divendres, 31 de juliol de 2015

JANIS: LITTLE GIRL BLUE

NOTÍCIES I ALTRES RUMORS


Entusiasmada estic. Informen de que s’ha enllestit un documental amb cara i ulls de Janis Joplin basat en les cartes escrites a la gent que va estimar. Inclourà fragments de concerts i algunes entrevistes a amics i familiars.

 
 
La directora, Amy Berg, especialitzada en documentals, comenta que “aquest ha sigut un treball d’amor i estic ansiosa per a compartir l’única historia íntima de Janis Joplin amb el món”.Casi res. Doncs ningú millor que Chan Marshall per posar la veu en la lectura d’aquestes cartes.
 
L’estrena està prevista per aquest proper Festival de Cine de Venecia que es celebrarà del 2 al 12 d’aquest setembre.


Amy Berg 
 
 
Chan Marshall (Cat Power)
 
 
 

dijous, 30 de juliol de 2015

SINCE I MET YOU

SHACKSINCE I MET YOU    
 
 
RECUPERANT (ELS MEUS) CLÀSSICS
 
 
Inclosa en el tercer i potser l’àlbum que més els va apropar a la popularitat. Circula per la sang amb tots els ingredients d’una perfecta cançó pop. Amb la seva enganxosa tonada, els arranjaments orquestrals i unes pinzellades psicodèliques, fan que els breus 3 minuts i 16 segons que dura, clavin la frase ‘amb poc i bo en tinc prou’. 
 
 
 
 
La banda de Liverpool formada pels germans Mick i John HeadThe Pale Fountains havien llançat dos discos ja per fer història, Zilch (1988) i Waterpistol (1995), però va ser amb aquest meravellós H.M.S.Fable (1999) que van tocar el cel, ells i jo.
 
Els germans Head continuen en actiu en diferents projectes.
 


 
 
 

dimecres, 29 de juliol de 2015

L’INDISPENSABLE

INSTANTÀNIES

Una camisa, uns pantalons, una muda i...

 
 
 

MULDER AND SCULLY

RELACIONATS
 
 
The X-Files. A Espanya: Expediente X. Va fer de pont entre les sèries dels seixanta/setanta i la febre actual. Per això és la reina. I mentre no reapareix aquest gener, els seus... (com ho diria)... representants( ? )... van donant petites dosis del que vindrà. 
 
Ara toca aquest petit trailer, per dir-li d’alguna manera:
- Estàs preparada per això, Scully?
- No crec que hi hagi una altra opció.
 
 
abans...
...i després
 
 

Gran diàleg.També és el motiu perfecta per recordar la cançó dels gal·lesos Catatonia que van llançar com a single del seu segon àlbum, International Velvet (1998) i que va estar sonant en la majoria d’emissores de música pop del planeta. No totes és clar, n’hi havia que estaven ocupades amb el Corasón Partio de l’Alejandro Sanz.
 

 
 
 
La cançó no tenia res a veure amb els dos personatges reals, sinó que eren l’excusa per cantar sobre un fenomen estrany com... l’amor. El vídeo el va dirigir Gerald McMorrow i està rodat en una sala de concerts a la ciutat gal·lesa de Newport amb personal autèntic,



 
 
 

dimarts, 28 de juliol de 2015

THE PARSON RED HEADS

IN A HAZY DREAM – RETROSPECTIVE 2004 / 2014

NOVETAT DISCOGRÀFICA
 
 
Aquest és un recull de cançons de la banda nord-americana especialitzada en gemes pop editat recentment per la discogràfica You Are The Cosmos.
 
 

 
 
Quan es parla d’ells, es parla del grup dels Jayhawks, Wilco o de Big Star. Harmonies i instrumentacions flueixen generoses des de la membrana dels altaveus fins les meves orelles.  
 
Bandes com aquesta són la causa de que la música continuï sent com l’aire que respiro.



 
 
 

'DISCOGS' DE CELEBRACIÓ

RELACIONATS
 
 
La mega-pàgina Discogs, per commemorar l’entrada 6.000.000 a la seva base de dades, va demanar als col·leccionistes que enviessin les seves històries i que posteriorment es va encarregar de convertir en tires de còmic.
 
Aquesta és la primera:
 
 
 
 

dilluns, 27 de juliol de 2015

BJÖRKisme

GUEST ARTIST
 
 
La cantant islandesa va actuar divendres a Barcelona en plan diva de la mà de la multi americana Live Nation. Presentava el seu darrer treball, Vulnicura. Fins aquí, res de l’altre món. 
 
La cosa canvia quan resulta que hores abans feia públics els mails que al llarg de 3 mesos s’ha intercanviat amb el filòsof anglès Timothy Morton, on intentava estipular quin ‘isme’ és el que li correspondria. 
 
Una altra que s’avorreix.
 
 
(getimage)
 
 
 

VÍDEO DE LA SETMANA

VÍDEO
YOUNG EJECTAInto Your Heart
Dirigit per: Toshadeva Palani
 
 
 
THE PLANET – MiniÀlbum
2015 – DRIFTLESS RECORDINGS / HAPPY DEATH
 
 
 


 
 
 

diumenge, 26 de juliol de 2015

MINOR VICTORIES

NOTÍCIES I ALTRES RUMORS


L’assumpte de moment sembla una broma. Rachel Goswell (Slowdive), Stuart Braithwaite (Mogwai) i Justin Lockey (Editors), amb el suport de James Lockey, el germà d’aquest, han format una banda – pels enterats enseguida etiquetada com a ‘supergrup’, i em pregunto si saben d’on ve l’expressió ‘supergrup’ – que han batejat amb el nom de Minor Victories
 
 
Rachel Goswell
 
 
També han fet saber la col·laboració en alguns temes de Mark Kozelek (Red House Painters). Han avançat aquest curt per acabar-ho d’enredar i tenir-nos atents.
 
