QUAN TOT ESTÀ BÉ

SHARE – “HAVE ONE”

NOU REGISTRE

De nou hem de donar les gràcies a la plaga aquella. Share es va formar en aquells dies en que no podies tenir cap contacte humà. Bé, o casi.

Venen de tocar en diferents bandes. Jay Som, Half Stack i Fake Fruit, son algunes. Serien un super-grup? Jeff Day va convidar a casa seva d'Oakland – un dia d’aquells – als seus amics Peter Kegler i Dylan Allard, que anaven pertinentment vestits amb gavardina i ulleres fosques per no ser reconeguts pel típic veí xivato, per improvisar i passar-s’ho bé ampliant els auto-anomenats ‘petits riffs i esborralls’ que havia escrit mentre era tot sol. 

Tot va sorgir sense voler. Els tres van congeniar i van decidir posar-se a gravar un disc. No tenien cap pressa, cosa que es nota en les cançons. Relaxament general i bon rotllo. ‘Per mi, Share és com un intent de fer el millor àlbum possible amb els teus col·legues’ explica Day.

Les lletres tenen un punt costumista, en la línia de les bandes de la dècada dels 90. ‘Darrerament desitjo tenir alguna cosa que valgui la pena donar, perquè no estic segur d’estar destinat a la vida que estic vivint’ coregen des de dins de [Surfing To] My End, una cançó de to proper als Pavement. Veus difoses, guitarra acústica, slide i el groove de la bateria, allà darrera repicant, la converteixen en una de les meves preferides. Acaba de sortir en cassette via Forged Artifacts.