L’ACTIVITAT POST-EXISTENCIAL DE MADMADMAD

NOU REGISTRE

Avís: l’escolta d’aquest disc, pot produir urticària o tot el contrari

La banda anglofrancesa MADMADMAD, després d’un EP homònim doble en 12” (Stac Records – 2019) i el seu àlbum de debut More More More (Stac Records – 2020), agafen embranzida amb Behavioral Sink Delirium, un àlbum surrealista i extraordinari – significat literal de l’adjectiu – amb producció d’Eddie Stevens al seu estudi de Fulham i que els hi ha editat fa uns dies, Bad Vibrations.

Es van tancar durant 10 dies, enregistrant música totalment improvisada i tocat tot en viu. En un comunicat ho relaten així: ‘Vam decidir experimentar diferents estats de deliri, per a llançar aquest disc eufòric i torbador. Va ser un experiència musical intensa. Vam deixar anar moltes coses que ens van portar a espais en els que mai havíem estat. El nom del disc prové de l’experiment que va realitzar l’etòleg nord-americà John B. Calhoun amb una colònia de rates que van acabar endrapant-se entre elles fins que no en va quedar cap. Aquest estat de descomposició social és el que va inspirar en aquest disc’.

Explorar i combinar formes i ritmes a través del Moog DFAM, el Moog Mother-32, el Yamaha PSR-73 o l’imprescindible Casio SK-1 pot portar uns estimulants inputs cerebrals diferents dels estereotipats, enrevessats però plaents. Per exemple: aquest Flute And The Hobo, presenta un combinat de sintetitzadors amb tocs tropicàlia del que la banda, en clau, diu: ‘És com unes llargues potes de cavall posades en un ésser humà, una tassa de tè a la mà o un cigarret desplaçant-se sense rumb’. Continuen sota els efectes.

EL QUE ÉS INESPERAT

NOU REGISTRE

Com passa a vegades, allà on menys t’ho esperes, apareix una tonada que et crida l’atenció

Com ells mateixos comenten, ‘New World Artifacts és una oda a allò inesperat, un tribut a moltes bandes d’art-rock que sempre et sorprenen quan menys t’ho esperes’. Les circumstàncies accidentals, en principi, no existeixen. Tot passa per alguna cosa. D’aquesta manera com qui no vol la cosa, els francesos Unschooling es situen en el mapa del post-punk més pop a nivell top. Aquest debut, posterior a un cassette auto-editat el 2019, un esbombat EP el 2021 i molta carretera, està previst per a primers d’octubre via Bad Vibrations Records.

(fot Marc Delavaud)

El disc expliquen que el van gravar principalment en viu, en només unes poques sessions en un estudi improvisat d’un amic que fa de pagès a la mateixa Normandia, a finals de 2022. ‘A vegades teníem que tornar a l’estudi a mitjanit nit després d’un concert, amb l’esperança de poder tirar endavant alguna nova cançó’ recorda Vincent Fevrier, guitarra i veu principal.

Han compartit Brand New Storm, una cançó, diuen, que ‘per aturar-te i contemplar el que passa al teu voltant’. Fevrier comenta que te alguna cosa d’homenatge a les seves influències twee-pop. A més d’ell, la banda la conformen Paul Morvant (guitarra), Damien Tebbal (baix), Marc Lebreuilly (teclats) i Thomas Fromager (bateria). Pel disc han comptat amb col·laboracions de gent com Emeline Morisset (Les Agamemnonz) o Kyleen King (Stephen Malkmus & The Jicks).