13a. FIRA DISC – COTXERES DE SANTS –
BARCELONA
10 consells aplicables al visitar una fira de
discos:
1. Treure’l sempre de la funda i comprovar que
el disc es correspongui. No fa cap gràcia arribar a casa
i adonar-te, no sense que se’t posin els pels de punta, que el què has comprat,
en realitat és un disc de La Chunga de la
Cabaña del Tio Manolo.
2. Una edició nova no sempre és sinònim d’una
compra millor. Compte amb les noves discogràfiques que en nom de la història,
et venen un document in-audible. Assessorar-se abans si la cosa pinta rara.
3. Fes una primera volta abans de comprar res.
Comprova el nivell dels diferents stands,
no sigui que et deixis tot el pressupost en la primera parada, en discos que,
posteriorment, consideraràs secundaris.
4. Igualment, si trobes una peça del teu
interès, no el compris immediatament, com a molt, que te’l reservin uns minuts
i cerciorat de que a l’altre passadís no tenen la mateixa còpia, en igual estat
o millor, a un preu més econòmic. Hi ha venedor que se la sap molt llarga.
5. Comprovar l’estat de la funda. Si té marques
de bolígraf, com la del punyetero ex-propietari
que necessita dir a tot posterior col·leccionista que aquell disc va pertànyer
a Pepe. Vigilar que tampoc tingui marques d’haver estat suportant molt de pes
al damunt (la funda té marcada la forma rodona del vinil) o marques de que hagi
estat mullat (el cartró estarà arrugat) o emmagatzemat en un lloc amb molta
humitat (olor característica) o exposat al sol (funda descolorida i – horror! –
el vinil està deformat).
6. Òbviament, donar un cop d’ull a l’estat del
vinil, que estigui net, amb el màxim de brillo i comprovar, demanant permís i passant
suaument el dit, que si hi ha alguna ratlla, no sigui profunda, sinó sentirem
el clic cada vegada que passi l’agulla per sobre.
7. Revisar que porti tot el material original, insert, fotos, full amb les lletres,
carpeta interior o altres complements.
8. Que no et posi nerviós aquell que rebufa
mentre espera que acabis de revisar una cubeta per posar-s’hi ell. I si hi ha
algun disc pel que pots estar interessat, aparta-te’l donant-li un cop amb el
colze.
9. Deixar-te portar per l’instint. En qualsevol
cas, un disc que no coneguis però t’atrau per la portada, pel disseny, pel
preu, un disc barat no vol dir que sigui dolent, juga-te-la. Qui no s’arrisca,
no pisca. Pren la decisió ajudant-te llegint els crèdits o pots preguntar al
venedor i quedar-te amb algun detall que digui o que no digui. Estan allà per
la pasta.
10.No vagis amb presses i pren-te una canyeta a
mig recorregut. Reflexiona i continua.
