dijous, 29 de maig de 2014

ARTHUR BROWN





THE CRAZY WORLD OF ARTHUR BROWNTHE UNKNOWN

NOVETAT DISCOGRÀFICA
 
La vida és plena d’alegries. És esplèndid que la gent continui tenint l’energia – i l’humor – per continuar fent coses, sobretot a certes alçades de la vida. 
 
 
Qui va destacar als anys seixanta amb els seus espectacles plens de teatralitat, suggestió i encant estrafolari – me’n ric jo dels shows de Wayne Coyne  demostra que qui neix amb alguna cosa de més, acabarà els seus dies amb ella. A punt de fer els 70 tacos, treu nou disc i aporta el seu granet de sorra als moviments alternatius.
 
 
 
El tema que avança, va néixer de la relació amb persones que vivien en comunitats on es viu de forma diferent a l’establerta per l’establishment que es vol imposar.
 
Meravellós és poc. Zim Zam Zim surt el 28 de juliol.



 
 
 

dimecres, 28 de maig de 2014

EL "PRIMAVERA" A LES BOTIGUES

QUESTIONS COL·LATERALS

Per tant, tot a punt per a l’arribada dels guiris. Com bons senyors Esteve i tal com marca la tradició, s’han d’aprofitar totes les ocasions que es presentin. D’aquesta manera, algunes botigues del centre de la ciutat no baden i per això, han aparegut les cubetes Primavera Sound.
 
Diguem que, pels més despistats.
 
 
 
 

dimarts, 27 de maig de 2014

SHONEN KNIFE

MÚSICA
 
 
 
Se’m fa francament difícil reprimir la passió per aquesta troupe de noies que tot i els canvis soferts, mantenen, com Déu mana, la filosofia inicial intacta. De les tres originals tan sols en queda la Naoko Yamano, que l’acompanyen Ritsuko Taneda al baix i Emi Morimoto a la bateria. Però sigui com sigui, des que es van formar a Osaka el 1981 que no han parat d’agitar la màquina de sucs de pop-punk marca de la casa. Aviat el concert número 1.000, que es diu ràpid. Després de donar-ne 16 per Anglaterra, Escòcia, País de Gal·les i Irlanda al llarg del que portem de maig, des de dijous passat que continuen per algunes ciutats europees com Utrecht, Frankfurt, Hamburg, Oslo, Copenhagen o Berlin. 
 
cartell del tour britànic
 
Són per aquí a la vora i aquest abril han tret nou disc, Overdrive (la portada del qual no els hi perdono). Em pregunto què els hauria costat al clan Primavera portar-les al Parc del Fòrum. És que ni que hagués sigut a l’escenari que anomenen Ray-Ban...
 
 
 

 
 
 

dilluns, 26 de maig de 2014

ELECCIONS AL PARLAMENT EUROPEU

DINÀMIQUES DE MASSES 
 
Kommune Berlin I - 1967

Das Private Ist Politisch!
 
 

dimecres, 14 de maig de 2014

L’AFER WHITESTONE

CARLES ESTRADA
Editat per: EDITORIAL BASE
LLIBRES
 
Hi ha llibres que són com un bon tiramisú, posar-lo a taula i consumir-lo en un tres i no res. Deliciós, aromàtic, no hi falta de res, així és L’Afer Whitestone que va editar Base a primers d’any. De la mà de Paul Sinclair m’ha fet viure una història plena de referències al Swinging London que ha fet que em quedés amb ganes de més. Com em passa amb el tiramisú.
 
 
(fot.Montse Pérez)
 
 
El cantant i baixista dels Negativos es manté en frenètica activitat, treu llibre i amb la mítica banda barcelonina treuen single i preparen nou elepé. Cal aprofitar-ho.
 


 
 
 

MY SAD CAPTAINS

NOVETAT DISCOGRÀFICA
 
 
 
 
Best Of Times és el nom del tercer treball d’aquesta colla de Londres. Practiquen un pop clàssic amb multitud d‘influències i sense més pretensions que la de fer un bon disc. Moments tranquils i d’altres més sorollosos però tots sota la reproducció hipnòtica que tan m’agrada. Per arrodonir-ho, la presentació de l’edició en vinil és excepcional, amb un llibre interior de nou dibuixos.
 
 
 
Van debutar el 2011 i actualment són Nick Goss, Ed i Jim Wallis i Dan Davis. No inventen res i no els hi cal per anar fent bullir l’olla.



 
 
 

RAIN PARADE – THIS CAN’T BE TODAY

RECUPERANT CLÀSSICS
 
 
 
 
Tema inclòs en l’imprescindible Emergency Third Rail Power Trip llançat el 1983. Va ser un dels treballs més importants alhora de reivindicar la música de finals dels seixanta i satisfer les ànsies existents de psicodèlia desprès de les imparables onades de punk i new wave. Paisley Underground és com llavors es va etiquetar l’escena. 
 
 
 
 
Actualment hi ha una nova febre, la segona, que pretén recuperar la sonoritat reina relacionada amb el món dels bolets.



 
 
 

PETE DOHERTY A BARCELONA

FLAGS FROM THE OLD REGIME

C/ CALÀNDRIES, Nº 10 – BARCELONA
 
 
ART – INSTAL·LACIONS – DISSENY
 
 
Mai la pintura la pintura representarà per a Dylan ni per a cap de nosaltres el que ha pogut aportar la seva persona musicalment parlant. Igual passa amb Doherty, els seus quadres no li faran cap ombra a la relació que va tenir amb Kate Moss ni esclar, a Up The Bracket. L’assumpte però, és que l’obra de Doherty tampoc es pot comparar amb la de Dylan. Un és producte d’uns anys convulsos que van aportar una gran creativitat al món i l’altre n’és del inevitable desencís i la conseqüent derivació cap a la manca d’aquesta creativitat. Però fem-ne cinc cèntims, hi ha excepcions.
 
La setmana passada, tots dos van inaugurar exposició. Per a Bob Dylan és la primera vegada, encara que recordo com a mínim algun intent anterior. Doherty l’any 2006 ja va exposar algunes de les seves obres en sendes exposicions a Londres i París.
 
Dylan ho fa en una galeria de Manhattan, la Ross Art Group, amb el nom de Drawn Blank Series i son gairebé una cinquantena de dibuixos, notes i quadres realitzats entre 1989 i 1992. Els preus, entre els 2.500 i els 425.000 i com sol ser habitual en aquest tipus de cosa, la recaptació anirà destinada a la T.J.Martell Foundation que treballa en la lluita contra el càncer i la sida.


 
Per la seva part, el cantant de The Libertines, en coautoria amb Alizé Meurisse, ha penjat trenta de les seves pintures realitzades des del 2002 en endavant, penjades a la galeria Puntoaparte de Barcelona al barri de Sarrià amb el nom de Flags From The Old Regime, exposició que fins avui s’ha pogut veure a París i a Ginebra i d’aquí, que estarà fins a finals de mes, marxarà cap a Moscou i Nova York. Doherty encara està a la ciutat, de fet, moments abans a la meva visita era a la sala i segons m’ha explicat Fabienne Yot, la propietaria de la galeria, li encanta Sarrià, el barri on està situada la sala. Prova d’això és que en comptes d‘utilitzar els serveis d’un luxós hotel, dorm en un matalàs a terra de la mateixa galeria i igual que va arribar a aquí amb la seva furgoneta molt més tard del previst, a Hamburg, la seva següent parada, des de diumenge que l’esperen. Si troba a gust, dit per ell mateix, i que hagi coincidit, de manera casual o no, (això el meu excessiu sentit de la discreció no m’ho ha deixat esbrinar) amb el seu company de The Libertines Carl Barât i que estiguin fent les paus gaudint de l’encara pacífic barri – passejant per la plaça Artós, per la de Sant Vicenç – no ajuda a la seva puntualitat.



 
En quant a preus, hi ha de tot, assequibles i menys, depèn de qui sigui la butxaca, el més car és Haine Dureé Date, que porta una mica de sang del cantant. La tècnica que comporta l’aplicació del líquid viscós, l’artista l’anomena ‘esquitx arterial’. Fa dos anys en va vendre un amb aquesta mateixa tècnica, duia sang d’ell i d’Amy Winehouse, de qui per un temps va ser-ne parella, per una xifra que no he pogut concretar d’entre 30.000 i 40.000 euros. Assegura que des de que un monjo de Thailàndia li va dir que era negatiu en termes energètics i que el missatge que transmetia era extremadament perillós, que la va deixar d’utilitzar.
 
