SHABASON, KRGOVICH, TENNISCOATS – “WAO”
NOU REGISTRE
Ens alegrem de poder continuar parlant de
treballs resultat de la química que pugui sorgir en un moment qualsevol, espontàniament,
entre persones.
L’abril de l’any passat, Joseph Shabason i Nicholas Krgovich van fer una gira pel Japó d’un parell de
setmanes. Molt ben pensat, Koji Saito del segell de Tokio 7 e.p. va contactar amb Saya
i Takashi Ueno del venerat duo
japonès Tenniscoats, per a que els
acompanyessin i els fessin de banda en les seves actuacions.
Koji Saito ho va clavar. La connexió va ser instantània. El mateix Saito va organitzar una trobada en un descans de la gira a Kobe, on es van instal·lar per dos dies a la Guggenheim House, una casa d’estil colonial de més d’un segle d’antiguitat que ara és una residencia per a artistes amb ganes de fer coses. Sense plans, sense cançons, només els instruments i un impuls comú.
No van fer falta més d’un parell d’assajos per a
que veiessin que de l’encontre podia sortir mandanga. Anaven creant melodies i
anaven desgranant lletres sobre la màgia del dia a dia: sobrenoms japonesos mentre
miraven al cel i les formes capritxoses dels núvols, la recerca d’un parell de
mitjons iguals en un cubell de roba de segona mà o fins a una oda a Tan Tan, un popular panda ja molt gran, que
havia traspassat feia poc en el zoològic Kobe
Oji.
Mentre gaudien d’aquella
calma paradisíaca, compondrien i gravarien vuit cançons, que endreçades per
ordre de creació, resultaria Wao. ‘El genial de l’àlbum és que la Casa no és
cap estudi de gravació, així que sona tal com rajava, que com està just a prop
d’unes vies de tren, sovint es pot escoltar com passava. Per a mi li dona molt
d’encant i personalitat’ diu Joseph
Shabason. ‘Va ser com un somni. Casi
ho tenia oblidat i unes setmanes després d’arribar a casa, quan vaig obrir les
sessions, em va quedar clar que havíem fet alguna cosa especial que valia la pena publicar’.
El disc és delicat folk-pop experimental de la suma dels seus creadors. Arranjaments senzills, que permeten que l’aire circuli entre les notes i els hi doni la forma final. Sense presses, les melodies s’anaven esfumant entre la natural reverberació de la sala on van gravar, donant com a resultat, aquest vaporós àlbum on poder amagar-nos entre els seus solcs. Ha sortit fa una setmana via Western Vinyl.
