SUN RA – EN ALGUN LADO Y EN NINGUNO

LLIBRES

Aquest cap de setmana passat es va celebrar la desena edició de l’Arts Libris al Santa Mònica de Barcelona. Entre mig de intervencions, presentacions, performances i debats, l’empatx de creativitat amb el que vaig acabar es va saldar amb l’adquisició del volum editat aquest any pel certamen i que s’incorpora als editats des del 2014 dins la Sèrie AL: el llibre a càrrec de l’artista mexicana resident a Berlín Mariana Castillo, a partir dels poemes del music nord-americà Sun Ra, mai fins ara traduïts a l’espanyol.

Les meravelloses rareses de la llibreria on-line Janus-Book, la italiana L’Arengario Studio o el retrobament amb el col·lectiu Guerrilla Girls novaiorqueses mitjançant la reedició d’una de les seves icòniques postals, han format part de l’excitant passeig anual per entre llamineres peces de col·lecció.

LOVE OF LESBIAN – EFÍMERA

TENDÈNCIES

 

 

 

 

No et deixis acollonir per una de les zones de la guirilàndia més insofrible. Baixa i refugiat a la càpsula dissenyada per Paco Lago i que inspirada en l’ull humà i escoltant el tema inèdit compost especialment per a l’ocasió per la banda de Sant Vicenç dels Horts, podràs imaginar per uns breus instants, que tot allò que has vist a fora, no està passant.

 

Des d’avui i fins el 4 d’octubre a la terrassa de l’Arts Santa Mònica



MIRA 2014

LIVE VISUAL ARTS FESTIVAL – BARCELONA

 

DINÀMIQUES DE MASSES

 

 

Instal·lacions, conferències i música englobats amb el nom de MIRA i escampat per diferents espais de la ciutat. Varies oportunitats per copsar i endinsar-nos a les orbites properes al que vol ser el més avantguardista.
 

 

 

 

ARTS-SÒNICA 2013 – 2014 / MÚSIQUES VISUALS

He d’estar oberta. Reconec que aquest tipus de música me la miro de reüll – com seria l’expressió?: l’escolto de costat? – estic massa avesada a les maneres de fer més tradicionals i això comporta la meva recança. També he de dir que hi ha moltes maneres d’aplicar aquesta manera de produir música, a vegades gairebé ni me n’adono de que algun dels sorollets que estic sentint està produït a partir d’un teclat i no precisament d’un piano. Altres vegades, com n’és el cas, ho és des d’un punt de vista experimental. I és aquí on m’hi enganxo encuriosida.  

 

A partir de divendres, comença la tercera edició d’aquest interessant cicle de concerts que ‘en tots els casos son de música avançada, arriscada i radicalment nova’ com molt acertadament descriuen des de l’organització. La d’enguany, vol apostar per un qüestionar-se sincerament la relació entre la música i la imatge que l’acompanya, que masses vegades, certament, està lligada  de manera molt barroera i amb poca atenció.

 

Inauguren amb Wata Tremulo, una proposta de RománRamón ocupant el claustre de l’ASM, un dels espais d’art més interessants de la ciutat.