PAJAMA PARTY

X-CETRA – “SUMMER 2000”

NOU REGISTRE

Aquesta és la freakada de l’any. No en tenim ni idea de que coi estaran fent ara mateix les noies, però si ho enfoquen be, poden treure-li tot el suc que no li van treure fa 25 anys.

És d’aquells àlbums que d’aquí 25 anys més, ves a saber, els col·leccionistes de vinils que quedin i tinguin l’humor necessari, potser paguin una morterada per obtenir-ne una còpia de les que els hi hagin sobrat a les noies. D’aquesta manera, potser els permeti pagar la mensualitat d’una bona residència.

X-Cetra es van formar, per dir-ho d’alguna manera, a principis de 2000 en un barri de les afores de Santa Rosa a Califòrnia. Eren Jessica Hall, Ayden Mayeri i Janet Washburn d’11 anys i Mary Washburn de 9, que mentre feien l’indio imitant a les Spice Girls, miraculosament van acabar semblant-se més a Fiona Apple. La mare de Janet i Mary, la senyora Robin O’Brien, com tota mare que veu a les seves filles sempre les més espavilades, les va gravar en el seu estudi casolà. I ho va encertar.

Convertida en productora, les va mesclar amb la música electrònica del músic de Berlín Künstler Treu, un amic seu d’un circuit d’intercanvi de cintes. El resultat el van editar i li van posar nom i tot: Stardust.

Ara aquelles veus pre-adolescents de timbre impertinent, més o menys calibrat, que va acabar en un CD-R, es veu ampliat i masteritzat de nou. Impressionantment presentat en un vinil amb un disseny de Jenny Hirons, el segell de Chicago especialitzat en re-edicions curioses Numero Group, el llança en una edició commemorativa pels seus 25 anys amb el nom de Summer 2000. Ara ja només hi falta el documental.

            

L'ALTERNATIU DE DEBÒ

TSUNAMI – “LOUD IS AS”

ALTRES REGISTRES

Cansada ja de la voràgine d’aquests dies pre-Nadal? Posa el frè, passa de tot i fes-te un auto-regal. Prou compliments que després tampoc t’ho agraeixen!

Qui més qui menys ja ha cobrat la pensió, sinó, la paga doble que està a punt de venir, o sinó el sobret que cau de l’àvia cada any pel dinar de Nadal (vergonya t'hauria de fer a la teva edat). Com sigui, una bona proposta per ajudar a polir-te’ls és l’adquisició, si és que no tens els originals, d’aquesta caixa recopilatòria dels Tsunami. 

La banda originaria d’Arlington creada per Jenny Toomey i Kristin Thomson a finals de 1990, amigues conegudes de viure en el que era una mena de comuna punk que es deia Positive Force, eren dues bombes de rellotgeria.  Al poc van reclutar a John Pamer per la bateria i a Andrew Webster per tocar el baix, amb els que van completar el grup i encendre la metxa.

L’any seguent amb un 7” i un cassette donant voltes se’n van de gira amb Velocity Girl i toquen en un concert a l’Olympia de Washington al costat de Beat Happening, Bikini Kill i Fugazi. A partir d’aquí va ser quan es va consolidar un dels puntals de la música alternativa.

La caixa, amb el nom de Loud Is As, els hi edita Numero Group, segell centrat en reedicions. Documenta els vuit anys que van durar. Inclou cinc LP’s, que recopilen onze 7”, demos de 4 pistes, l’àlbum Deep End de 1993, The Heart’s Tremolo de 1994 i A brilliant Mistake de 1997 (en vinil per primer cop), tot editat en el seu dia pel segell que van fundar a la vegada que la banda Toomey i Thomson, el mític Simple Machines. El paquet també s’acompanya d’un llibret on Joe Gross explica la història amb fotografies, flyers, passes de backstage, entrevistes i articles de Jen Pelly, Evelyn McDonnell, Gina Arnold i Ann Powers, totes reconegudes crítiques musicals.

           

NO TENIM CAP PRESSA

KARATE – “MAKE IT FIT”

NOU REGISTRE

Hi ha bandes que formen part de la nostra vida. Son familiars i sempre, abnegadament, esperarem notícies seves. Com la que formen Geoff Farina, Jeff Goddard i Gavin McCarthy, o sigui: Karate.

Si és cert que han fet algunes gires esporàdiques de tot tipus i colors. Però des d’aquell Pockets de 2004 que no editaven. Vint anys han passat fins que el passat gener van decidir entrar en un estudi a gravar nou material que acabaria donant forma a aquest genial Make It Fit, el seu setè disc.

Es van reunir a Nashville amb el seu col·laborador de sempre, Andy Hong. Gràcies als directes, duien el rodatge fet amb les noves cançons. Després Farina va fer alguns retocs a l’Experimental Sound Studio de Chicago. L’àlbum ha sortit fa una setmana via Numero Group.

El vesteixen deu impol·luts talls. Engeguen amb Defendants, una enèrgica empenta que ens dona accés i ens endinsa en el món pedagògic de tota la vida que practica el terceto de Boston. Segueixen amb Bleach The Scene on ens diuen que no comprem xurros. Serà perquè cada dia costa més trobar una xurreria? 

L’elegant Liminal ens dona entrada a l’apunt Television de Rattle The Pipes. Amb Around The Dial ens apropen a suades essències soul de jazzístics puntejos a través de la guitarra de Farina. Tanquen la barraca amb Silence, Sound per recordar-nos d’on venen. Nosaltres sempre esperarem les seves postals.