DEURES

A LA VISTA

Sempre anem a parar al mateix. El descobriment, millor aviat que tard, de que la culpa de tot és dels pares

El quintet de Michigan Citizen ens posa a proba amb el seu cinquè àlbum. Les lletres carregades de intencions malèfiques, no treuen que les acompanyin de guitarres juganeres. Una de les bandes d’encantadora propulsió pop i enganxoses melodies que resisteixen, porten fent-ho des que es van posar en marxa fa 10 anys amb Youth (Run For Cover Records – 2013).

(fot Tracy Nguyen)

Ara han anunciat aquest Calling The Dogs de cara a treure’l a principis d’octubre. Han avançat un primer single, If You’re Lonely del que Mat Kerekes explica: ‘Vaig créixer amb un pare narcisista i amb el temps em va traspassar aquest maliciós comportament, de manera que totes les persones properes a mi, van patir-ne les conseqüències’. Com diu la saviesa popular quan arriba Sant Josep: Avui és el Dia del Pare: tu ja has matat al teu? El febrer de l'any que ve, de gira per sales d'Europa.

YOUNG GUV, CONFIRMA EL QUE JA SABÍEM

NOU REGISTRE

Encara que estigui núvol, el sol sempre hi és. Només cal esperar que desapareguin, perquè torni a brillar. Alguna cosa semblant passa quan escolto les músiques de Young Guv.

Amb aquest pseudònim retallat de Young Governor, hi ha Ben Cook, una de les raons per tenir tota la paciència del mon. Malgrat haver passat per altres registres des que vam entrar en el nou segle, en bandes com Fucked Up, amb les seves composicions via Young Guv, plenes de tots els tics ben apresos de bandes que van dels Big Stars fins els TFC, tot torna a irradiar la claror del segle anterior, abans no entréssim en la foscor del nou mil·lenni.

Young Guv, era allà sense fer massa soroll des de principis de la segona dècada, per entremig de totes les empreses. Just sortir Guv I i Guv II el 2019 es va obrir la capsa de bombons. Convertit espontàniament en un dels gurus del power pop, a principis d’aquest mes que acabem avui, ha llançat Guv III, novament via Run For Cover Records. Un àlbum amb onze nous temes, sorgits del retir “forçat” en un lloc anomenat The Earthship, al desert de Nou Mèxic.

D’aquest Take Up All My Time Cook explica: ‘La cançó surt d’una demo que vaig fer una nit quan vivia a Nova York, abans dels confinaments [...] Quan vaig arribar a les muntanyes de Nou Mèxic, seguia sent una peça instrumental, que tenia pendent de posar-hi lletra. Una vegada més, la vaig escriure en mitat de la nit i la vaig tornar a arxivar. Sabia que formaria part del nou disc, perquè sabia que mai més tornaria a escriure una balada emocionalment impulsada pel desert des de Brooklyn. [...] Va de voler estar molt a prop d’algú permanentment i això en aquest mon actual d’intens aïllament, em temo molt que serà difícil que pugui tornar a passar’. Ara no ens posem tristes.