TONTO L’ÚLTIM

JETSTREAM PONY – “BOWEBIRDS AND BLUE THINGS”

A LA VISTA

Una porció de power-pop per començar amb bon peu la setmana. Ens la aporta Jetstream Pony, la banda amb seu a Brighton impulsada des del túnel del temps fins els nostres dies.

Han desvetllat la sortida en breu del que representa el seu tercer àlbum d’estudi, aquest Bowebirds And Blue Things, que els hi llançarà conjuntament Spinout Nuggets i Shelflife Records, a finals del mes que ve. De nou 12 cançons que ens acompanyaran en el calvari del dia a dia i als més afortunats, que no es quedin enrere, els hi donaran accés a la plataforma transportadora. Sinó, els tocarà esperar.

La formació actual inclou Beth Arzy (The Luxembourg Signal/Trembling Blue Stars/Aberdeen) a la veu i percusió, Shaun Charman (The Wedding Present/The Popguns/The Fireworks) a la guitarra i veu, Kerry Boettcher (Turbocat) al baix  i Tom Levesley  a la bateria, més la recent incorporació de Mark Matthews (The Dentists/The Treasures Of Mexico) també a la guitarra.

Un dels talls compartits fins ara és quest Bubblegum Nothingness del que Shaun Charman agafa d’excusa i ens en fa cinc cèntims de com s’ho fan: ‘El nostre mètode per crear cançons acostuma a començar amb Beth que ens envia a la resta un grapat d’històries i fluxos de consciència en trossos de paper. No tenim ni idea de què tracten. A ella li agrada que sigui així! Llavors sondant el seu cervell en aquests trossets de paper, intento que alguna cosa encaixi fins que em sorgeix la música. El misteri que envolta les cançons, és part de la diversió i això permet que l’oient s’involucri més i no limiti les cançons a un sol tema'. I afegeix ‘Suposo que es podria dir que el manifest de la banda és simplement fer bona música que ens agradi i que ens diverteixi. Això ens permet estar oberts a diferents idees i inclús tenir invitats com el cas de The Relativity Of Wrong, on hi col·labora Eleni Pouplou de The Fall’.

              

ANEM ENCOMANANT–NOS ALS DÉUS

TEARS RUN RINGS – “EVERYTHING IN THE END”

A LA VISTA

Son sincers. Es plantegen el fet de que aquest pugui ser el darrer treball junts. Definitivament, son temps de canvis.

La banda de Portland, Tears Run Rings potser en tinguin prou amb el segell Shelflife Records dirigit per dos dels seus membres. La seva apassionada i particular manera de promocionar els llançaments, els deu prendre més temps del que voldrien. El grup va començar a principis del canvi de mil·lenni. El seu debut va venir amb Always, Sometimes, Seldom, Never (Clairecords – 2008). Van venir dos àlbums més amb una inquietant pausa pel mig i l’EP Somewhere de 2018 els va reactivar, amb alguns directes.

La banda formada per Matthew Bice (veu, guitarra), Laura Watling (veu, baix), Ed Mazzucco (guitarra) i Dwayne Palasek (bateria), tenen apunt el seu quart disc, aquest Everything In The End, un doble LP amb el que, començant pel títol, ve amb alguns missatges subliminals. Sortirà la primera setmana de setembre via Shelflife Records i ha estat enregistrat en els seus estudis particulars de Portland i San Francisco.

Fan una mena d’examen introspectiu. Expliquen que mentre el feien es preguntaven: ‘I si això és el final? I si aquesta és la darrera música que gravem junts?’ Tant en la música com en la lletra s’escolta un estrany sentiment de pèrdua i esperança, de tristesa i alegria. En temes com How Will We Know, parlen d’aquesta capacitat que tenim els humans, d’esperar per alguna cosa indefinida. Nothing More representa entendre que l’amor és l’única cosa important en un món d’abundància i buidor. I així tot.

Han compartit un segon senzill, aquest Helios Helada, que originalment es troba en una versió diferent, en l’EP Somewhere. Expliquen ‘Està inspirat en la mitologia grega i les figures associades al sol’. Ben pensat: a veure si Helios i els seus amics poden fer alguna cosa més que nosaltres amb tot això. 

        

LA IMPORTÀNCIA DEL LLOC

THE BV’s – “TAKING PICTURES OF TAKING PICTURES”

NOU REGISTRE

Aquest quartet, té molta habilitat per fer melodies pop. Cadascú serveix pel que serveix. Això es veu quan es potencia una aptitud i no tothom es troba en el lloc on es fixen en aquestes insignificants coses.

Doncs a Augsburg, sembla que sí. The Bv’s es van gestar el 2016 mentre compartien pis a Falmouth a la costa anglesa de Cornualles Josh Turner, que hi residia, i Frederik Jehle (Endlich Blüte). Al poc, van decidir deixar aquella humitat i fer arrels a Augsburg, des d’on impulsen un indie-pop fet amb aquell motlle que ja creiem perdut.

És el seu tercer àlbum, es diu Taking Pictures Of Taking Pictures i els hi llança aquest divendres que ve, com bons amics que ho comparteixen tot, els segells Kleine Untergrund Schallplatten i Shelflife Records. Deixen enrere la seva faceta noise i shoegaze – del seu brillant debut Speaking From A Distance – per apropar-se al pop eteri. La vida potser els hi somriu i per aquí es nota, amb melodies alleugerides de pes i més arrodonides.

El ressò de les bandes indies de, per exemple, el mític segell de Bristol a Clipping – editada en una primera versió en un rar cassette el 2019 per un segell indonesi, compartit amb Toy Tambourine que es deia Vague Clipping: A Split Tape – o com es planten a la vora de, per exemple, The Go-Betweens a I Can’t Stand The Rain, no deixen lloc a cap dubte: es troben en el lloc correcte.