dijous, 18 d’abril de 2019

COACHELLA ARTÍSTIC


ART – INSTAL·LACIONS – DISSENY

Aquests dies de Coachella, a part de les actuacions musicals o més o menys, les obres d’art van tornar a aparèixer a l'esplanada de la localitat de Indio encara que en menor nombre. Altrament no per això menys poc curioses.

Per fer-ne un tast:
Un coet cap per avall l’Hazardus Interstellar Perfessional Operations – HIPO – de la parella d’artistes Dedo Vabo. Els Colossal Cacti de l’estudi Kovacs de Los Angeles, escalonada per a què la gent hi segui i no es punxi. De l’estudi Poetic Kinetics també de Los Angeles, Overview Effect, en que l’astronauta gegant torna després de 5 anys amb el vestit gastat. La pintora local Sofía Enriquez ha recorregut a la figuració ‘paisley’ per les seves estructures de fusta, de colors brillants en contrast amb el desert. O les dotze torres de l’arquitecte amb despatx a Berlin Diébédo Francis Kéré que es va inspirar en el baobab de la seva ciutat natal a Burkina Faso, bàsicament per donar ombra. Un festival.







dimecres, 17 d’abril de 2019

LA SLOWDIVE RACHEL GOSWELL CREA AMB EL MARIT THE SOFT CAVALRY

AVANÇAMENT DISCOGRÀFIC


Rachel Goswell conjuntament amb el seu marit Steve Clarke amb qui es van conèixer el 2014 i que havia tocat en alguns grups la dècada dels noranta, han creat The Soft Cavalry banda amb la que debutaran el 5 de juliol amb un disc homònim via Bella Union




El projecte sembla que sorgeix d’ell a pesar de que especifica que Rachel ha sigut el catalitzador. Afegeix: ‘sempre he tingut idees, però mai he sentit que qualsevol cosa que tenia per dir mereixes l’atenció d’algú i molt menys la meva'. Modest ho és el noi. 

Aquest n’és el primer avançament:



dimarts, 16 d’abril de 2019

THE BRIAN JONESTOWN MASSACRE

NOVETAT DISCOGRÀFICA

Nou viatge de la mà de la Brian Jonestown Massacre. Amb un petit retard segons la data prevista, el seu darrer disc – impecablement editat – perllonga el recorregut per l’altiplà psicodèlic. Malgrat les entrades i sortides, tenim la sort que mantenen un ritme molt vital tant com la BJM com amb qualsevol de les altres propostes on figuren. Aquest divuitè àlbum consta de nou cançons enregistrades en el Anton’s Cobra Studio de Berlin.


Anton Newcombe amb 51 anys gaudeix d’una energia envejable, col·laboracions, bandes sonores (Moon Dogs – 2016) i temps per fer coses amb la seva amiga Tess Parks qui, dit de passada, estarà demà dimecres acompanyada dels italians Go!Zilla a la sala Upload de Barcelona presentant el seu darrer disc també homònim.




dilluns, 15 d’abril de 2019

PER A FETITXISTES DE LES SIGNATURES


15.000 VINILS DE JORDI TARDÀ A SUBHASTA
D’ESQUITLLADA

Va per lots. També n’hi ha una gran quantitat de signats per l’autor o autors, que això dit en general, per algunes persones te un valor. Crec que aquí rau l’assumpta de la subhasta en qüestió. 


Els discos, també en la seva majoria, son discos que se'n van vendre milions. Hi ha varietat, de Miles Davis, Bowie, Undertones, John Martin, Ramones, i naturalment Stones, entre molts d’altres. Això sí, amb certificació de la vídua Tardà. Els dimecres, a partir d’aquest, a Setdart.com









diumenge, 14 d’abril de 2019

VOSTÈ (TU, TU MATEIXA)

DIRECTE


Després d’un grapat d’anys es veu que encara no el conec. Quan va dir Killing In The Name de Rage Against The Machine em va sortir un 'no tirndrà pebrots'. Va ser la darrera desprès de gairebé dues hores i mitja de veure-ho tot borrós voluntàriament. Sense ulleres i les meves cinc diòptries, els colors i formes es barregen soles. Divendres volia perdre el món de vista de forma natural per una estona. 

