N'HI HA QUE EN SABEN

SHARP PINS – “RADIO DDR”

NOU REGISTRE

Aquesta és una obra artesanal de power-pop lo-fi. Kai Slater es pot passejar en barca igual per mars agitats, que per mars en calma.

Amb Lifeguard deixa anar el seu costat fosc. Amb Sharp Pins ensenya que també pot il·luminar-nos la vida amb un grapat de pistes de colors variats a base de tonades enganxoses. Les cançons que apareixen en aquest Radio DDR van sortir en un cassette que no va arribar ni a exposar-se a les botigues. El va enregistrar la primavera passada amb alguns companys. Ara, com s’acostuma a dir, per demanda popular, Perennial Records, filial de K Records, el presenta en format LP amb tres cançons addicionals.

Els temes son d’una puresa que ens treu brillantor a les orelles. Riffs de guitarra tremendament contagiosos com els d'Every Time I Hear, el tema que obre el disc. Amb Lorelei ens transporta a l’era pop-glam de la que Brett Anderson va tirar fa uns anys i que Slater recupera. Amb les balades com Sycophant o Chasing Stars es posa a la pell de cantautors com Elliott Smith. Amb Race For The Audience es desplaça cap al pop de les bandes de la costa oest. Tot un ventall per demostrar la seva gran capacitat compositiva sense despentinar-se.

Un dels temes addicionals és aquest I Can’t Stop que fa molt poc ha compartit. Explica sobre ell: ‘Va ser escrita i gravada en aproximadament 35 minuts perquè havia d’anar a assajar amb la banda. Només la volia plantejar i la vaig acabar de cap a peus. Crec que està inspirada en la música punk casolana com Laurice o Peter Jeffries o Cleaners From Venus. La guitarra que surt en el vídeo li vaig robar a Jack d’Answering Machines’... i l’habitació que surt en el vídeo, és la seva. Meravellós.

              

ARTESANIA CASOLANA

FEELING FIGURES – “MIGRATION MAGIC”

NOU REGISTRE

Seguim en ratxa. Que a finals d’any s’atura la producció discogràfica, serà en tot cas pels directius de les majors, que ja només pensen en el capó que es fotran per dinar el dia de Nadal.

El debut del quartet de Montreal Feeling Figures, tampoc ens ha deixat indiferents. Guitarres brutes, veus descurades, un baix amb ganes de trepitjar i una bateria compacta que fa de base a unes cançons amb tecnologia DIY de resultat fascinant. 

Kay Moon (veu, guitarra) i Zakary Slax es van conèixer a la petita ciutat de Sackville, des d’on anaven llançant en format cassette, les seves composicions amb el nom de Dead Beat Poet Society. Quan van mudar-se a Montreal, en una classe de francès, Slax va conèixer al bateria Thomas Molander i ràpidament es va fer amb un baixista, Joe Chamandy (Theee Retail Simps) per tancar la secció rítmica. Hi havia ganes. Eren un geògraf, un musicoterapeuta, un escriptor i un inconformista del negoci de l’art. 

Migration Magic, editat per K / Perennial, es va gravar en viu d’una sola vegada i en dues nits del desembre de 2022, revisant melodies antigues dels dies de Dead Beat Poet Society, alguna cançó nova i un parell de covers, Pour Un Instant, del primer àlbum de la banda quebequesa Harmonium i Don’t Ever Let Me Know de The Bobby Fuller Four. 

Prevalia l’energia vital de la creació urgent del disc, més que buscar la perfecció. Efectivament, la sensació que dona l’escolta de l’àlbum, és de com si ho haguessin fet tota la vida. És l’esplendor de l’estrena. No ho superaran.

VIDA PLENA

THE SMASHING TIMES – “THIS SPORTING LIFE”

NOU REGISTRE

Fan un pop de factura natural. Floritures les menys. Tonades enganxoses, per cantar a la dutxa.

The Smashing Times, tenen traça per l’espontaneïtat que demana i els hi exigeix la seva obra. Unes cançons que sentirem d’aquí a uns anys i es tancarà el cercle.

Aquest This Sporting Life és el seu segon treball. Un disc amb 16 talls amb els que manxen el globus amb el que ens enlairarem a través dels arbres i llucarem uns bolets – llegeixis rovellons – que avui misteriosament, al mercat, son inexistents. Potser seran de colors brillants i els darrers que provem. Però tant se val, haurem gaudit de la bona energia que desprenen Jazzy i Zelda-Anaïs i la companyia de Britta Leijonflycht, Paul Krolian i Blake Douglas.

Filigranes de psicodèlia folk com Dream Of 1000 Cats o l’espatarrant joia d’aire artesanal que destil·len a Where Is Rowan Morrison, fan que fins que no arribi el dia del judici final, la vida per aquestes valls, sigui plena. Al carrer des de fa 10 dies via K-Records i Perennial Records.