 
 
En qualsevol cas, l’exposició val moltíssim la pena de visitar. Els quadres son una expressió sincera d’una ànima àvida per fer-ho, en un espai inundat de creativitat, on cada objecte té el seu precís racó, tot especialment muntat pel propi Doherty. Perquè no solament hi ha obra seva a les parets, sinó escampat per tot arreu aconseguint només al traspassar la porta del carrer que hi dona accés, que m’hagi sentit imbuïda per un esperit que per uns dies ha convertit Sarrià en santuari de culte pop. I això, contadíssimes vegades ho podem viure.
 
 
 
 
 

dimarts, 13 de maig de 2014

PRO-GRA-SSIU ( 2 )

JORNADA D’ANÀLISI, MEMÒRIA I RECUPERACIÓ DEL PRIMER FESTIVAL DE MÚSICA PROGRESSIVA DE GRANOLLERS

NOTICIES I ALTRES RUMORS
 
Doncs de descobrir poc, perquè els que havien de viure l’experiència en forma de rebre un cert coneixement, no es van presentar, i els que sí, tots més o menys ja el dúiem de casa el coneixement. Malgrat tot, l’encontre va funcionar. Els protagonistes van fer la seva feina, tranquil·lament, sense preses, assaborint la memòria i conformant la sintonia que precisava el moment. 
 
 
 
Per part dels músics que van ser dalt de l’escenàri eren Emili Baleriola (Crac, Màquina!) i Miquel Àngel Núñez (Tapimán) i els també músics, però aquella vegada de públic, Jordi Batiste (Els Tres Tambors, Màquina! Ia-Batiste) i Manel Joseph (Dos+Un, Estratagema) encara que més tard a l’hora de les actuacions també es va afegir en Jordi Soley (Companyia Elèctrica Dharma). El periodista Karles Torra va aportar el context més històric i documental i tot plegat ho va moderar l’Àlex Gómez-Font. 
 
d’esquerra a dreta:
Àlex Gómez-Font, Karles Torra, Emili Baleriola,
Jordi Batiste, Miquel Àngel Núñez i Manel Joseph
 
 
Abans de donar la veu als convidats, es va passar un curtmetratge amb imatges inèdites del festival, unes imatges que va enregistrar un Batiste en ple servei militar en una caserna de Lleida i que no es va voler perdre l’esdeveniment amb el risc de trobar-se amb algun PM. La darrera part augurava una bona dosi de música progressiva. Va obrir l’Emili Baleriola en format trio convertit en alguns temes en quartet amb la incorporació de Jordi Soley al teclat o d’en Miquel Àngel Núñez a la guitarra. Va agafar el relleu en Jordi Batiste que va tocar les cançons del seu nou treball amb Nova i clàssics com Sifons de Martorell i Esqueix de Cançó dels seus treballs amb Ia Clua. Impossible acabar sense un fermall a l’alçada amb la interpretació de Why? del famós disc del ‘croissant’ amb tots els músics en escena per recuperar l’essència del 1971, aquella que, com m’explicava un dels afortunats que hi van ser, feia que les coses fossin molt simples, tant com que poguessis entrar al recinte per la porta sense pagar i que ningú et digues res. 
 
Poc públic per un acte que mereixia omplir. Gràcies a la gent de Brubaker i a l’Àlex. Les condicions es van donar. Però grinyola per on acostuma a fer-ho en aquesta època plena de desmemoriats. 
 
Emili Baleriola
 
Jordi Batiste
 
Miquel Àngel Núñez
 
Manel Joseph
 
Jordi Soley
 
Jordi Batiste
 
 
 
 

dilluns, 12 de maig de 2014

VIDEO DE LA SETMANA

(setmana nº 20)
VIDEO
IMANDRA LAKEHall
Càmera i edició: Margus Voolpriit
 
 
AVANE
2014 – SEKSOUND
 
 


 
 
 

diumenge, 11 de maig de 2014

DEAN WAREHAM

CONCERTS
DEAN WAREHAM + LOST TAPES
 
La [2] – BARCELONA
 
09 – 05 – 2014
 
No sé si influenciada per la lectura de Postales Negras o que senzillament tenia un dia especialment lamentable, el cas és que al llarg del concert, em va semblar veure molt del que hi diu. Acompanyat per la seva dona Britta Phillips i per Raymond Richards i Roger Brogan, en aquesta nova visita a la ciutat, va tocar part de la seductora col·lecció de temes que ha anat acumulant com qui guarda petits tresors recollits en territoris erms, començant per la nova Emancipated Hearts, clàssics de Luna com Lost In Space, Moon Palace o Tyger Lily i acabant el set amb 4th Of July de l'època Galaxie. Una actuació viciada? En té el cul pelat, pel bo i pel dolent.
 
