CARÍSSIM

JUST MUSTARD – “WE WERE JUST HERE”

A LA VISTA

Hi ha músiques que son per escoltar en els amfiteatres quotidians on actuem. Aquells en que tan aviat tot és estupendo i meravellós, com és una tragèdia de dimensions inhumanes.

Una d’aquestes músiques podria ser la que fan el quintet de Dundalk, a Irlanda, Just Mustard. Amb Wednesday (Pizza Pizza Records – 2018), el seu debut, passant per la continuació amb Heart Under (Partisan Records – 2022) van triar una línia bi-focal a base d’un so recargolat i d’innocència subtil a través de la veu de Katie Ball, parenta d’Alison Shaw, que mantenen bastant intacte amb el seu tercer àlbum, que li han posat We Were Just Here.

Per aquest tercer treball, enregistrat a Black Mountain de la mateixa Dundalk i que els hi llança de nou Partisan Records a finals d’octubre, la banda ha explicat que han volgut mostrar que avui, sentir-se eufòric, te un preu: ‘Està inspirat en clubs i espais similars on es viu una felicitat col·lectiva... amb protagonistes gaudint del trànsit cap a l’entusiasme i la urgència de sentir-se vius’. El preu el posem nosaltres.

                         

AFORTUNADES LES QUE SABEN ESPERAR...

NOU REGISTRE

... perquè tot arriba. Parlar de PJ Harvey no és cosa fàcil. La personalitat amb la que es mou per aquest mon, és, no cal dir-ho, per treure’s el barret

Després de gairebé set anys, moltes coses han passat. A ella i a la resta de mortals. No entrarem en detalls. Amb el darrer disc que va llançar, The Hope Six Demolition Project (Island Records – 2016), a continuació va venir una crisi personal. Es sentia desconnectada de la música, ‘Estic bastant perduda’ llegíem aquells dies.

Refugiada en la poesia, que li va donar tot l’aire que va necessitar, l’any passat va acabar editant Orlam, el poemari que ja coneixem totes. Ara acaba d’editar el disc que complementa el llibre, I Inside The Old Year Dying, via Partisan Records. A través dels sons que va compartint mitjançant els 12 temes que componen l’àlbum, ens dona un passeig pel mon d’Underwhelem. Van desfilant casi totes les formes de relacionar-nos amb el nostre pas per aquí, la vida, la mort, la luxúria, alguna cosa semblant a l’amor.

Amb el seu col·laborador habitual John Parish i el productor Flood, van començar la feina en un estudi preparat per enregistrar-lo en viu. La improvisació va estar molt present. Explica Harvey que si veien que la forma de cantar s’assemblava massa a la d’ella, la gravació es descartava. Ens traiem el barret i deixem que l’agulla faci la resta.