THE LIONS CONSTELLATION, ESPLÈNDID RETROBAMENT

NOU REGISTRE

Com una bona salsa agredolça. Com la mescla d’un to fred i un de càlid en un full. El resultat de combinar distorsió i melodia, posat sense insistir-hi, sempre fa meravelles.

La popularitat del noise ve donada per aquests components. El cas de The Lions Constellation i Under The Skin, l'EP – sorpresa? – que han editat aquest mes de juny via Beauty Fool Records, no és cap excepció. Parlem de coses com les que passen escoltant a Hell In Heaven, per exemple. L’estrèpit iniciat amb unes punxegudes guitarres, dona pas a un bucle d’acords rollo Stooges on ens xuclen cap al centre de la tempesta d'on no en sortim, disparades i resplendents, fins al minut 6 de Into The Mist. El tomb es fa curt.

No se si hi ha prevista una continuació. La banda, de RJ i Graham Sinclair amb P. Arthur i Bruno Banani és de les que es troben a faltar. Que triguin dotze anys a llançar nou material, no te perdó de Déu. L’edició d’un split compartit amb els indonesis Dive Collate, on aporten un parell de temes, i aquest EP, serà tot? No és prou dura la vida? 

AVIS:

Diumenge que ve el presenten en directe a una sala del Poble Nou. Si penses anar-hi, busca companyia. Amb el consentiment de totes, algunes sales estan retallant el dret d’anar-hi sola. Avisem per evitar pèrdues de temps.

SALINA, BONES VIBRACIONS

NOU REGISTRE

Una Resposta Correcta és el tema que obre aquesta entrega de nom Lava que rebem amb els braços oberts. Ve de la ma de Beauty Fool Records i tres discogràfiques més, Saltamarges, Discos Delejos i Solidarity Club

L’ímpetu inicial no minva, i un cop apuntalades pugem el volum fins cotes arriscades. Arriscades com per acabar apareixent a l’ordre del dia de la propera reunió d’escala. Li dic a la meva companya que el que m’agrada dels Salina és la forma que li han donat als temes: com si acabessin de sortir de la dutxa, en calçotets, tocant com qui fa una truita a la francesa. Amb la veu i els penetrants estira i afluixa de la guitarra de Daniel P. Ambrosí, el juganer baix de Carles Generó i la contundent bateria d’Ernest Gómez, tenen les traces pròpies i apropiades per empolainar el nostre panorama musical una mica en serio. Escoltar Sorra Negra, com si estigués surant a sobre l’aigua del mar, en un dòcil balandreig, sentint la remor llunyana de les famílies a la platja, o temes com Set Me Free o We Become Ethereal i el seus apropaments cap a enyorats terrenys alternatius, em sintonitza amb les millors vibracions. 

Shoegaze? Indie-punk? La resposta correcta es troba escoltant el disc sencer.

THANKS FOR COMING, EN EL PUNT DE MIRA

EDICIONS FÍSIQUES

Viu a Brooklyn, però com si les hagués composat asseguda en el balancí del porxo de casa la seva àvia a Woodstock

Enregistrades i en funcionament des del desembre de 2017, han sigut tretze cançons – d’un total de vint-i-quatre – les escollides per Rachel Brown per a l’edició d’aquest No Problem en flamant vinil de color en edició limitada via la barcelonina Beauty Fool Records i a disposició de totes a partir de finals d’aquest mes d’abril.

(fot. Julie O)

No entraré a qüestionar l’elecció de les triades, em limitaré a destacar les meravelles d’algunes d’elles. Temes com Trying, una base inalterable sobre una endreçada melodia, el bonic terrabastall de Decisions (And The Aftermath) o el zig-zageig infal·lible de Friends Forever, son excusa suficient per donar-li tota la confiança. Sota la batuta de Rachel Brown hi trobem Charlie Dore-young (guitarra) Mike Kolb (baix) i Nate Amos (bateria). Sí que té un transfons de quan la generació X dominava la terra. Possiblement el transmeti la familiaritat del porxo de casa de la seva àvia.