diumenge, 31 d’agost de 2014

EL BUDA DE LOS SUBURBIOS

THE BUDDHA OF SUBURBIA – 1990
 
Escrit per: HANIF KUREISHI
Editat en espanyol per: ANAGRAMA – 1991
(inèdit en català)
LLIBRES
 
Soc una gran fan de les obres costumistes, ja siguin portades a la pantalla gran o als fulls d’un llibre. Sempre m’he sentit atreta per les històries quotidianes simples, de les que poden passar a qualsevol persona al llarg d’una vida. Admiro la gent que sap explicar-les amb naturalitat, convertint-les en interessants. No sé si m’explico.
 
Narra la història de Karim, un anglo-pakistanès que viu a Londres, i ho fa paral·lelament a l’evolució de la cultura pop dels anys setanta. Si a més s’espolsa amb una mica d’ironia, l’entreteniment satisfactori està assegurat.
 
 
 
 
 

FOTOS DE L'ESTIU

ÀLBUM FAMILIAR
 
 
 
 
 

dissabte, 30 d’agost de 2014

HALF JAPANESE

NOVETAT DISCOGRÀFICA
 
 
 
 
 
 
Gairebé ja és aquí. Dimarts és el dia que van anunciar per poder adquirir a través de Joyful Noise el nou treball d’aquesta enyorada banda.
 
 
Jad Fair

 
 
Es titula Overjoyed i es composa originalment de 12 temes. Han passat 13 anys des del seu últim. Les coses bones sempre es fan esperar.
 
 
 
 






NEIL YOUNG

VIDES QUOTIDIANES


Després de 36 anys, Neil Young i la seva dona Pegi es separen. Aquest 29 de juliol a la ciutat de San Mateo a California, van començar els tràmits presentant els papers per la dissolució del matrimoni. Es van casar 6 anys després de conèixer-se l'any 1972, quan ella treballava de cambrera en un restaurant a prop d’on vivia ell.
 
Que sigui per a millor. 


 
 
 

divendres, 29 d’agost de 2014

ERA

DINÀMIQUES DE MASSES


FESTIVAL RURAL DE MÚSICA ALTERNATIVA I ELECTRÒNICA

29 i 30 D’AGOST – LLAGOSTERA
 
 
Avui i demà a Llagostera (Gironès) la segona edició d’aquest festival que aposta per la proximitat entre públic i artistes.
 
 
 
 
 

MORRISEY A BARCELONA

NOTÍCIES I ALTRES RUMORS
 
 
Ens visitarà el 10 d’octubre en el magatzem del Palau Sant Jordi, el que en diuen Club. Les entrades a la venda a partir de dilluns al preu de 50€. El cantant i músic anglès actuarà en solitari a la ciutat per primer cop.

 
 
 
 

dijous, 28 d’agost de 2014

CARLA KIHLSTEDT

GUEST ARTIST


Aquesta nord-americana nascuda el 1971 que va rebre una educació clàssica al Peabody Institut i al Conservatori de San Francisco, ha fet i desfet un extraordinari camí barreja de neo-clàssic, alternativa, experimental i rock amb el violí, la seva fascinadora veu i una brillant creativitat. 
 
 
 
 
La música és un vehicle perfecte per l’alquímia de pensaments, instints, emocions i idees. S’expandeix i es contrau per generar mons íntims i espontanis, ordenats o cacofònics. La meva música viu en els llocs fèrtils on els gèneres es solapen i els valors estètics transmuten. Toco el violí, canto, improviso i componc, de vegades al servei d’una senzilla cançó, i altres vegades, a gran escala, abastant-ho tot. Són paraules d’ella extretes de la seva web
 
M’arriba d’un lloc on els éssers són lluminosos. Com ella. 



