NOU REGISTRE
No tot han de ser ritmes convulsos i esverades composicions
Alguns ritmes apaivagats,
poden ser el pas previ o el posterior, a una millor entesa. És allò de que no hi
ha música sense silenci i també el que ens proposa amb el seu treball, fora de les
col·laboracions amb Modern Nature, Still Corners o Psychic Markers, el
multi-instrumentista anglès Jim Wallis, amb unes configuracions etèries, pròximes al drone o la lliure improvisació.
Es va estrenar amb diferents
entregues totes anomenades Europa (Tip Top Recordings – 2020), un treball
realitzat per la banda sonora de The Pool
del director ruandès Kivu Ruhorahoza. Després va venir la impactant
col·laboració amb Nick Goss, on es
va voler reflectir el temps que aquest va passar en un petrolier a alta mar.
Per aquest nou treball, In Huge Gesturing Loops que ha sortit fa una setmana, va
trucar a Henry Senior (The Champs). En principi, es perseguia
la realització de composicions més dogmàtiques, idea que es va descartar
finalment. ‘Va haver un dia a l’estudi en
que ho vaig apagar tot, excepte les tomes del pedal-steel de Henry en un tema concret i les vaig
reproduir totes a la vegada a una velocitat lenta. Immediatament vaig trobar
que allà hi havia alguna cosa màgica i inusual, res a veure amb el que havia
estat treballant fins llavors’ explica Wallis.
Per a la portada, ‘li vaig demanar a un amic, Luke Jarvis, que crees un disseny basat en la - ja famosa - piscina de Marshall Street, al Soho. Havia vist una fotografia d’ella en una llibreria d’art de París l’estiu passat i després vaig anar a nadar-hi varies vegades, mentre treballava en el disc’.
El títol, el va treure del poema de Phillip Larkin “I Have Started To Say”, en el que el poeta analitza la melancolia
de la mitjana edat. ‘També em va semblar
una bona descripció del so en la música’ ha explicat el músic en una entrevista.
Relaxar-se, enfrontar-se a la realitat i superar-la, al final tampoc és fàcil.
Però a base de insistir,... potser dóna temps.
.jpg)
