... I UN ALTRE SOBRE EL 8-M

DINÀMIQUES DE MASSES

Avui vivim dies en que en nom d’un fals feminisme, anem convertint el món, en un lloc encara més fosc

O el que és el mateix, en una societat dirigida i ben ensinistrada que defensa les normes que dicten gent malalta i reaccionaria, o sigui els de sempre, i que acaben patint els quatre pobres desgraciats de torn, a part d’aprofitar el tiro del negoci contra els homes les habituals quatres eixerides. Però bé, demà sortirem, per la tarda a prendre el sol i al vespre a la tele.

A Miss Pamela, Miss Mercy, Miss Cynderella, Miss Christine, Miss Lucy, Miss Sandra i Miss Sparky, o sigui les GTO’s, si s’havien de cagar en la família d’algú ho feien i es quedaven ben amples. El 1969 van editar el seu únic i original àlbum Permanent Damage (Straight) per a l’any següent deixar-ho córrer com a grup. Van ser molt d’un moment especial a la regió de Los Angeles. Saber estar en el moment que et toca i treure-li tot el suc, és el més savi. Com feia Cyntia Plaster, que encara que no formava part de la colla, en sabia agafar la mida. 

No ens hem de fiar mai de les aparençes. De cap dels dos bàndols. Utilitzant les paraules de l’activista dels setanta Vivian Gornick aparegudes en una entrevista de diumenge passat a El País, en tot això ‘també hi ha alguna cosa de política parapolicial i de hípervigilancia’. 

LEGITIMA DEFENSA O MORALITAT VICTORIANA?

DINÀMIQUES DE MASSES

Terreny abonat per deixar-hi la pell: la Deneuve i altres dones franceses, com la cantant Ingrid Caven, la cineasta Brigitte Sy, l’escultora Gloria Friedmann, la il·lustradora Stéphanie Blake o l’escriptora Catherine Millet, i així fins a un centenar, han llançat un manifest publicat a Le Monde on critiquen severament a les promotores de la que en cercles propers a elles, ja han titulat com a una nova ‘caça de bruixes’.

‘La violació és un delicte. Però el coqueteig persistent no ho és, ni la galanteria una agressió masclista’. Afirmen que el moviment #MeToo ha portat una campanya d’acusacions públiques que han posat a persones que no ho mereixen al mateix nivell que els violadors i delinqüents sexuals sense que tinguin l’oportunitat de defensar-se. ‘Aquesta injustícia té víctimes, homes als que com a càstig no se’ls permet exercir la seva professió, son forçats a renunciar-hi, quan l’únic que han fet de dolent va ser tocar un genoll, intentar donar un petó o parlar de coses amistoses’.

Una de les argumentacions que fan servir és que amb la campanya en comptes d’elogiar a les dones, les han posat al servei dels interessos dels ‘enemics de la llibertat sexual, d’extremistes religiosos, dels pitjors reaccionaris’ i dels que creuen que les dones son persones diferents que demanen ser protegides.

Opinen que el resultat acabarà per acotar la llibertat d’expressió i sexual, posant exemples com el d’algunes editorials on actualment estan demanat que els personatges siguin menys sexistes o el d’una llei a Suècia que farà que sigui obligatori que hi hagi consentiment exprés abans d’una relació sexual. ‘Un pas més, i dos adults que vulguin anar al llit junts, primer hauran d’omplir a través del mòbil un document que estableixi el què accepten i el què no accepten a l’hora de posar-s’hi’.

Exhorten a les dones a no instal·lar-se en el paper de víctimes perpetues. ‘No som només un cos. La nostra llibertat interior és inviolable. I aquesta llibertat que atresorem, no pot existir sense riscos ni responsabilitats’. 

Ojo que al final resultarà que tot això del #MeToo o del #BalanceTonPorc, no serà més que una campanya promoguda des dels caus ultradretans. El temps ho dirà.