CINEMA
Esta considerada la primera
pel·lícula de Martin Scorsese i és tot un exercici teòric i de bellesa plàstica
excepcional. Rodada a Nova York, ens presenta a un debutant Harvey Keitel fent
d’italo-americà més moralista que el Papa de Roma, enfrontat amb la modernitat
de la ciutat representada per una noia independent que interpreta una esplèndida
Zina Bethune.
Rodada en un implacable blanc
i negre, es va començar a gestar el 1965, però va haver de patir uns quants mal
de caps en forma de canvis de guió i de nom abans d’estrenar-se el 1968 i
endur-se el premi al millor film en el Festival de Cine de Chicago d’aquell
any.
Entre aquests canvis, el de
distribuïdor, amb la condició d’incloure una escena de Keitel amb una
prostituta – diuen que va ser rodada a Amsterdam – amb finalitats comercials. En
aquest tall, Scorsese va posar de fons el tema The End dels Doors,
convertint aquests quatre minuts en una de les moltes cireretes del pastís.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada