Sembla que tornen els pantalons de campana,
altrament dits de pota d’elefant. Com també ho facin els jerseis curts i
estrets i les ulleres ‘Òscar Dalmau’,
estem perdudes.
En aquests dies de tanta angoixa i
nerviosisme exacerbat, es demana mantenir encara més la calma.
Un dia vaig posar per nom a un projecte que
continua sent-ho, “Macutus i Cabells
Llargs”. Em semblava idoni utilitzar aquestes dues paraules de clara
simbologia per situar el context en un punt concret del temps.
Cabells llargs i pantalons acampanats,
substàncies varies, música i tot l’amor del món eren el decorat que un dia va
ser per influir de manera permanent les següents generacions. I un clar protagonista
de cabells llargs, va ser un inspiradíssim Alvin
Lee que, al capdavant dels Ten Years
After, un 17 d’agost d’un diumenge com el que serà demà, ajudava a escriure
una de les pàgines més importants de la història del rock interpretant el tema I’m Going Home tancant amb ell la seva
actuació.
Acabava d’editar Undead i la seva actuació a Woodstock
entre mig de Country JoeAnd The Fish i The Band, es va convertir ràpidament en pedra filosofal.