Teloners de luxe, van obrir la parella formada per Pau Roca i RJ Sinclair (ex La Habitación Roja i Tokio Sex Destruction) amb total encert, encomanant-nos la seva particular i efectiva forma de funcionar: com si res.
 
 
 
 
 
 
 
 

dissabte, 10 de maig de 2014

PRIMERA PERSONA

RELACIONATS

Malgrat la cancel·lació de Tracey Thorn, el certamen continua a ple rendiment.
 
ENTRADES EXHAURIDES per a veure i escoltar a Bob Stanley i Green Gartside, la sessió amb Irvine Welsh i el petit concert de Gerard Love d’avui.
 
 
 
 

QUAN L’APARELL NO HO ÉS TOT

INSTANTÀNIES
 
Amb aquests, no hi havia problemes de cobertura.  
Era irrompible.
No es perdien.
No els robaven.
No calia preocupar-se per la tarifa.
No incomunicaven.
No es descarregaven.
 
El què sí hi podia haver, era la mateixa addicció. 
 
 
 
 
 

divendres, 9 de maig de 2014

GALLON DRUNK

DINÀMIQUES DE MASSES

El llegendari quartet de Londres estarà avui tocant a Barcelona a l’AlmodoBar en el que vol ser la presentació del festival Villamanuela que es celebra a Madrid el mes d’octubre amb la voluntat de promocionar-lo aquí i a Donosti. La banda presentarà el disc recentment editat The Soul Of The Hour.
 

Gallon Drunk
 
De tots els festivals, aquest és un dels que s’emporta la palma amb el seu peculiar estil. Amb el nom ja denoten que volen destacar en serio i afegeixen que basicament els interessen quatre eixos: música (menys mal), art, comerç i gastronomia. Doncs res: una de calamares! 
 
Els acompanyaran Sangre, Celestial Bums i ZZZ’s.
 
 
 
 

PRO-GRA-SSIU

JORNADA D’ANÀLISI, MEMÒRIA I RECUPERACIÓ DEL PRIMER FESTIVAL DE MÚSICA PROGRESSIVA DE GRANOLLERS

NOTICIES I ALTRES RUMORS
 
Hi ha poques coses que valgui la pena recordar. Qui diu recordar diu commemorar, pot ser que aquell dia no totes hi fóssim, per edat o per què teníem un dinar amb la tieta. Malgrat que tothom sap amb més o menys encert, que s’ha de viure el present, és del tot saníssim mirar enrere i saber d’on venim.
 
 
Aquest dissabte, la gent de Brubaker ens conviden a descobrir, o redescobrir, el Primer Festival de Música Progressiva que es va fer al nostre país. L’esdeveniment es va produir els dies 22 i 23 de maig de 1971 i demà, a les 7 de la tarda a la NAUB1 de la mateixa localitat, se’n parlarà amb alguns dels protagonistes com possiblement no s’ha fet mai. Si més no, així ho espero.
 
Per arrodonir-ho, Jordi Batiste i Emili Baleriola hi aportaran el costat musical de la cosa.
 
ressenya a la revista Garbo
 
 
 

LOU REED A LA SETMANA DE POESIA

RELACIONATS
 
D’avui en vuit, en el marc de la Setmana de la Poesía de Barcelona, a la plaça de les Dones del 36 i a les 10 de la nit, hi ha previst una lectura d’algunes de les cançons i poemes del músic novaiorquès.
 
 
És sabuda la intensa relació de Lou Reed no només amb la música, sinó amb tot allò que concerneix al món de la literatura. Així, per exemple, en relació a nosaltres, encara tenim més o menys present quan el 2007 va fer una aproximació a la poesia catalana amb una actuació conjunta amb Laurie Anderson i Patti Smith al Baryshnikov Arts Center de Manhattan i el 2010 va fer una lectura pública al CCCB de The Raven, treball inspirat en el món d’Edgar Allan Poe. 
 
