AMB DENOMINACIÓ D'ORIGEN

DEAN WAREHAM – “THAT’S THE PRICE OF LOVING ME”

A LA VISTA

Dean Wareham ha compartit la noticia que te a punt un nou àlbum d’estudi en solitari.

Serà el quart, es dirà That’s The Price Of Loving Me i inclourà cinc cançons per cara. L’ha enregistrat amb producció de Kramer, un vell amic seu, després de produir-li, fa 34 anys, This Is Our Music, el darrer disc de la meravellosa trilogia de Galaxie 500. Sortirà a finals de març via Carpark Records.

(fot Laura Moreau)

Kramer ho explica d’aquesta manera: ’34 anys és molt de temps, però estimo a Dean, així que l’espera ha valgut la pena. Tornar a l’estudi amb ell ha estat com si mai ens haguéssim separat. I quan va estar acabat, vaig sentir que no podia haver anat millor. Havia un aire de cercle tancat al nostre voltant que perdura. Estic agraït per haver estat novament convidat i per les oportunitats emocionals que una col·laboració realment profunda i personal pot oferir. És estrany, i em sorprendria si torno a sentir alguna cosa remotament semblant a això’.

El van enregistrar en sis dies en un estudi al barri hipster d’Eagle Rock de Los Angeles. Eren Britta Phillips al baix i veu, Roger Brogan (Spectrum, Alison’s Halo) i Anthony LaMarca (The War On Drugs) compartint la bateria, Gabe Noel al violoncel i Kramer als teclats. Wareham es va cuidar de tocar totes les guitarres del disc per insistència del propi Kramer. ‘Vam treballar ràpid. Kramer creu que dues tomes rendeixen més que vint. Sembla que d’immediat, sempre te la cançó planejada en el seu cap’ afegeix Wareham.

Ha avançat un primer senzill, aquest You Were The Ones I Had To Betray del que explica: ‘El vaig escriure a l’últim minut, pensant en com l’amor i l’amistat semblen convidar a la traïció. Realment no sabia com acabaria musicalment la cançó. Es va transformar quan Noel va afegir l’arranjament pel violoncel a l’estudi’.

Ve acompanyat d’un vídeo dirigit per Sylvie Lake, que explica que està inspirat en Mary Poppins. ‘Hi ha un mural preciós a l’encreuament d’autopistes del centre de la ciutat, amb un cotxe gran de dibuixos animats pintat. Somiava amb saltar dintre d’aquest mural, com quan a la pel·lícula, Dick Van Dyke salta a la màgica terra dels dibuixos fets amb guix’.

L’àlbum, que inclou una versió de Reich Der Träume de Nico, fa una subtil picada d’ullet a Galaxie 500. Wareham ha dit que en la seva major part es centra en el pas del temps. ‘La imaginació és memòria que expandeix tot el que podem recordar’, comenta. La gira de presentació te dues dates al nostre país: el 20 i el 21 d’abril. La primera a la sala Upload de Barcelona i la segona a la 16 Toneladas de València. Ineludibles.