EDWYN COLLINS

[La 2] – BARCELONA

 

24 – 03 – 2013

 

Retrobament amb un dels grans del pop. L’ambient era una barreja d’expectació i familiaritat, com quan, per Nadal, espero l’arribada de l’oncle hippie que viu a Amsterdam i no sé mai amb que em sorprendrà. Està girant presentant el seu nou disc Understated, acompanyat de James Walbourne a la guitarra acústica i elèctrica i Carwyn Ellis – que va fer també de teloner – als teclats i guitarra acústica a part de incorporar les segones veus. Va barrejar clàssics de la seva etapa Orange Juice com Blue Boy, Falling And Laughing o la que per a mi és el veritable himne Rip It Up amb d’altres de la segona etapa tot sol, pre i post afectació com Home Again, It Dawns On Me, Losing Sleep, A Girl Like You – somnio el dia que ho deixi de fer – o el bis Don’t Shilly Shally amb la que va finalitzar la nit.

 

L’amiga que m’acompanyava feia pocs dies es va incorporar al club Apolo 113, un carnet que t’ofereix la sala i que inclou entre altres coses, sucosos descomptes a la barra. Va voler inaugurar-la. “La primera cervesa, paga la casa, com a benvinguda”, li va dir la noia de l’altre costat. “I les següents?” Es va atrevir a preguntar la meva amiga. La pobre noia que la servia, no sabia quina cara posar quan li va dir que normalment en fan pagar 4,50€ pel gotet que li acabava de posar i que, a partir d’aleshores, es podria estalviar els 50 cèntims. No vaig poder evitar etzibar-li: has picat!

 

EDWYN COLLINS

Egoistament, des del meu punt de vista, els diumenges a partir del vespre ja és com si comencés la setmana. El moment en concret, es produeix quan tot el personal ja és de nou a casa i pels carrers deixa d’haver les distorsions provocades pels moviments paranormals dels pares i mares, primer ansiosos de fer coses i després ansiosos per deixar-les de fer. Potser és també la nit més tranquil·la i poca gent es mou, resultat del mal rotllo que produeix saber que l’endemà és dilluns. 

 

Diumenge que ve, Edwyn Collins toca a Barcelona tres dies després d’haver-ho fet a València i just abans de començar un tour gairebé amb totes les entrades venudes per Escòcia i Anglaterra. És un dels representants més genuïns de la cultura pop. Els treballs a principis de la dècada dels vuitanta amb Orange Juice figuren a les cotes més altes del llegat essencial del pop. Afortunadament l’ensurt que ens va donar el 2005 no va poder acabar amb el talent d’aquest escocès. 

 

Va presentant Understated, el nou disc que a finals de mes trobarem a les botigues i el seu nou pas per la ciutat, ens aportarà un majestuós principi per l’altre setmana.

 

  Edwyn Collins i Sebastian Lewsley als West Heath Studios