 
 
 

RRRREC FESTIVAL

4a.EDICIÓ – 6 DE SETEMBRE

DINÀMIQUES DE MASSES
 
 
 
 
D’aquí a una estona (21.00 hores) al Kiosc del Rec de Igualada, es farà la presentació de la que serà la 4a edició del Rrrrec Festival. Una interessant iniciativa que a la capital de l’Anoia es promou des de l’associació La Bastida. 
 
 
cartell 2014 (Xavi Méndez)
 
 
 

dimecres, 27 d’agost de 2014

KURT VILE & THE VIOLATORS

KURT VILE & THE VIOLATORS + MICK TURNER
 
CONCERTS
 
SALA APOLO – BARCELONA
25 – 08 – 2014
 
Amb la per una banda positiva puntualitat però per un altre les habituals molestes presses de la sala per enllestir, la satisfacció d’haver assistit a un concert de rock honest i sincer, no me la van poder treure, com tampoc amb la música de patxanga que van posar just després de sortir la darrera nota de la guitarra de Vile
 
Va obrir un esperat Mick TurnerDirty Three – amb bateria i la seva companya, Peggy Frew, al baix. Un pel ensopit, que tan sols aconseguia animar el públic quan regalava el seu darrer CD editat, Don’t Tell The River, llançant-lo des de l’escenari entre cançó i cançó. 
 
 
 
 
 
La sortida de Kurt Vile va posar les coses a lloc. Com un Donovan reciclat, amb la classe que només ell disposa, vam poder gaudir d’un recital en òptimes condicions, de temes barreja de folk i psicodèlia com qui bufa i fa ampolles.
 
 
 
Va repassar temes de tots els seus àlbums recolzat pel seu encara brillant darrer disc, on Walking’On A Pretty Day o KV Crimes destaquen amb les seves gronxadores melodies. Dels anteriors van ressonar trons amb Hunchback amb Turner excepcionalment de nou a l’escenari i em vaig quedar penjada amb la devastadora Freak Train, Que torni les vegades que vulgui que allà estarem.
 
 
 
 
 
 

dimarts, 26 d’agost de 2014

CAPELLETES

QÜESTIONS COL·LATERALS
 
 
Hi ha gent que en la seva petitesa no para d’insuflar-se aire sense saber que per molt que bufi, seguirà sent petitet. No és el cas de l’activista musical Alan McGee que el passat mes de maig es va saber que havia adquirit una capella abandonada que s’havia posat a la venda en el poble de Talgarth, a prop d’on viu, a les rodalies de Hay-on-Wye a Gal·les. La capella victoriana, que la va adquirir juntament amb la seva dona Kate Holmes, té una capacitat que no arriba a les cent persones, la mida perfecte per continuar donant guerra.
 
Hi ha gent que fa capelletes. D’altres les compren.
 
 
 
 
 
 

CROSBY, STILLS, NASH & YOUNG – LIVE 1974

MÚSICA


Com molt bé saben Crosby, Stills, Nash & Young, la resposta no sempre està en el vent.  També es pot trobar, com és el cas, en la unió de quatre persones com elles i el deixar anar el talent creatiu. La resposta, també, no sempre es dóna, i l’any 1974 van voler fer una gira per probar-ho i arribar al màxim de gent. 
 
 
 
Sembla que s’han posat d’acord, artistes i industria, per a editar gran part d’aquell material generat ara fa quaranta anys. Així, llançat a través de Rhino, des d’aquest 8 de juliol i sempre que es disposi del poder adquisitiu corresponent, es pot tornar a provar, de satisfer les ànsies de respostes.
 
 
 
 
L’edició, com no podia ser d’altre manera, és molt acurada, en qualsevol dels formats – suposo que menys el digital. Una d’ells, en edició limitada de 1000 unitats que a part del llibre, DVD, etc. circula en sis vinils format 12” de 180 grams en estoig de fusta d’auró.
 
Prodigis, pocs.




Celebration Big Sur Festival – 1969
 
 
 

dilluns, 25 d’agost de 2014

VÍDEO DE LA SETMANA

(setmana nº 35)
VÍDEO
FUTURE OF THE LEFTFrench Lessons
Dirigit per: Julia Ruzicka
 
 
 
 
HOW TO STOP YOUR BRAIN IN AN ACCIDENT
2014 – PRESCRIPTIONS / PLEDGE MUSIC
 
 
 

 
 
 

diumenge, 24 d’agost de 2014

dissabte, 23 d’agost de 2014

KRISTEN PFAFF - JANITOR JOE

HISTÒRIA POP
 

Forma part del ‘27 Club’. Aquest juny ha fet 20 anys de la seva entrada. Dos mesos després que ho fes Kurt Cobain. L’aportació que va fer al món de la música amb Janitor Joe és del tot indiscutible encara que no va arribar a ser una banda massa coneguda, o potser per això. Sorgits a Minneapolis el 1992 eren Joachim Breuer, veu i guitarra, Matt Entsminger a la bateria i ella al baix. Un any després va marxar a Hole i allà va acabar els seus dies. 
 
