ANAR DESAPAREIXENT

SWIMMING BELL – “SOMNIA”

NOU REGISTRE

Les seves cançons evoquen paisatges emocionals idíl·lics. El tòpic, avui inexistent: un vespre, un cotxe, una carretera tranquil·la, un lloc plàcid, on bufi una suau brisa per acabar-hi posant els peus.

Tenen un punt nostàlgic, a Laurel Canyon. Swimming Bell – Katie Schottland – de Brooklyn va fer el salt a Los Angeles on avui resideix. Escoltant-la em venen al cap totes les grans, Joni Mitchell, Linda Ronstadt, en aquells primers anys de la dècada dels setanta. Un soft-pop sofisticat del que vam quedar penjats.

Va començar fortuïtament el 2015, quan va haver de fer bondat un temps per una fractura de turmell i va aprofitar per aprendre pel seu compte els acords de les cançons de Harvest Moon de Neil Young. Ha tret ja un parell d’àlbums i ara acaba de llançar aquest preciós i delicat EP de títol Somnia via Perpetual Doom amb producció de Rob Schnapf (Elliott Smith, Kurt Vile, Cat Power).

Indaga el món com des de sota l’aigua, cercant un nou punt de vista. ‘Volia que aquest EP oferís la sensació com d’enfonsar-se a l’aigua, on tot es suavitza i queda com en suspens’ explica. Obra amb la nostàlgica Meet My Shadow on canta amb tota la seguretat de la que és capaç: #No vull conèixer a cap heroi / Perquè mai podré ser un heroi#. A I’m Always Down sent quan una relació no és el que necessàriament semblava: #Sempre està deprimida / Mai està a la vora#. 

Amb aquesta 95 At Night ens apropa als records de persones i llocs: #Vells amics / Enyoro als meus vells amics / Ha passat massa temps des de que van poder comptar amb mi#. Atmosferes que van desapareixent.