dilluns, 16 de setembre del 2024

GARSES

PEACH PIT – “MAGPIE”

A LA VISTA

A vegades la inspiració pot venir donada per la cosa més impensable. Com per exemple, una garsa.

La banda de Vancouver, Peach Pit, formada per Neil Smith, Chris Vanderkooy, Peter Wilton i Mikey Pascuzzi, ha anunciat la sortida del seu quart àlbum per a finals d’octubre via Columbia Records, quan ja estarem a punt un altre vegada de la collonada de canviar l’hora.

Es dirà Magpie, 'un personatge que viu al carrer, que sempre està bevent, esperant l’estat d’eufòria i content pensant-se que ho té tot sota control perquè encara el deixen seure en el bar del club d’striptease’ explica Neil Smith. ’En certa manera, és com em sentia que podia acabar si no deixava de beure. Tenia dos camins per davant a la vida, un de bo i un de dolent’. Primera referència.

El 2016 van tenir el seu primer impuls, després han vingut tres àlbums, aquest, continuació de From 2 To 3 (Columbia – 2022) serà el quart. ‘Vam entrar a l’estudi la primavera de 2023, amb molt poques cançons, però amb plans de gravar-lo sobre la marxa (acabaven de veure el documental Get Back). Al poc vam descobrir que no era tan fàcil a no ser que siguis els Beatles, i vam decidir passar algo més de temps escrivint’ diu Smith. ‘Al final el single s’assembla a una de Wings o al menys una mena de versió’.

Quan a Vancouver tornava a fer fred i s’apropava la gira per Austràlia, el disc estava casi llest, excepte per alguns retocs finals clau. ‘A Melbourne s’apropava l’estiu i era ple d’ocells’ recorda Smith. ‘Van ser les garses que em van cridar l’atenció. Després a casa, inspirat per un vell poema sobre les supersticions en torn a l’ocell en qüestió i com, segons ni hagi molts o pocs, és un bon o un mal auguri

Aquí hi va trobar el fil conductor amb el material escrit i com acabar l’àlbum. ‘Em va agradar la idea de que la garsa no és ni bona ni dolenta’ diu. ‘O potser les dues coses. Em va recordar el punt en que es trobava el disc, els dies de dubtes després de tocar els quatre mateixos acords sense una bona melodia, seguit dels dies en que val la pena allò que has escrit i tornes a casa eufòric. L’any que vam estar per fer Magpie havia estat ple d’aquests alts i baixos, igual que les cançons del disc’. Segona referència.

Què és bo i què és dolent? La resposta en les garses.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada