POPARB 2015

DINÀMIQUES DE NO-MASSES

Aquesta és una entrada nostàlgica, ressentida, amarga. I paro per no fer-me més sang. És que la dinàmica de vinga festivals, vinga fer números calculant quants calerons deixaran els amants de la festa, mentre, aquell que sí, que fa les coses per amor a la música, traient hores d’allà on pot, perquè la gent treballa, tard o d’hora haurà de fer el mateix però per no acabar enganxant-se els dits.

 

Recordo l’excitació de l’Anna Cerdà el primer any, parlant dels espais, dels grups, de la gent. No té preu.

 

Amb l’onzena edició, el PopArb s’ha acabat.

 

Com sempre passa, marxen els millors.

 

cartell de la primera edició
 

 

cartell de la darrera
 

 

 

FESTIVAL DE FESTIVALS

El passat cap de setmana el PopArb a Arbucies, aquest, el Cruïlla a Barcelona, el Faraday a Vilanova i la Geltrú i el Lemon Day a Capellades i l’altre, el Palm Fest a l’Hospitalet de l’Infant. I així, va passant l’estiu fins que arriba l’agost i desapareix tot, incloent la febre per aquest tipus de trobades. Impressionant l’efecte mirall que ha tingut aquesta tendència. El tema es repeteix com l’all, però és que es fa difícil que no s’escapi un somriure per sota el bigoti. I fins quan durarà la moda? Potser el futur passa per aquests tipus de festivals, així com més de casa mentre els grans (referents) comencen a tocar a morts (Benicàssim si, Benicàssim no?). El temps ens donarà la resposta, no pas cap altra cosa.

 

 

 

 

 

POPARB / FARADAY - 2012

Dos festivals alhora. Dues bandes que toquen en un i l’altre. Tot d’aquí o també d’allà. Mar i muntanya.

Dues maneres de passar el cap de setmana.