DECAÏMENT? NO GRÀCIES

SUNFLOWERS – “YOU HAVE FALLEN... CONGRATULATIONS!”

A LA VISTA

El títol de l’àlbum defineix molt be el temps, espai i lloc on es troba el primer món, aquest que s’autoanomena privilegiat: L’has cagat... enhorabona!

Amb aquest nou disc, el cinquè de la banda de Porto, Sunflowers, han volgut fer un disc per a tots aquells que es troben col·lapsats. Una celebració de l’espifiada i si és així, doncs avall, que ja tornarem a pujar! Vuit temes enèrgics, amb els que recuperes el pols i la força per continuar, disponible a mitjans de novembre via Fuzz Club Records.

(fot Valeria Martins)

Sobre el disc, és Carlos de Jesús, guitarra i veu, que comenta: ‘En el que fem, sempre hi ha alguna cosa que evoluciona. Mai hem estat de les bandes que es disfressen de sí mateixes. Sempre anem darrera del que vindrà després’. Respecta del procés de composició, és ell mateix que explica: ‘És cert que hi havia una tensió indefinida en les primeres tomes. Però no vam voler recrear-ho en una sessió “a propòsit”. Ens estava be aquell descontrol’. Ha tot això, és la bateria, Carolina Brandão que ho ratifica: ‘Senzillament reaccionàvem a la vida: a l’estrès, a l’alegria, a l’absurd. Tot això es colava per allà’.

Han compartit una primera pista, Chameleon Kid, un explosiu tema carregat de fúria on gairebé s’atropellen, però que sempre manté la mirada al front. Riurem, cridarem, caurem i ens tornarem a aixecar. Del sorramoll en farem morter per fer-ne una construcció més forta. Esgotament? Bogeria? Un Red Bull i afegim-nos a ella! 

                        

EMPAITANT L’ÚLTIMA FRONTERA

ELECTRIC EYE – “DYP TID”

NOU REGISTRE

Podria ser la banda sonora d’una pel·lícula de ciència-ficció. Podria ser la banda sonora de les nostres vides, cada dia més de ciència-ficció.

Però la intenció de la banda de Bergen, a Noruega, és un altre. La de ser un viatge d’exploració sobre el què som, un éssers d’existència finita, molt més que el cos que habitem. Això és amb el que Electric Eye ens volen, amb la seva música i qui vulgui, ajudar a comprendre. Fa unes setmanes Fuzz Club els hi ha llançat el seu cinquè intent, aquest Dyp Tid de sis talls estrenats el 2022 en una església de fusta de mitjans del segle XIX, dins del programa del Sildajazz, el festival internacional de jazz que es fa a Haugesund.

La banda, formada per Øystein Braut (guitarra, veu), Njål Clementsen (baix), Anders Bjelland (sintetitzador) i Øyvind Hegg-Lunde (bateria), van entrellaçar enregistraments en viu i jams improvisades al Duper Studio de Bergen, que oscil·len entre el còsmic-jazz i la psicodèlia experimental. 

‘Sempre ens hem sentit atrets pel cinematogràfic, per la sensació de que alguna cosa se sent que és més gran que la pròpia vida, i a Dyp Tid lliguem aquests elements que son profundament personals i esquius. En una era on tot va amb algoritmes previsibles, el nostre objectiu era crear alguna cosa que es negués a ser encasellada’ expliquen en un comunicat. Per favor, desallotgem ja els happy flowers i deixem-nos fer.

            

PRETTY LIGHTNING, SONS EN ZIG ZAG

NOU REGISTRE

Seguir al teu rotllo i re-invertar-te, és un gran què. És el que han fet Pretty Lightning, el duo de Saarbrücken, una petita ciutat al sud d’Alemanya, després de cinc àlbums d’estudi.

Han entregat un disc amb catorze talls, tots instrumentals, deixant la incorporació de veus per més endavant, quan tinguin alguna cosa interessant a dir. Es diu Dust Moves, editat fa uns dies per Fuzz Club Records. Aquesta vegada, Christian Berghoff i Sebastian Haas, han optat per fer que ens concentrem hipnòticament només en la música. 

