Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Robyn Hitchcock. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Robyn Hitchcock. Mostrar tots els missatges

dimecres, 17 de juliol del 2024

IMATGES QUE ES PODEN ESCOLTAR

ROBYN HITCHCOCK – “1967: VACATIONS IN THE PAST”

A LA VISTA

Fa encara no un mes, que Robyn Hitchcock ha publicat les seves memòries, 1967: How I Got There And Why I Never Left i fa només uns dies que ha anunciat un àlbum que les complementa.

Es diu 1967: Vacations in The Past que sortirà a mitjans de setembre via Tiny Ghost. És evident i no és cap sorpresa, que el 1967 va ser una any gloriós. 

Hitchcock, que descriu les seves cançons com imatges que pots escoltar, diu a les memòries: ‘1967 és el moment en el que el món passa pel canvi. Vaig sincronitzar amb aquest moment meravellós, ja que vaig créixer 22 centímetres en 15 mesos, just quan Dylan s’electrificava i els grups pop es convertien en bandes de rock. Es podria dir que es va perdre tant com es va guanyar, però al mateix temps, Jimi Hendrix, Pink Floyd i altres produïen música que ni tan sols es podrien haver descrit tres anys abans. Els Beatles feien espectacles inaudibles amb diminuts amplificadors, vestits amb trajos i corbates, en molts sentits seguint les antigues regles, i de sobte apareixen Dylan amb el seu PA de 1000wats i Hendrix amb els seus altaveus Marshall, i tot va explotar’.  

L’àlbum és una selecció de cançons d’aquell any, regrabades en format acústic. ‘He volgut presentar-les tal i com s’havien escrit, exemptes de la producció que les va alterar en el disc de 1967’ explica.

Va començar a treballar-hi la tardor de l’any passat amb Kimberley Rew (company a The Soft Boys) a Cardiff i a l’estudi que té a prop de Cambridge, amb la col·laboració de Lee Cave-Berry (dóna de Rew) en alguns talls. A Sydney, amb Davey Lane (You Am I) poc abans de Nadal per My White Bicycle i A Whiter Shade Of Pale i des de California hi ha l’aportació al sitar per San Francisco (Flowers In Your Hair) de Kelley Stolz.



M’encanta tocar aquestes composicions de 1967. Totes elles capturen fragments del temps com cuques de llum en un pot. Les gravacions originals van ser molt produïdes, però les meves versions es basen en una o dos guitarres acústiques amb alguns efectes fent una picada d’ull a l’epoca’ explica Hitchcock.

El disc es presenta amb una portada sòbria i elegant, a joc amb les memòries. De les 12 cançons de l’àlbum, hi ha una que Robyn Hitchcock ha escrit especialment per a l’ocasió, la que dona nom al disc, Vacation In The Past. De moment ha compartit aquest Itchycoo Park dels Small Faces

El 1979, debutava amb The Soft Boys i l’extraordinari A Can Of Bees seguit d’Underwater Moonlight. Hi haurà un dia on també se l’inclourà en alguna llista. 



A Whiter Shade Of Pale (Procol Harum)
Itchycoo Park (Small Faces)
Burning of the Midnight Lamp (Jimi Hendrix)
I Can Hear The Grass Grow (The Move)
San Francisco (Flowers In Your Hair) (Scott McKenzie)
Waterloo Sunset (The Kinks)
See Emily Play (Pink Floyd)
My White Bicycle (Tomorrow)
No Face, No Name, No Number (Traffic)
Way Back In The 1960s (The Incredible String Band)
Vacations In The Past (Robyn Hitchcock)
A Day In The Life (The Beatles)








          

dijous, 13 de març del 2014

ESTRÈS

CONCERTS

 
Avui és un bon dia per la música i em sento feliç per això. Per res més, perquè la cosa no està per tirar coets. Per una banda hi ha el concert del trio la-la-la a l’Auditori, el que fan conjuntament en Sisa, Quimi Portet i Joan Miquel Oliver, encontre batejat com de ‘cançó galàctica, intercomarcal i d’ultramar’. Una altra proposta és la dels anglesos Yuck gestionant la presentació de Glow & Behold el segon disc gran de la banda, a la sala MusicHall de Barcelona. La tercera oferta es situa a Lleida i és l’arrencada d’una nova edició del MUD, un festival valent, amb actuacions molt diverses com les de Robyn Hitchcock o Omar Souleyman, que va des d’avui i fins dissabte per diferents espais de la ciutat.
 
 
Sisa, Quimi Portet i Joan Miquel Oliver
(fot.Mar Martí) 
 
Yuck
 
Omar Souleyman
 
 
 

dijous, 20 de juny del 2013

ROBYN HITCHCOCK & THE VENUS 3

La [2] – BARCELONA
 
19 – 06 – 2013
 
Cansada com una burra, decideixo treure el cap per la sala petita de l’Apolo. Robyn Hitchcock & The Venus 3, prometien una explosiva nit amb la saviesa que només els grans poden despendre. I per si això fos poc, acompanyat del membre de R.E.M. el senyor Peter Buck. L’excusa, com si calgués, la presentació de Love From London, editat fa uns mesos. I deixa’t estar, aquest cop en el lloc adequat. Tot sol, com ho va fer a l’inici i al final en la tanda de bisos, o amb la banda al llarg de tot el concert – amb Scott McCaughey  al baix i Bill Rieflin a la bateria – va mostrar-me tot el poder de la música. Cansament? Quin cansament? I per acabar-ho d’arreglar, versions de I’m Waiting For The Man i Eight Miles High.