NOU AVÍS

INDEX FOR WORKING MUSIK – “WHICH DIRECTION GOES THE BEAM”

A LA VISTA

‘La vida, malgrat tots els seus canvis destructius, continua sent indestructivament poderosa i alegre’.

Partint d’aquesta premissa que sosté Index For Working Musik, la seva música se’ns insinua com a Adam se li va insinuar Eva. La qual cosa efectivament ens alegra donades les circumstàncies aclaparadorament conservadores i regressives que ens envolten.

El quintet de Londres ha anunciat alguns detalls del que serà la continuació de Dragging The Needlework For The Kids At Uphole (Tough Love Records – 2023). Es dirà Which Direction Goes The Beam i inclourà 12 pistes entre les que es troba l’impressionant Purple Born, que van editar el passat novembre en una edició limitada lathe cut de 12” i que es va esgotar en dos minuts.

IFWM és el projecte paral·lel de Max Oscarnold, la mitad de The Proper Ornaments (també als teclats de TOY) i Nathalia Bruno / DRIFT (Leave The Planet, Phosphor). Amb ells dos tanquen la formació Bobby Voltaire, Dominic Odair i Edgar Smith per intervenir en l’encreuament de carreteres direcció cap a realitats desconegudes, amb la decisió precisa per equivocar-se i que l’equivocació sigui l’encertada. 

Parlant del nou llançament diuen: ‘Des de Boys From Brazil fins al Major Tom, hem estat advertits: compte amb els cadets espacials, perquè podrien acabar governant el món...’ Mosseguem la poma i siguem feliços, cony! 

             

BEN CONTAMINATS

MIDDING – “NOWHERE NEAR TODAY”

A LA VISTA

Propostes que sorprenen per la solució aplicada, producte d’un inesperat treball d’equip.

Amb un subversiu resultat final, el quintet indie/psych de Cardiff Midding aporta la seva fórmula mica de noise-rock, mica d’industrial-pop, aparcant la idea inicial de fer algo menys intravenós. Que surti bé, és algo que veuràs a base d’anar provant, que és el que han fet.

Va ser a Joe Woodward (veu, guitarra) que se li va acudir de fer-ho mentre escrivia i enregistrava cançons que li anaven sorgint mentre era ajagut al sofà de casa, en una gravadora de 4 pistes. Amb Elliot Roberts i Cam Wheeler compartia l’entusiasme pel que anava fent. Van acabar passant les nits experimentant i bevent de tot menys aigua.

Durant les sessions, van creure convenient de fer extensiva la festa. Així se’ls van unir Eli Allison (segona guitarra) i Nia Abraham (bateria). Ara, després d’estripar enèrgicament la recepta durant aquests darrers anys pels escenaris de Gal·les, tenen a punt el seu debut en format EP que es diu Nowhere Near Today, un 12” que han enregistrat i mesclat ells mateixos amb el suport dels estudis Shift Cardiff i que sortirà la primera setmana de febrer via Tough Love Records.

Han compartit un primer tema, aquest poderós Clem’s Crime on ensenyen les dents amb una incombustible secció rítmica relligada amb unes guitarres carregades d’un expansiu tremolo que ens te contaminats fins el moll de l’os.

            

AL FINAL, TOTS CONTENTS

ASTREL K – “THE FOREIGN DEPARTMENT”

A LA VISTA

Els canvis sempre son bons. És més, al llarg de la vida cal moure’s i que la vida vagi prenent altres formes. Rhys Edwards ho sap. Potser fa un parell d’anys no n’era conscient.

Té llest per entregar el seu segon àlbum. Li ha posat The Foreign Department, com a metàfora del seu exili i els dos trasllats no planificats, de Londres a Estocolm, en dotze mesos: el primer al començar una relació i el segon a l’acabar-se. Arribarà a les “botigues” la primera setmana de març via Tough Love Records.

Astrel K és el projecte en solitari del màxim responsable d’Ulrika Spacek, Rhys Edwards. Amb ell s’apropa a composicions més estructurades, amb arranjaments de vent i metall que possiblement el converteixen en alguna cosa important per a ell i per a nosaltres. Es reinventa. S’inspira en els discos de Mercury Rev (sona molt Deserter’s Songs) i de Leonard Cohen (etapa Death Of A Ladies’ Man).

A través del disc, es va donar aquella segona oportunitat que no tothom sap aprofitar. Es va saber envoltar de companys de viatge que el van ajudar a construir un àlbum biogràfic i acaba de compartir el primer single, aquest Darkness At Noon. Una preciosa peça de pop barroc amb la que segur, ja s’ha alliberat de les cebes que el marejaven. Si és que al capdavall, sempre hi ha un final feliç. 

CINDY, CONSOLIDACIÓ DEFINITIVA

NOU REGISTRE

Aquest és l’àlbum de la banda de San Francisco que segurament els aportarà la consolidació a les tranquil·les valls del pop relaxat.

El quartet Cindy, va debutar amb un treball auto-editat abans de treure Free Advice, que va passar de ser un cassette llançat a través del segell local SF Paisley, a còpies en vinil via Tough Love Records, el mateix segell que ara li edita 1:2. La formació gira al voltant de la personalitat de Karina Gill, amb Aaron Diko (teclats), Jesse Jackson (baix) i Simon Phillips (bateria). Cançons que tendeixen a reflexions del tipus ‘d’on venim i a on anem’. Gill no se n’amaga: ‘Les cançons uneixen coses aparentment dispars, per la lògica de l’estat d’ànim’. El vídeo, dirigit per Kevin Linn, del tema Party Store, la mateixa Gill en diu que ‘Va sobre la repetició, generació rere generació, com si el temps no passés, entre amulets de la sort’. Potser sí que hauríem de recuperar els amulets.

#Cindy #KarinaGill #ToughLoveRecords #CargoRecords #NovetatDiscogràfica #NouRegistre #1:2