PER ANAR TIRANT

CHROMA – “ASK FOR ANGELA”

NOU REGISTRE

D’una potència incendiaria, el disc de debut de Chroma fa palesa la fortalesa de la que encara es pot presumir, en els àmbits de la música alternativa.

L’àlbum en qüestió es diu Ask For Angela, que arriba després d’uns quants singles, EP’s i directes ubicats en l’escena indie-pop amb discurs reivindicatiu. La banda la posen en marxa el 2015 a Cynnon Taff, a Gal·les, Katie Hall, Liam ‘Bev’ Bevan i Zac Mather. Els onze talls que conformen el disc, son un recull d’apreciacions cap a algunes de les veritables pandèmies que hem de suportar: pobresa, manipulació, masclisme i hipocresia.

Només començar, l’estripat pop de barraca de Don’t Wanna go Out ens injecta la substància necessària per destapar-nos les orelles i així deixar-nos de fer les sordes. La directa Woman To Woman, on s’apropen sense manies als insuperables primers dies de Yeah Yeah Yeah’s. El repertori manté el nivell fins Over The Hill, el tall més llarg amb els seus més de 6 minuts, que tanca el disc amb un presagiós gruny de guitarra.

Enregistrat a Giant Wafer Studios, a l’est del país amb producció de Steffan Pringle, el vinil està al carrer des de finals d’octubre via Alcopop! Records. El terceto assegura que Ask For Angela ja no és només d’ells, sinó que a partir d’ara és del tot nostre. ‘Esperem que hi trobis tanta satisfacció com nosaltres mentre el vam fer’ diuen. Un altre cosa no ho sé, però per fer baixar els galets i la carn d’olla va de primera.

CANALITZA (i UTILITZA) LA TEVA RÀBIA

PROBLEM PATTERNS – "BLOUSE CLUB"

NOU REGISTRE

S’ha acabat el bròquil! canten en cada un del dotze torpedes el quartet de Belfast.

Problem Patterns son Alanah Smith, Bethany Crooks, Beverley Boal i Ciara King. Es van activar com a banda el 2018 amb un ràpid crescendo en l’escena de la capital d'Irlanda del Nord passant a ser una de les bandes que sostenen amb força el moviment Riot Grrrl. Encara no fa un mes que van llançar el seu debut en format LP, aquest Blouse Club, via Alcopop! Records, enregistrat i mesclat per Niall Doran a Start Together Studios i masteritzat per Peter J Moore a The E Room a Toronto.

No expliquen res que no sapiguem. Insisteixen en reclamar l’atenció sobre la misogínia i l’homofòbia, en tots els àmbits. També denuncien la indecent apropiació de la cultura per part de la industria institucional. I per extensió, a la classe política incompetent i els seus continus intents de privatitzar l’NHS (el sistema sanitari).

Obren l’àlbum amb el terrabastall – com si fos l’únic de tot els disc – de YAW (un acrònim del ‘Yes All Women’ que antagonitza el hashtag  ‘Not All Men’). Smith canta #A quí truquem per demanar ajuda? – Quan l’ajuda em sembla una amenaça?# A Advertising Services és Boal que canta #Quan la gent passi gana – Es menjaran als rics!# o de nou és Smith que, amb contundència, crida reconeixent l’esgotament que comporten les malalties cròniques (recordem que els metges no curen, sinó que creen malalts crònics, això és afegit nostre) a Picture Of Health #Mai seré la imatge de la salut – Només vull estar bé amb mi mateixa!#