THE THIRD SOUND – “MOST PERFECT SOLITUDE”
A LA VISTA
The Third Sound sap i
avança inexorablement a través dels paratges neo-psicodèlics, indiferents a les descolorides vibracions que ens
acullen en aquests moments.
La banda
instal·lada a Berlín i comandada per l’islandès de naixement Hákon Adalsteinsson (Gunman & The Holy Ghost, Singapore Sling, The Brian Jonestown Massacre), ha anunciat el seu sisè àlbum que es
diu Most Perfect Solitude i sortirà via
Fuzz Club cap a mitjans de maig. Segons
explica ‘L’àlbum és com el resultat de la
gira First Light i el disc Fuzz Club Sessions de fa dos anys, que era com un resum del camí fet. Es percep com si
estigués començant de zero. Hi ha una calidesa en algunes de les cançons que
antigament no hi era, però que encara fluctua entre la llum i la foscor, casi
com una versió en audio de Dream Machine de Brion Gysin’.
Escrit i gravat en menys de dues setmanes en un estrany interval entremig de tots els fronts en els que Hákon Adalsteinsson està involucrat – amb el seu nou projecte Golden Hours i com a guitarra en els concerts de The Brian Jonestown Massacre – l’àlbum vol ser com un abans i un després, cosa que acostuma a ser difícil de materialitzar si pensem en els habituals i ben trobats ritmes fuzz, revers i bateries hipnòtiques. L’intent el reforça amb canvis en la formació. Així ara, a més de Robin Hughes (teclat, guitarra) com a membre estable, s’acompanyen de Wim Janssens (baix) company de banda a Golden Hours i Frankie Broek (bateria).
El títol
de l’àlbum és una frase extreta de Frankenstein
de Mary Shelley i pillada d’Of Walking In
Ice, un diari de Werner Herzog que Hákon
llegia en els desplaçaments de les gires. ‘Quan
estàs de gira sovint busques la
soledat per allunyar-te de tot. També a vegades, en aquesta perfecta soledat és
com millor pots escoltar música’. De fet, son coses que es fa estrany que
algú pugui gaudir-les apinyat amb altre gent. Sobretot amb aquests que, en mig
d’un concert, no callen ni sota l’aigua.