Composicions que van repetint com una consigna a través de delicades notes de guitarra, percussió i sorollets varis, per conduir-nos a una única vibració. Ells mateixos expliquen com ho entenen: ‘Les cançons, en les seves diferencies d’estil, poden tenir una vibra similar. Es tracta de “sons” més que de cançons’. És ben cert que a vegades, sobren les paraules.

SACCADES, UN ALTRE QUE ENYORA L'ESTIU i ELS CONCERTS

NOU REGISTRE

Aquí tenim el segon disc de Nicholas Wood sota l’alies Saccades, en ‘pause’ des d’aquell àlbum homònim de 2017. Manté el timó en la mateixa direcció, portat  per corrents d’aire càlid i brises balsàmiques

Més conegut pel seu vaixell insígnia KVB, conduit amb l’artista visual Kat Day, amb Saccades es deixa portar per tonades més dream-pop i menys en la linea post-punk i experimental a que ens te habituades. Ens avança un nou single, Heat, un tema que amb els detalls que dona, s’obre com un llibre: ‘Vaig escriure Heat durant les nits xafogoses de l’estiu passat en el pis sufocant en el que vivia aquells dies i influenciat per una barreja de house clàssic i pop de iots. És una cançó sobre haver-nos perdut els concerts i les gires, la gresca de la gent i les connexions que s’hi fan allà i a la carretera’. Les imatges son del mateix Wood i també en dona detalls: ‘A partir de la lletra i l’energia de la cançó, vaig generar aquestes imatges com un tribut al raver desconegut. Ho vaig fer amb metratge que trobava i un sintetitzador de vídeo Tachyons + Psychenizer’. Encara ens queda prou clar. Flowing Fades surt a primers d’abril via Fuzz Club Records.

FUZZ CLUB... HIP, HIP, HURRA!

RELACIONATS

Llegeixo en una entrevista recent, que Casper Dee, capo de Fuzz Club Records, aquest any obrirà botiga de discos a Londres (no cal dir que física). Certament, la feina que aquest noruec ha fet amb el segell, és admirable. Descobrir, promocionar i fer-se càrrec d’un bon grapat de bandes de la família psicodèlica, ha de ser una feinada. Per això, el fet tan sols és possible si hi ha alguna persona amb ganes i molta generositat. I per això ara farà un pas més, obrint una botiga que segurament, no tancarà al cap de cinc anys.

The Third Sound, la banda de l’islandès Hákon Aðalsteinsson (Singapore Sling), resident a Berlin i membre de suport en la gira dels Jonestown Massacre, treu el seu quart treball, All Tomorrow’s Shadows, amb la col·laboració d’Anton Newcombe en el tema Photographs, la darrera del disc: a Fuzz Club Records.

DEAD VIBRATIONS, FREQÜENCIES PER PUJAR AL CEL

NOVETAT DISCOGRÀFICA

Núvols de reverberacions fosques, guitarres saturades i amarades, ritmes hipnòtics, son alguns qualificatius emprats per definir el que és el primer àlbum d’aquesta banda d’Estocolm. Han estat tocant en la majoria de festivals de psicodèlia europeus, es van estrenar amb l’EP-12” Reflections i el single-7” Swirl/Sleeping In Silver Garden per, com qui no vol la cosa, acabar editant aquest brillant disc de títol homònim. 

foto Nora Cederin

Son Christian Jansson (guitarra i veu), Elmer Hallsby (baix) Josefin Ahlqvist Lyzwiski (bateria) i Olov Sjogren (guitarra). L’han editat a través de la companyia de Londres Fuzz Club Records a finals d’aquest passat gener i com va sent habitual, a la web ja figura com a sold out en les seves dues versions en vinil. Potser que comencem a pensar en fer tirades més grans. Evitarem xungues especulacions posteriors.