dimarts, 19 de novembre del 2024

UNA MICA D’AQUÍ i UNA MICA D’ALLÀ

BRYAN’S MAGIC TEARS – “SMOKE & MIRRORS

NOU REGISTRE

No tenen res de japonesos. Però recreen i copien a la perfecció les referencies del brit-pop i tot allò del moviment baggy.

Son de París i tot i la tírria que es tenen francesos i anglesos, bavegen per tot allò que va passar en el transcurs del darrer swinging London, aquell que es va donar a finals dels 80 i al llarg dels 90 a l’altre costat del canal que els separa. Bryan’s Magic Tears acaba de llançar el seu quart àlbum amb deu noves cançons que be podrien haver llançat els germans Gallagher, els Reid o la troupe de Shaun Ryder.

Es diu Smoke & Mirrors i produït pel mateix Benjamin Dupont i Marc Portheau, es troba al carrer des de fa dues setmanes via Born Bad Records. La banda, liderada per Dupont i Lauriane Petit, que han escrit la majoria de temes, surfegen de manera capritxosa per les diferents onades que van dominar aquella escena.



Ja ens posa a cent la primera nota de Crab Kiss amb un teclat que pica l’ullet a Born Slippy d’Underworld. Stream Roller trasllada The Haçienda de Manchester a París. Stalker casi ens posa els pels de punta com ens els posava la banda de Mark Gardener. Death Row casi agita tota l’elegància amb la que Elizabeth Fraser ens enaltia. Beauty And The Beat i Deep Blue roden entre les restes de la tempesta desfermada per Kevin Shields i els seus. Un bon deixeble, copia, aprèn del mestre i difon la seva obra. 

Al final també és una forma d’avançar i sinó, mira els japonesos.







           

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada