ART – INSTAL·LACIONS – DISSENY
Com una mortal més, a Kim Gordon no li fa res de reconèixer que està massa temps enganxada al
mòbil.
Per mirar de solucionar-ho, a tirat com a teràpia de la seva creativitat en el camp de la pintura. Però ha volgut especificar, que en aquesta sèrie de nous treballs, es sent més propera a l’escultura, pel fet que gran part de la informació d’aquestes noves obres, es troba en el seu espai volumètric negatiu. L’explicació rau en el fet que un cop acabades les obres, Gordon va agafar una funda buida de l’iPhone 13, la va posar a sobre d’elles, i com una plantilla, va foradar la forma amb un ganivet.
Explica que a Northampton, on
va passar les seves dues dècades educant a la nena abans de tornar a Los
Angeles, on va néixer, es va apropar a les xarxes socials casi com una forma
d’art. Com a excusa, no deixa de ser un bon intent. Avui, des de l’estudi on
treballa a Glendale, a 10 minuts de Los Angeles, admet que és completament
addicta al mòbil: ‘És horrible’, diu
mig en broma.
Tot això queda exposat des de
fa pocs dies i fins a finals de juliol en un total de 13 pintures a la 303 Gallery de Nova York. ‘Els iPhones son com mons sencers en els que
pots caure. Però també son buits. Has d’anar amb molt de compte’ explica la
Sonic Youth. ‘La tecnologia sempre està evolucionant cap a endavant, donant la falsa
sensació de que la humanitat també està evolucionant’. Bona reflexió.
