Aquesta setmana parlava amb un dels
privilegiats (o no) que treballa al carrer Tallers. M’explicava la seva desesperació i
la seva teoria sobre el desenllaç final dels diferents suports musicals i dels
propis músics. Les grans companyies, i no només les grans, tan sols estan pels diners. Voler veure un rastre de
sensibilitat en elles, és com voler veure un de vergonya en un polític. Per
altre banda, els músics, cada vegada més, utilitzen el recurs de l’autoedició i
la venda d’aquesta a traves de la seva pàgina a internet. I així va acabar
descrivint-me el futur de la botiga i en conseqüència de les que hi anem anant,
més o menys sovint, a “fer gasto”.
També dels col·leccionistes va dir-ne la seva.
Aquest grup d’éssers malalts capaços de vendre’s el marit o a sa mare a canvi de poder
escodrinyar en una pila de discos.
I avui he pogut calmar aquests instints al FiraDisc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada