dimarts, 25 de setembre de 2018

LEM 2018


GRÀCIA – BARCELONA
ESTÍMULS

Demà passat es donarà el tret de sortida al XXIII Edició de l’International Experimental Music Meeting, així, en anglès, i que funcionarà fins a finals d’octubre. 


Festival de petit format que engloba unes quantes propostes per desembossar les orelles de tots els arxius no desitjats. Per a què ens entenguem, no son propostes arriscades, son propostes que no entren en els circuits cerveseros. Sí, sembla que és possible.

Severine Beata (+ Javi Álvarez)


dissabte, 22 de setembre de 2018

THE GOON SAX, POP, POP i RES MÉS QUE POP

NOVETAT DISCOGRÀFICA

Pobres nois/noia. A totes les cròniques els tracten com si fossin uns pallussos. Evidentment, gairebé tos els pre i post adolescents d’avui son innocents i molt poc imaginatius, però disculpeu senyors/senyores periodistes, coneixeu a molta d’aquesta canalla que entregui un segon disc com We’re Not Talking (Wichita Records)? Perquè sempre hi ha l’excepció que confirma la regla i ells son d’aquesta raresa. Si no ets del país dels/les posturetes i ets una mica esponja – per citar-ne dos que segur han escoltat molt Beat Happening o Jonathan Richman – no dic que amb facilitat, però si que pots continuar una saga. Com la dels Foster de Brisbane.


Aquest és el segon treball de James Harrison, Louis Forster i Riley Jones, que editat fa una setmana, han tornat ha enlluernar a mig planeta amb la simplicitat de les melodies i els acompanyaments de corda i vent . Sí, i també els texts post-adolescents.




divendres, 21 de setembre de 2018

WOODEN SHJIPS, TERAPIA DE XOC


WOODEN SHJIPS + DREAM PHASES

SALA UPLOAD – BARCELONA
20 – 09 – 2018

HI VAM SER

El quartet de San Francisco feia parada a Barcelona ahir dijous amb el resultat de 500 persones amb ferides psicològiques irreversibles tot i l’intent de recuperació posterior per part del DJ de torn. La tromba de watts que despleguen magistralment Dusty Jermier i Omar Ahsanuddin, immutables, continus, son el paspartú de l’expandiment físic i mental de l’inspirat Ripley Johnson. Presentaven V (Thrill Jockey) el flamant i celebrat nou treball de la banda californiana, una mica desatesa per culpa de la pluriocupació del mestre de cerimònies.

Al final es veia venir: catarsi col·lectiva i totes esteses als seus peus.







dijous, 20 de setembre de 2018

LOW HO HAN TORNAT A FER

NOVETAT DISCOGRÀFICA


Distorsió i emoció son les dues paraules que em surten per definir aquest nou disc acabat de sortir dels sempre venerats Low. Es podria dir que no és el disc pel que, qui no els conegui, accedir amb comoditat a la seva obra, que ja compte 25 anys. 


Double Negative (Sub Pop) és un disc arriscat però sabem que per aconseguir alguna cosa cal posar tota la carn a la graella i el matrimoni Parker no s’ho ha pensat dues vegades per comprometre’s. Acompanyats de Steve Garrington per completar el seu clàssic format de trio, Low no només estan fent història sinó que estan posant en evidència les inèrcies corrompudes de la industria. El 3 a Barcelona per viure l’experiència.




dimecres, 19 de setembre de 2018

IRVINE WELSH A BARCELONA


LLIBRES

Aquest escocès, que té un playlist per a cada personatge de les seves novel·les, ha estat a Barcelona presentant el seu darrer llibre traduït a l’espanyol A decent ride (2015), Un polvo en condiciones

Al carrer ja en té dos més posteriors a aquest, sense traduir – anem sense presses – The blade artist (2016) i Dead men’s trousers (2018) on, d’esquitllada, es fa referència a Barcelona, quan de boca del mànager d’un DJ, es pot llegir: ‘El diner ha fet malbé la ciutat. Ara és una ciutat colonitzada per folladors cosmopolites amb molta solvència i poca personalitat.’ A resultes ha afegit que ‘Edimburg, com aquí, s’ha convertit en una ciutat plena de turistes, en la que s’han perdut racons i espais. Els ciutadans locals han quedat relegats i ara son els personatges secundaris. Desgraciadament, tot allò autèntic s’ha anat uniformitzant, cosa que és tràgica’. Un altre que s’ha adonat de l’aixecada de camisa i de lo adormits – per dir-ho suaument – que estem.


Sobre l’edició d’Anagrama d’Un polvo en condiciones, recupera al taxista addicte al sexe Terry Lawson, i explica l’animadíssima vida que porta a la capital escocesa en vigílies de l’arribada de l’huracà Ophelia, del que diu que a Escòcia gairebé ningú se’l va prendre seriosament. Tal i com hauríem de fer aquí amb el malson del Tomàs Molina.


Com a independentista, està pendent del tema de l’1 d’octubre i els ‘piolins’ i veu que el govern espanyol encara arrossega trets del franquisme i que resulta ‘molt estúpida i immadura’ la manera com afronta el tema del procés. Es veu que va aprofitar i va venir uns dies abans per ser a la Diada. Doncs es deuria avorrir com una ostra i s’adonaria de l’aixecada de camisa i lo adormits que estem, també en això.


dilluns, 17 de setembre de 2018

THE HELIO SEQUENCE, 10 ANYS QUE VAN FER EL CIM

ALTRES EDICIONS


A vegades surten discos més rodons del què son, com aquest Keep Your Eyes Ahead editat ara fa 10 anys i que Sub Pop reedita en el que diuen format de luxe i tota la pesca. El disc és ple d’afables clàssics que s’escolten amb la mateixa facilitat que respires l’aire contaminat. Benjamin Weikel i Brandon Summers ajuden a que ho sembli menys. 





diumenge, 16 de setembre de 2018

NICKY HOPKINS HOMENATJAT

NOTÍCIES

Aquest 8 de setembre passat, es va honorar a la seva població natal, en el Perivale Park d’Ealing, als afores de Londres, a Nicky Hopkins, considerat un dels millors musics de sessió. 

Hopkins amb sa mare

Es va fer a més, inaugurant una escultura/banc, aconseguida mitjançant campanya de crowdfunding, on a la part del seient hi figura un teclat i al respatller fotografies de Hopkins, la seva biografia i una llista de les 20 millors cançons on ha participat, escollides d’entre els seus fans, així com una cita del periodista i musicòleg Bob Harris. L’acte va ser ideat per Gray Levett, manager i amic personal i John Wood un devot del músic i va ser presentat per la seva vídua Moira Hopkins. El music anglès va traspassar el 6 de setembre de 1994 amb 50 anys.

La llista dels que han contribuït, treu el singlot: Jimmy Page, Roger Daltrey, Keith Richards, Yoko Ono,...









dissabte, 15 de setembre de 2018

EL GENIO EQUIVOCADO, OBRE BOTIGA


c. Benet Mercadé, 22 – GRÀCIA
NOTÍCIES

Avui, la gent del segell El Genio Equivocado, han inaugurat oficialment després d’un parell de setmanes de rodatge, una botiga de discos a peu de carrer, per a fer barri. Unes quantes cubetes de discos nous i algunes – poques – de segona mà, llibres, algun CD i objectes de parafernalia pop, conformen el producte exposat. Quant surto, dues senyores Teresines, agafades del bracet i que vindrien del mercat, s’estaven plantejant entrar: ‘Mira, avui inauguren. Li deia una a l’altre. ‘Hi haurà pastetes i xampany. Entrem-hi’.

Només per això i pillar el flamant Double Negative, ja és d’agrair.




dijous, 13 de setembre de 2018

LILY ALLEN SE'N VA DE PUTES


PER APRETAR A CÒRRER

En una mena de biografia que sortirà aquest 20 de setembre, la cantant anglesa Lily Allen ha fet saber al món que en una gira – crec que parla de la de 2014 corresponent al disc Sheezus – va contractar el servei d'unes putes i es disculpa dient que se sentia sola.


Després d’unes declaracions tan sucoses, li ha faltat temps per concloure dient: ‘Ara ja no ho faig’. Encara sort. Per cert, també han desaparegut les groupies?

Les promocions son cosa seria.



dimecres, 12 de setembre de 2018

MOR ELISA SERNA

TRASPÀS

Ahir va fer una setmana que va traspassar la cantant espanyola Elisa Serna. Va ser cantant i persona compromesa amb la vida i les causes justes.

acompanyada d'Anselmo Cano i Hilario Camacho 
la dècada dels setanta

El seu cognom real era Gil Sánchez, va néixer a Madrid el 1943 i va començar en el col·lectiu Canción del Pueblo amb companys com Hilario Camacho. Malgrat està englobada en la cançó protesta, el seu estil incloïa diferents influències i pel seu primer disc, Quejido (Le Chant Du Monde - 1973), va comptar amb l’ajut del valencià Paco Ibañez.  

improvisat homenatge l’endemà de la seva mort al costat del tanatori


dimarts, 11 de setembre de 2018

FUZZ CLUB... HIP, HIP, HURRA!

RELACIONATS

Llegeixo en una entrevista recent, que Casper Dee, capo de Fuzz Club Records, aquest any obrirà botiga de discos a Londres (no cal dir que física). Certament, la feina que aquest noruec ha fet amb el segell, és admirable. Descobrir, promocionar i fer-se càrrec d’un bon grapat de bandes de la família psicodèlica, ha de ser una feinada. Per això, el fet tan sols és possible si hi ha alguna persona amb ganes i molta generositat. I per això ara farà un pas més, obrint una botiga que segurament, no tancarà al cap de cinc anys.


The Third Sound, la banda de l’islandès Hákon Aðalsteinsson (Singapore Sling), resident a Berlin i membre de suport en la gira dels Jonestown Massacre, treu el seu quart treball, All Tomorrow’s Shadows, amb la col·laboració d’Anton Newcombe en el tema Photographs, la darrera del disc: a Fuzz Club Records.






dilluns, 10 de setembre de 2018

RE – TORNAR-HI


INDEFINIT

...; demà, després de la meva mort, alguns homes poden decidir establir el feixisme, i els demés poden ser el suficientment covards i dèbils per deixar-los fer; en aquell moment, el feixisme serà la veritat humana, i encara pitjor per nosaltres; en realitat, les coses seran com l’home hagi decidit que siguin.

Jean-Paul Sartre
L’existencialisme és un humanisme
(fragments traduïts de l’espanyol) – de l’edició original en francès del 1946


dijous, 6 de setembre de 2018

PRINCESS CHELSEA S’ABARROCA

NOVETAT DISCOGRÀFICA


Nou treball d’aquesta polifacètica i avantatjada deixeble del pop ensucrat/experimental, encara que en aquesta nova entrega malgrat no semblar-ho, pel ritme mantingut, li ha intentat donar una volta cap a una seriositat a les lletres, parlant de preocupacions quotidianes i existèncials,  que li dona un aire divertidament sarcàstic. 


El disc, que fa quatre si comptem el de versions, es dirà Loneliest Girl, i ha sigut enregistrat sense presses a l’estudi que té a casa seva al mateix West Auckland de Nova Zelanda. Aquests dies, Chelsea Nikkel esta tocant per Europa. Oficialment, l’LP surt demà.




dilluns, 3 de setembre de 2018

SUSPIRIA, VERSIÓ DES-ENCANTADA


CINEMA i DERIVATS

Hi ha coses imperdonables, com fer remakes. Si a sobre son d’obres de referència i guia espiritual, ni es perdona ni s’oblida. Com allò de l’1 d’octubre. La pel·lícula del 1977 dirigida per Dario Argento, Suspiria, forma part del grup i ara surt en Luca Guadagnino que fa la seva versió i que ha estrenat aquesta setmana a Venècia. A la roda de premsa ha comentat que li va enviar còpia a Argento – ara en té 77 – però no ha volgut dir als periodistes què li va dir del resultat, que li preguntessin a ell (mmmmmmmmh...). 

tota la tropa, actors, director, etc...       

el desagradable cartell del remake

L’original té banda sonora del grup progressiu italià Goblin. Per a la nova, Thom Yorke, el líder de Radiohead, s’ha atrevit a fer els honors. Estarà en hores baixes?

Thom Yorke a la palestra


el pop-up del disc original