MANTENIR-SE EN ELS CANVIS

PUNCHLOVE – “CHANNELS”

A LA VISTA

Entre tots hauríem de fer per canviar les coses. Vivim uns temps en que les persones només expliquem que desgràcies.

No ens adonem i la música, està rebent les conseqüències. Refugi espiritual de tota la vida, des d’un temps cap aquí, les lletres poques vegades deixen de ser sobre la depressió, l’ansietat, el sentir-se invisible i la nostàlgia de temps passats. El quintet de Nova York Punchlove, observen que els records son camps minats. La ment campa a gust transformant com li convé les coses i no ens interessa reconèixer-nos-hi.

Han anunciat el seu debut en format LP que sortirà el primer de març via Kanine Records. Es diu Channels, que és el que hem de fer, obrir els canals i canviar d’emissora. Guitarres espetegants que materialitzen uns murs eixordadors on estampar les misèries que som capaços de creure’ns. Riffs esmolats on abandonar-se a l’espera de la darrera impressió.

Estan per la feina des de principis de 2020, originalment Jilian Olesen (veu, guitarra) i Ethan Williams (guitarra, veu). Després es van afegir Ian Lange-McPherson (bateria, baix), Joey Machina (guitarra) i l’artista visual Viz Wel (baix) i mudar-se a viure tots junts en una mansió a Brooklyn va disparar l’energia creativa de l’àlbum. Son de deixar-se portar, que tot està bé i confiar en que les coses ja estan canviant. No ho veig clar.

PROMISCUÏTAT

AGENT BLÅ – “STAB!”

A LA VISTA

Amb l’edat, a no ser que falli alguna cosa, s’hauria d’agafar seguretat, perícia i habilitat amb la feina.

Seria el cas de la banda de Göteborg Agent blå. Però que no es distreguin gaire, semble que han entrat en la ‘zona còmoda’. Si no van en compte, s’acabaran assemblant més als seus veïns d’a-ha que a Radio Dept. A través d’un resultón primer avançament, s’hi tornen a posar després de l’honrós Morning Thoughts (Luxury/Through Love Records – 2019).

El nou disc porta per nom STAB! i sortirà via Vårø i Kanine Records a mitjans d’abril. Prometen poliestils, sumar krautrock i psicodèlia a la seva relació amb l’indie-rock. Al final és allò que si vols deixar satisfet a tothom, no hi deixaràs a ningú. Perquè hi ha sumes que resten.

L’àlbum el van enregistrar a Studio Bella Figura de Göteborg en unes estranyes condicions que no han acabat de definir i que asseguren van afectar a les sessions. Aquest primer tema que han compartit, Discount, el descriuen com el fet de ‘trobar amistat i consol en allò inquietant o que t’empaita’. En el crescendo dels primers acords i l’entonació èpica que aporten, els empaita el seu llegat, opulentes guitarres entremig d’una tonada d’anunci de perfum glamurós. Bona olor fa, però les olors son temporals.

EL VÍDEO DE L'ANY

... i el guanyador és:

Control de WEEPING ICON

VÍDEO

D'entre els milions de vídeos promocionals penjats al llarg de tot un any, com ser capaç d'escollir per a una mateixa el que ha sigut el millor? Difícil. Però no impossible

Així, un cop acabat l’any, m'hi vaig posar i he recordat aquest Control de fa uns mesos, la darrera cançó del – oficialment – primer disc de Weeping Icon, editat el setembre, grup que integren unes experimentades noies de Brooklyn compromeses amb la seva escena. 

Practiquen un noise punk que en aquest vídeo, dirigit per elles mateixes, han clavat molt bé el missatge tancant el cercle creatiu que es van proposar. Ho expliquen així:

‘With the song “Control,” the final song on our album, we wanted to create a tactile experience born from the subjects we explored throughout, a sort of musical epilogue that would take our animus and end it in a catharsis of mournful fury. The video opens with the lead-in track “perfect the art,” which alludes to the major working concept from our album – the exhausting, unsustainable drive to stay relevant in the modern world, and its largely unexamined foundations in egotism, selfishness and exploitation – and juxtaposes it against the truth of inevitable loss. The video stars Cal Fish, one of our favorite artists, who shared with us an emotionally moving, unrestrained physical performance. To us, their character represents the unlocking of true artistic potential. One day we’ll be gone, and we won’t be able to change the impression we’ve made on the world. The only real, lasting control we have is how we sculpt our shadows’.