Màgic no va ser. No som cinc dècades enrere. Per això de tot el concert, em quedo amb Vostè (Tu, Tu Mateixa) acompanyat per uns Mu! molt ben posats, Bet Gàrgola al baix, Antono K.Puertas bateria i veu i les carícies que Zaka Prozack li anava treient a la guitarra. Als seixanta no, però als noranta si que ens hi vam plantar. Com a mínim en aquells 5 minuts. El vídeo és de Txell Solé.




dissabte, 13 d’abril de 2019

KAFKIÀ


FESTIVALS

No paren les noticies respecta la bona sinergia que hi ha entre música i festival. Amb tot el que està arribant-nos, es fa evident el veritable rerefons. Uns, els que prometien la reencarnació, han de buscar una penosa alternativa després d’una inexplicable mala gestió. Uns altres, que en comtes de seure per negociar amb les bandes més interessants del moment per portar-les al Poble Espanyol, seuen amb els tour-operadors. I ara, un dels fills del Sonar, el de Reykjavík, ha anunciat la cancel·lació del festival que s’havia de celebrar a finals de mes pel fet que la companyia de vols islandesa Wow Air plega. Als organitzadors els hi sap molt greu.



dijous, 11 d’abril de 2019

DIOPTRIA FA 50 ANYS

ANIVERSARI

Demà divendres, englobat en els concerts del Barnasants es celebraran com de forma oficial els 50 anys del Dioptria. Com era de suposar, l’expectació que ha generat ha fet que s’exhaurissin les entrades des de fa setmanes, però el mateix Pau Riba ha deixat entreveure que posteriorment hi haurà gira Dioptria’50 acompanyat pels De Mortimers.


(1976?) - fot. Ramón Santesmasses 

En motiu de l’efemèride, aquest doble lp convertit en un clàssic a l’alçada dels grans discos de la psicodèlia folk europea de l’època, viu una nova reedició, via Munster Records, remasteritzada a partir de l’enregistrament original de Concèntric.

Per cert, i la Cases? Finalment haurà dit ‘que sí’ o què?




dimarts, 9 d’abril de 2019

THE GO ROUNDS, INTROSPECTIUS

NOVETAT DISCOGRÀFICA

Des del 2014, quan es van convertir en quartet, han editat tres EP’s i un àlbum, i a aquestes alçades tenen el cul pelat de fer concerts. Acaben de treure Whatever You May Be i Graham Parsons, el cap visible, explica coses molt interessants sobre aquest nou disc: ‘an examination of our mirrors’ i continua I forgot that I'm not where I'm from anymore, I belong wherever I am, and the work is never done. I am sick and I am well. Full of darkness and light. Capable of the worst and the best of things. Learning and unlearning. Can you see beyond my flaws, my weaknesses? Is it OK if I don't plan to stay put or settle, but rather, simply trust in the transient nature and cycle of all things? Literalment en anglès per no cagar-la amb coses tan serioses.

Foxtrot, el tema del vídeo, explica que és una adaptació d’un poema de Michael Dickman, i parla de que no veiem més enllà de la punta del nostre nas. ‘Mirem en fora, lluny de nosaltres mateixos, descuidant l’infinit de dins nostre’. Com ho sap.





dilluns, 8 d’abril de 2019

PIXIES NEWS

ESTÍMULS

Black Francis, amb Joey Santiago i Dave Lovering formen el nucli masculí, després ve el femení, que ha anat variant. Ara, amb Paz Lenchantin, sembla que està tot en pau. Mai millor dit. Mantenen una activitat satisfactòria per a totes les parts. Inclosa la nostra. Al setembre disc nou, el setè (del que poca cosa ha trascendit), i el 23 d’octubre estaran tocant al Sant Jordi. A partir del 27 de juny, podrem veure a través d’un podcast de 12 parts d’entrega setmanal, que es dirà Past Is Prologue, imatges que documentaran una mica d’història de la banda i la creació del nou disc. I així.

És com insuflar aire als pulmons. Inspirar i sospirar. L’any passat Surfer Rosa, amb la Kim, va fer 30 anys. Quan Lenchantin era adolescent.




diumenge, 7 d’abril de 2019

ÀLBUM FAMILIAR


ENS VE FEINA

Hem entrat a la primavera i amb ella, l’enfilall de festivals de tot tipus, estils i preus, s’apropa. Les tècniques comercials per vendre el producte son diverses i la finalitat sempre és assolida: dissuadir a la consumidora de que es deixi de concerts en sales i que el millor per ella son els festivals, necessàriament al bon temps, és clar. 

Ara ens ve la feina a nosaltres. Per una banda tragar-nos tots els anuncis de la tele que siguem capaces per així poder presumir de saber quina cançó és la que estan tocant dalt l’escenari (el nom de la banda no cal) i l’altra, començar a pensar en l’adornament.