COM UN BÀLSAM

TROY VON BALTHAZAR – “ALOHA MEANS GOODBYE”

A LA VISTA

Qui no conegui a Troy Von Balthazar no sap el que es perd. La seva obra inclou diferents facetes, totes amb el millor d’ell mateix.

El músic nascut a Hawai però des de fa uns anys resident a França, ara és noticia per partida doble. Per la reedició fa un parell de mesos del disc Black Black de Chokebore, banda de Los Angeles que va liderar durant la dècada dels noranta i especialment per aquest reconfortant nou àlbum en solitari. Es diu Aloha Means Goodbye i li edita la seva casa de confiança, el segell de Bordeus Vicious Circle.

És el seu setè disc que ha enregistrat al llarg del passat any a l’estudi que té a casa seva a Angulema. Es composa de 12 cançons amb incrustacions de porcellana fina. Errant entre llums i ombres, son cançons melancòliques, d’exquisida factura, amb una veu que no s’atreveix a alçar, com si tingués por de ferir a algú o de ferir-se a ell mateix, i tan sols acompanyat de guitarra, violoncel i piano.

Ha compartit un parell de pistes, Her American i aquest Hammertime. ‘Vaig escriure aquestes peces en un moment molt fràgil de la meva vida. Tenia seriosos problemes de salut, amb dolor casi constant. Acabava tantes vegades a urgències que vaig pensar que no veuria el llançament d’aquest disc. La música va ser la llum que em va portar fora d’aquella foscor. Afortunadament em trobo millor i continuo amb la música’ explica. #El sol anava del taronja a l’àmbar / Vaig trencar una porta a l’exterior# ens recita en un missatge que posa els pels de punta. 

             

DETONAR AMB THE PSYCHOTIC MONKS

A LA VISTA

Sons inquietants per a uns temps inquietants. Escoltar – i veure – a The Psychotic Monks és una de les millors coses que et poden passar. Per fi, de nou anti-art en estat pur.

Després dels exuberants i reveladors Silence Slowly And Madly Shines (Custome Made Music – 2017) i Private Meaning First (Vicious Circle – 2019), el terceto de París té a punt el seu tercer, aquest Pink Color Surgery que llançaran a primers de febrer a través de Vicious Circle de nou i FatCat Records, amb producció de Daniel Fox (Gilla Band).

(fot Bénédicte Dacquin)

El dediquen a filosofar sobre les relacions que tenim cadascuna amb el seu cos i com interactuar amb altres persones en un mon post-romàntic, post-social, post-còvid i post-post. El presenten com ‘un acte de resistència a la violència que hi ha a l’ambient’ i afegeixen en el comunicat de premsa que ‘un nou puritanisme, feixisme, nacionalisme cristià que s’oposa a tot allò que ells consideren normal, prendrà el control sobre els nostres cossos i maneres de ser, si els hi permetem’.

Comparteixen un primer tema, aquest Post-Post, que ‘al principi semblen dues cançons en una’, expliquen. ‘Però de fet, és més com les dues cares d’una mateixa moneda, on una no pot existir sense l’altre’. El vídeo està dirigit per Clara Marguerat, que ja havia treballat per a The Psychotic Monks i mostra una actuació de l’artista drag-king Nixe Amère.