Hi haurà també la lectura d’un poema inèdit per part de Ignacio Juliá i la cantautora Tori Sparks interpretarà amb guitarra cinc temes de Lou Reed. Coordina, David Castillo.
 
 
 
 

dijous, 8 de maig de 2014

YUMI ZOUMA

NOVETAT DISCOGRAFICA
 
Debut en 10” de Yumi Zouma. Són de Nova Zelanda i el què fan té aquell punt elegant, viciós i immoral, d'estetica i sonoritat afrancesades.
 
 
 
Circulen mantenint un cert anonimat, cosa bona i dolenta a la vegada. Per allà estan Charlie Ryder i Josh Burgess, actualment amb un peu a París i un altre a Nova York, on Burgess treballa per a Captured Tracks
 
Entra sol, com una copa de champagne ben fred a mitjanit.
 


 
 
 

dimecres, 7 de maig de 2014

THE ENTRANCE BAND

CONCERTS
LUPITA DEL RAVAL – BARCELONA
 
06 – 05 – 2014
 
Nits com la d’ahir fan que recuperi la fe. 
 
En aquesta peculiar sala del Xino, plena com un ou, la banda de Los Angeles formada per Guy Blakeslee, Derek James i l’actual baixista oficial dels Pixies, Paz Lenchantin, van tocar el seu repertori carregat de psicodèlia a un volum capaç de deixar-nos a tots estabornits formant una pila de greix, però això sí, en la glòria més absoluta. Tot el que Blakeslee li treu a la guitarra ho recullen Lenchantin i James amb el baix i la bateria aconseguint un so gruixut, dens, ple d’essències i expressions que conformen una clara declaració de principis. 
 
Com si ahir al vespre hagués pujat al Sinaí.
 

Paz Lenchantin
a qui tornarem a veure amb els Pixies aquest maig al Parc del Fòrum
 

dimarts, 6 de maig de 2014

ALGUNS TRASPASSOS RECENTS

VIDES QUOTIDIANES
 
Amb uns dies de retard com acostuma a ser habitual, aquests son alguns dels personatges que han anat passant aquest abril:
 
Wayne Henderson, membre fundador dels Crusaders va traspassar el passat dia 5. Va coincidir amb Alan Davie, pintor i músic escocès, la vida del qual va ser una constant experimentació. 
 
Alan Davie

 
L’endemà ho feia Jesse Winchester, cantant de folk, un dels tants que va haver de marxar al Canadà per evitar anar a matar gent al Vietnam. El fotògraf i ajudant de Warhol a la Factory, Leee Black Childers, autor d’infinitat de fotografies de finals dels seixanta i els setanta especialment de l’escena de Nova York, moria també el mateix dia a Los Angeles. 
 
Leee Black Childers

 
Gil Askey, directiu de la Motown durant les dues dècades glorioses, a més de compositor i productor, traspassava el dia 9. El músic i activista nord-americà Fred Ho el dia 12 als 56 anys. 
 
Fred Ho

 
El gran Armando Peraza, el dia 14 a San Francisco, entre la seva extensa carrera musical va ser especialment conegut per tocar al costat de Santana en la seva millor època. El que va ser membre de la popular banda espanyola Los Brincos Antonio MoralesJunior – va deixar el cos el 15. L’endemà moria a París Jaume Xifra nascut a Salt i considerat un dels grans noms de l’art conceptual català. També el dia després el seguia el també català Alfonso Sáinz dels Pekenikes, que tot i ser nascut a Alacant la seva carrera musical es va desenvolupar a Madrid continuant-la a partir de la dècada dels setanta a l’estat nord-americà de Florida, on ha mort. Mike Atta, membre de Middle Class, una de les bandes precursores del moviment hardcore nord-americà, traspassava el dia 20. 
 
Mike Atta

 
Un altre català José Luis Tejada, veu dels No i posteriorment de Barrabás el mateix dia 20 a Mataró. Paul Goddard membre fundador dels Atlanta Rhythm Section deia l’adéu definitiu d’aquest món el 29. Joe Young de la banda punk Antiseen, traspassava el 29 amb 54 anys. Larry Ramos membre de The Association, l’endemà. I ja entrats al maig, el dia 2 començaven a passar Efrem Zimbalist Jr. un dels protagonistes de sèries tan mítiques com 77 Sunset Strip i Jessica Cleaves de la destacada banda de R&B The Friends Of Distinction
 
Continuarà.