CCCB – BARCELONA
15
– 02 – 2014
CONCERT
Les actuacions es realitzaven al Hall i a l’Auditori i quan compres les entrades ja t’avisen de que en aquest
segon espai, com no t’espavilis, potser no hi entris. És per qüestions
d’aforament i de veritat que s’ho prenen seriosament. Una persona, comptador en
mà, va clicant el botonet com si li anés la vida, vigilant no descomptar-se i a
dins, un altre, t’indica els seients que queden lliures per tenir-nos a tots
ben asseguts i controlats.
A banda d’aquestes experiències extrasensorials,
la possibilitat de veure alguns solistes i grups amb la pretensió de fer-se un
lloc en l’atapeït paisatge musical i comprovar que van ben assessorats, és gratificant.
D’aquesta manera vem poder escoltar a algunes d’elles. Desert, de Barcelona, una molt engrescadora proposta d’electrònica
que tot i anar-se refredant a mida que avançava el set, van exhibir una enorme capacitat
que crec que ells mateixos desconeixen. La garrotxina Kíar, l’esperança blanca del pop català, amb també una molt interessant
proposta a més d’arriscada, que va materialitzar les seves experiències capaces
de silenciar tota la fageda d’Olot amb aquesta valuosa i peculiar veu que li ha
sigut atorgada. Em pregunto com no va engegar a pastar fang a l’impresentable que
en la penúltima cançó li va cridar: Venga
Clara, anímate un poco! Dale canya!
Desert
Kíar
L’actuació dels britànics Cold Pumas va aportar el soroll
correctament mesurat per tornar al planeta i que juntament amb Gente Joven i Montgomery, de León i Sevilla respectivament, formaven el gruix dels
grups forasters.
Cold Pumas
Gente Joven
