Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gaza. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gaza. Mostrar tots els missatges

dijous, 7 d’agost del 2014

BRIAN ENO PARLA DELS PALESTINS DE GAZA

 
 
 
 
QÜESTIONS COL·LATERALS

 
 
 
El productor i músic Brian Eno en una carta publicada a la web de David Byrne, critica la política de suport dels EUA a Israel. Entre altres qüestions es pregunta perquè els Estats Units continuen negant-se a signar una investigació de l’ONU per investigar possibles crims de guerra comesos per Israel. Etiqueta a l’estat jueu de teocràcia furiosament racista, ataca les milícies de colons i la seva impunitat a l’empara d’un presumpta ‘dret al retorn’. Compara el suport financer dels nord-americans a Israel com l’enviament de diners al ‘Klan’ i finalitza dient que ‘ens agradi o no, per a la major part del món els EUA representen Occident i malgrat la nostra prepotència quan parlem de moralitat i democràcia, continuem recolzant una guerra que no en té cap de justificació moral’. 
 
Brian Eno
 
Al món continuen havent guerres, esclavatge, fam, feudalisme, oligarquies per molt que ho desitgem, ens indignem, signem, ens manifestem i ploriquegem. 
 

 
 
 
Eno pregunta: ‘On és la informació honesta sobre Gaza a la BBC?’ 
 
La resposta no està en la pròpia pregunta? Potser que comencem a dir les coses pel seu nom. No ens cal ni aixecar el cul de la cadira.



 
 
 

dijous, 4 d’abril del 2013

PLAY BOY, A LA GUERRA ALTRA VEGADA

Gairebé al mateix moment que la població de Gaza patia un nou bombardeig, la primera edició de Play Boy en hebreu amb noies israelianes exclusivament a les seves pàgines es plantava als quioscos d’Israel.

Llegia les dues noticies quasi a la vegada i veig una exagerada similitud entre aquestes dues i el què va passar al sud-est asiàtic en altres temps. Se’m barregen les imatges dels horrors propis de les esbatussades que es propinaven i les dels espectacles protagonitzats per les conilletes acabades d’aterrar al mig de la selva en les reraguardes del conflicte per pujar, entre altres coses, la moral dels soldats.

Jo Collins de visita al Vietnam
 
Allà, el conflicte es va acabar i a més els dolents van perdre i van haver de marxar i endur-se les noies. Llavors, m’he imaginat el mateix, imatges sagnants barrejades amb els espectacles de les conilletes, això sí, totes amb el sombreret típic jueu que tapa la closca, i de sobte el foc i la destrucció que s’aturen i és clar, els dolents que tornen a perdre... i les noies que han de marxar. I jo que somio truites.