INFLUÈNCIES i NOCTURNITAT

ANDY BELL – “PINBALL WANDERER”

A LA VISTA

A Andy Bell sempre se l’identificarà com el baixista dels històrics Ride.

No li ha de importar gaire, perquè segurament és el que li dona més rèdits. Malgrat aquesta fortuna, o no, Bell ha mantingut i manté oberts, molts altres fronts que han passat per diferents etapes musicals: Hurricane#1, Oasis i Beady Eyes entre d'altres. S'ha erigit com a un destacat membre de música electrònica, el cas de Glok, o ha conduit una més o menys exitosa carrera en solitari, sense comptar, és clar, els compromisos amb Ride. Ara reprendrà la via solitària amb el llançament del seu tercer àlbum, aquest Pinball Wanderer que sortirà a finals de febrer via Sonic Cathedral i que ha comptat amb l’ajut de Gem Archer (Oasis, Beady Eyes, High Flying Birds).

(fot Perou)

Seran vuit pistes que van de la introspectiva Madder Lake Deep a l’alienígena groovy d’Apple Green UFO, de la que explica ‘Tenia aquest riff en una acústica i era como un d’aquells èxits folk de Led Zeppelin, però el vaig dur cap al món de Serge Gainsbourg amb un got d’absenta afegit'. També hi trobarem Space Station Mantra, sorgida després de visitar la Monte Young Dream a Nova York o aquesta versió de I’m In Love With A German Film Star, aquí re-batejada simplement com i’m in love..., el clàssic post-punk de The Passions. La suma de pistes, passen a ser una mostra de la varietat de influències que han convertit el disc, en un catàleg de treball de final de carrera per a un estudiós del món indie.

‘Vaig passar per una etapa en la que tocava la part de guitarra d’aquesta cançó en cada prova de so de Ride’ comenta sobre el single que compta amb la generosa participació de Dot Allison (One Dove) i de Michael Rother (Neu!). 

Sobre aquestes luxoses col·laboracions explica: ‘Dot és amiga meva des de fa molt temps. Com molta gent de certa edat, m’encantava One Dove i quan la vaig contractar una nit en un club de Suècia el 2004, a les tres de la matinada triomfava amb Ace Of Spades de Motörhead. Ens vam fer amics molt ràpid. Vaig tocar algunes parts del seu darrer àlbum, Consciousology, i aquesta suposo és la seva forma d'agrair-ho.

A Rother el vaig conèixer en el seu show del Barbican del febrer passat i li vaig demanar que fes un remix de la cançó, però en lloc d’això va decidir que volia tocar la guitarra. L’endemà me n’anava de gira i sabia que havia de mesclar el single abans. Escoltar les parts de guitarra de Michael va ser una sensació increïble que em va motivar a continuar gravant i mesclant durant tota la nit’.  Ja se sap que no hi ha res com treballar en hores nocturnes.