STELLA McCARTNEY

L’altre dia vaig passar per davant de la botiga que ha obert a la ciutat. Em va produir una especial satisfacció al veure el cognom. Me’ls vaig imaginar sopant, pare i filla: You know? I open a new shop in Barcelona.

També vaig pensar: però quina crisi és aquesta? Al passeig de Gràcia van obrint botigues de marques de luxe, aviat es sumaran altres com Prada, Michael Kors o Dior que està buscant el seu forat. No és temps de vaques magres per a tots? Estem tornant a l’Edat Mitjana? Al feudalisme? Reis i vassalls? Rics i pobres?... Anar cap a que uns tinguin molt i altres molt poc no se’n diu crisi.

 

I ell que aixeca la vista del plat de sopa vegetariana i diu: Sorry? What did you say, darling?

102 del Passeig de Gràcia

 

(photo Mary McCartney)

61 FIRA DEL LLIBRE D’OCASIÓ ANTIC I MODERN

PASSEIG DE GRÀCIA – BARCELONA

 

Anava pel passeig de Gràcia avall i barrilava en què deu pensar el personal que treballa als diferents stands arrenglerats, sobre la gent que s’ha passat a la moda de les “tablets”. Suportant pobrets, a més, la pluja, la xafogor i els guiris. Primer li va tocar el rebre a l’elepé de vinil, i van fer el ridícul més espantós. Ara li toca al llibre, i faran el mateix ridícul. Pensa una.

 

Portades històriques, edicions rares, de tiratges curts, originals, clàssics o peces que em falten per completar una sèrie especial. Em passa igual que amb els discos. Acabo amb les mans brutes de lletres, encantada, com una criatura amb les mans brutes de jugar amb la terra.