 
 
 
Janitor Joe
 
                     
Janitor Joe va treure quatre singles i dos elepés immensos de noise-rock, Big Metal Birds i Lucky, aquest ja amb el nou baixista, Wayne Davis, abans de dissoldre’s després de la mort de la seva excompanya.

primer disc (1993)


 
 

 
 
 

divendres, 22 d’agost de 2014

VITAMINAS LUPITA

CONCERTS


No tot ha de ser postura. No tot ha de ser fastigosament subvencionat o sponsoritzat. No tot ha de passar per sales on saciar la sed valgui 5€. Per sort, tenim gent que està en això per què li agrada la música i no només pel negoci. Per sort, s’apropa la nova temporada i al Lupita no tiren la tovallola. Per sort, al Lupita ens continuaran vitaminant.
 
Avanç de programació – SETEMBRE:
 
dimarts 9 – The Oscillation
dijous 11 – Black Market Karma
dissabte 13 – Fuck Knights & Subfobias
diumenge 14 – The Sensational Second Cousins
dijous 18 – Shearing Pinx
dimecres 24 – Burnt Ones
dissabte 27 – Hornet Leg + Tres Cabezas
 
The Oscillation
 
 
 



 
 
 

LAY LLAMAS – WE ARE YOU

TENDÈNCIES


 

Són Gioele Valenti i Nicola Giunta qui enceten la història de Lay Llamas, dos sicilians que amb l’ajut de Matteo Pin, Gianluca Herbertson i William Zancan despunten amb Ostro, el seu treball de debut a través de Rocket Recordings
 
 
 
 
El van enregistrar en un improvisat estudi a Segesta, a la mateixa illa, al costat del Gran Temple d’Hera. “Hem estat molt influenciats pel seu lloc, l’esència del lloc” assegura Valenti. I és clar, pel Psychokiller de Talking Heads. 



 
 
 

dijous, 21 d’agost de 2014

ROCK HEADS

ART – INSTAL·LACIONS – DISSENY
 
 
La creació artística és tan il·limitada com una vulgui. La visió divertida que tenen Ludovic Ismael i Nicolas Delille sobre la temàtica dels fans i els grups de música n’és un interessant exemple. Mitjançant el seu treball fotogràfic – en realitat en 3D – van desenvolupar un treball on es van imaginar en què es transformarien alguns d’aquests fans a partir de la seva passió. El resultat no pot ser més clar.
 
Veure les fotografies i intentar endevinar de quin grup es tracta és tot un repte. 
(la solució a continuació de les fotos)
 
 
 
 
 
 
 
. . .
 
 
 
 
 

 
 
 

CONOR OBERST

CONOR OBERST + DAWES
CONCERTS
SALA APOLO – BARCELONA
20 – 08 – 2014
 
Un concert de Conor Oberst, en qualsevol de les seves facetes, guarda poques sorpreses, dit en el sentit més positiu de l’expressió. Presentava Upside-Down Mountain i amb l’acústica, l’elèctrica o al piano, demostra una qualitat interpretativa que poques vegades es veu. Si a més hi afegim la feina dels Dawes – que van exercir també de teloners – l’assumpte pren dimensions volumètriques. La guitarra de Taylor Goldsmith i el teclat de Tay Strathaim el van més que acompanyar escoltant, en honor seu, més d’una ovació després d’algun ‘solo’ d’aquells que fins ara, eren matèria proscrita.
 
Així, l’únic moment que podria dir que ens va sorprendre va ser ja al final del concert, aquell seu discret saltet des de l’escenari per caure en braços del públic. Hi va haver gent que ni es va adonar. És el que tenen les sorpreses.
 
 
 
 
 
 

dimecres, 20 d’agost de 2014

LONDON UNDERGROUND: EARLY COUNTERCULTURE

RUMIAMENTES I BARRINADES

 
Interessant documental produït per Granada Television.
 
La reflexió és: on ha anat a parar tot allò?
 
 
Hyde Park - 1969
 




 
 
 

SANTUARIS

PER AQUESTS MONS DE DÉU
 
 
No semblen botigues de discos. Des de fora tenen la imatge d’un cafè, una llibreria o fins i tot els baixos d’una vivenda particular.
 
