, satiritza sobre les escandaloses transmissions de televisió, convertint la histèria i la por en una hilarant abraçada a l’absurd. Expliquen que la cançó sorgeix de l’esgotament mental que provoquen els informatius. ‘Com si fos un esquer, fan servir la indignació per a que tots estiguem dels nervis. Sembla que l’única manera de fer negoci, és apel·lar als nostres instints més baixos’. Sort que sempre ens quedaran els 80.  

El setembre i octubre, de gira per Europa. El més a la vora, a la sala Le Trabendo de París.