MIDWIFE - “NO DEPRESSION IN HEAVEN”
NOU REGISTRE
No se
m’acut una altra manera de definir aquest darrer àlbum de Midwife que no apte per a la gent que va accelerada per la
vida.
El quart
disc d’estudi de la music Madeline
Johnston és per assaborir-lo assegut a la butaca i a les fosques. És la
forma en que la travessia que proposa farà el seu efecte. Mitjançant el fil de
veu filtrat a través d’un antic telèfon de baquelita i les habituals carícies
sobre les cordes de la guitarra, és com arribem a la grandesa de les seves
cançons.
Es diu No Depression In Heaven i ha sortit fa
uns dies via Flenser Records. El va
enregistrar a casa seva a New Mexic entre el 2021 i el 2023 i compta amb uns
quants invitats: Allison Lorenzen, Angel Diaz de Vyva
Melinkolya, Chris Adolf i Michael Stein d’American
Culture i Ben Schurr i Tim Jordan de Nyxy Nyx.
L’àlbum ve al darrere de Luminol (Flenser Records – 2021) i manté l’atmosfera
d’humil solemnitat, perfecte per entrar en el món on res ens pot pertorbar.
Explora temes com el sentimentalisme, la interacció
dels somnis, la memòria i el que gairebé està sempre present, la mort. La
inspiració l’ha trobada en els moments efímers que conformen la vida mentre
s’està de gira, la totemització dels vehicles i la psique dels sectors més
marginats dels Estats Units.
Vanessa és una oda a la furgoneta amb la que es desplacen en
les gires. Killdozer és també una
oda, però aquesta a una ciutat destruïda per la gentrificació. Es centra en la
història de Martin Heemeyer, el propietari d’un taller de reparació que es va
dedicar a demolir amb una excavadora, abans de suïcidar-se en un petit poble
apartat de Colorado el 2004. Podem escoltar un parell de versions Better Off Alone d’Alice Deejay i Autoluminescent
de Rowland S. Howard que porta
cap al seu terreny on els hi dona un acabat esmerilat i els activa una nova
vida.
‘Es tracta de la naturalesa transitòria del que fem’ explica Johnston. ‘Els nostres cossos son recipients, un vehicle que ens hauria de permetre convertir-nos en alguna cosa més gran que nosaltres mateixos, en el rastre de l’inconscient’.
Menció especial per a la fotografia de la portada amb l’Stratocaster a les seves mans.