Petits espais on sempre es troba alguna Mare de Déu a qui resar.
 
 
Vox Box – Edimburg
 
Mixed Up Records – Glasgow
 
 
 

dimarts, 19 d’agost de 2014

TARA KING th – MUTUELLE APPRÉCIATTION

MOON GLYPH – 2013
 
MINUTS MUSICALS

 

 
 
Porten una llarga carrera de música i d’estil. Són de París.

Pop ‘lounge’, barroc, amb tocs de psicodèlia. La seva és la música perfecta per la banda sonora de les nostres vides. És un dir. 



 
 
 

ANDY WARHOL EN DIGITAL

ART – INSTAL·LACIONS – DISSENY

 
L’Andy Warhol Museum en col·laboració amb el MoMA han començat a digitalitzar l’obra cinematogràfica de Warhol, per posar-la a l’abast del públic. Segons diu Patrick Moore, el que se’n cuida, els treballs duraran una mica més d’un any, hi ha més de 600 peces entre tot el material, de tot tipus de durada, i l’objectiu és donar-lis una empenta per a fer més coneguda aquesta faceta de l’artista eclipsada per la pictòrica.
 
 
al Festival de Cannes del 1967
 
 
L’any 2000 la Fundació Tàpies de Barcelona va organitzar un fantàstic cicle de cinema amb el nom d’’Andy Warhol: cinema, video i TV’ per a sucar-hi pà. Es van agrupar per temàtiques en diferents programes i amb aquests diferents noms: Minimal, Narracions Experimentals, Retrats, Situacions Ronald Tavel, Edie Sedgwick, Performance Films, Exploding Plastic Inevitable, Multiprojecció, Sexplotació i ****(Four Stars).
Així hi vem poder veure entre altres Eat, Empire, Blow Job, Vinyl, Poor Little Rich Girl, Kitchen, The Velvet Underground and Nico o The Loves Of Ondine
 
Un luxe babilònic.
 
portada del programa de mà del cicle ofert a la Tàpies
 
 
Kitchen (1965)
 
 
 

dilluns, 18 d’agost de 2014

BLAT BRUT

DISCOS

BLAT BRUT
2014 – WAH WAH RECORDS SUPERSONIC SOUNDS
EDICIÓ LIMITADA DE 400 UTS.
 
Aquest mes passat, com qui no vol la cosa, la casa insígnia de Riera Baixa ha editat en disc, recuperant les cintes cedides per un dels membres del grup, l’enregistrament que l’abril del 1976 van fer a l’estudi que tenien al barri del Clot de Barcelona la gent de Blat Brut. 
 
 
 
La banda la formaven Patrici Llonch (guitarra elèctrica, distorsionador i wah wah) Anton Serra (flauta travessera elèctrica i pandereta) Pere Pous (baix elèctric) i Pere Massip (bateria i percussions) un quartet que malauradament no va transcendir més enllà d’unes quantes actuacions, encara que sortosament per a ells i qui els va poder escoltar, van tocar el cel. Violetas, el tema que obre la primera cara és una tromba d’energia, la flauta d’en Serra fent volar les notes sobre la guitarra distorsionada i el ritme mantingut pels seus companys posa a lloc les influències que els feien anar amunt i avall, la psicodèlia i la música progressiva de King Crimson, Traffic o Procol Harum. Els 15 descontrolats minuts de Versalles Imperial. La sofisticada Marxa Fúnebre. O la més essencialment experimental Para Titania y Oberón que tanca l’obra.
 
 
“Blat Brut arrenca l’any 1972 per mediació de l’ànima inspirada i creativa de Patrici Llonch (13 anys) a la guitarra elèctrica, la bàsica i potent concentració de Pere Pous (14 anys) al baix i el seu amic Xavier Ubach a la bateria. Aquest últim serà substituït definitivament poc després pel volcànic i extravertit bateria Enric Masip. 
 
Amb llistons de fusta i roba, construeixen un mini estudi a dins de la llavors fàbrica de tenyir teixits al carrer Monturiol del barri del Clot...” Aquests són els primers paràgrafs escrits per Anton Serra en l’insert que ve a l’interior de la carpeta farcida de fotografies històriques. 
 
La feina que fa alguna persona a Wah Wah. no té preu.