 


 
 
 

FOTOS DE L’ESTIU

ÀLBUM FAMILIAR
 
 
 
 
 

dissabte, 25 de juliol de 2015

PUTIN FANCLUB

RUMIAMENTES I BARRINADES

 
 
Amb tot això de la crisi grega, s’està especulant i comparant amb un criteri molt poc encertat, el moment que va viure fa unes setmanes aquest país i Rússia amb motiu de les converses que hi va haver entre Alexis Tsipras i Putin, amb els temps de la Guerra Freda.
 
I res més lluny. Allà s’estava produint una lluita entre dues formes d’entendre el món. Ara el que s’està produint no és cap lluita, simplement és el resultat d’una de les més grans estafes fetes per l’FMI (Fons Monetari Internacional) i el BCE (Banc Central Europeu) comandat per la nova führer Angela Merkel i la seva Comissió Europea.
 
Quan el personal es penjava el poster del Che o de Mao a les parets, significava un sentiment d’inconformisme. Que es pengin la foto del màxim representant rus significa que són una mica babaus i prou.
 

 
 
 
 
Hauran de tornar les Pussy Riot a la feina? Els clubs de fans que de manera increïble estan apareixen del què és el seu blanc principal, potser els hi doni una empenteta.  
 
Això sí. La sèrie de fotos de l’hongarès Bela Doka, no estan gens malament.
 
 


 
 
 

divendres, 24 de juliol de 2015

CAP DE SETMANA

VIDES QUOTIDIANES
 
 
 
 

KURT VILE

AVANÇAMENT DISCOGRÀFIC

 
La tornada al cole tindrà un protagonista especial. Un dels músics vius més interessants de l’època que ens ha tocat viure té previst just a finals de setembre el llançament del nou treball i que es dirà b’lieve i’m goin down... així tal qual. 
 
 
 
 
El treball l’edita Matador Records i el comunicat de premsa inclou aquesta quatre ratlles de la incansable Kim Gordon:
 
Kurt does his own myth-making; a boy/man with an old soul voice in the age of digital everything becoming something else, which is why this focused, brilliantly clear and seemingly candid record is a breath of fresh air. Recorded and mixed in a number of locations, including Los Angeles and Joshua Tree, b'lieve i'm goin down... is a handshake across the country, east to west coast, thru the dustbowl history ("valley of ashes") of woody honest strait forward talk guthrie, and a cali canyon dead still nite floating in a nearly waterless landscape. The record is all air, weightless, bodyless, but grounded in convincing authenticity, in the best version of singer songwriter upcycling.’
 
Just el disc al carrer, iniciarà una gira pels Estats Units i Europa i afortunadament s’aturarà a Barcelona el dia 22 de novembre si Déu vol. 
 
... i aquest n’és el tema d’avançament: 



 
 
 

dijous, 23 de juliol de 2015

EVOLUCIÓ

TENDÈNCIES
 
 
Hi ha gent en constant procés creatiu. Genesis Breyer P-Orridge, Cold Cave (Wesley Eisold) i Black Rain (membres de Death Comet Crew/Ike Yard) són d’aquests. 
 
 

 
Van editar una cinta de cassette de nóm Rebellion Is Over amb tres temes a través de Heartworm Press i em penso que no en queda ni una. Aquesta nit les toquen en directe a la sala Wick de Nova York. 
 
 





 
 
 

dimecres, 22 de juliol de 2015

TROBA LES DIFERÈNCIES

RUMIAMENTES I BARRINADES
 
 
El juliol d’ara fa 50 anys, Satisfaction arribava al nº 1 de les llistes, uns dies després, a l’agost, era Like A Rolling Stone de Bob Dylan qui s’enfilava a les mateixes llistes i l’octubre, The Who editava My Generation, un quequeig convertit en himne que marcava dues formes de pensar i que deixava clares les intencions del personal. 
 


 
 
És possible imaginar alguna cosa més increïble? 
 
D’aquí a 50 anys més, quines seran les cançons del 2015 que restaran intactes a la memòria?
 
Tip de riure.
 


 
 
 

LA TEMPTACIÓ D’EXISTIR

FUNDACIÓ COLECTÀNIA – BARCELONA
 fins el 31 de juliol
 
ART – INSTAL·LACIONS – DISSENY
 
 
“Els temps actuals han fet del nostre pensament un permanent interrogant. Les guerres, els conflictes, les aberracions, les addiccions, en fi, ens posen davant de nosaltres mateixos amb l’obscur sense-sentit. Què és el que ens empeny a seguir existint?” 
 
Ho deia el filòsof romanès Emil Cioran i forma part de l’escrit de presentació de La Temptació d’Existir, un conjunt de fotografies realitzades pels suecs Christer Strömholm i Anders Petersen les dècades dels cinquanta i seixanta a París i Hamburg, i que li queden escassos 10 dies de permanència a la Fundació Colectània
 
Són dues sèries de referència de la fotografia europea: Les Amies de Place Blanche i Café Lehmitz, on es poden veure imatges que ens traspassaran al costat fosc, o no tan fosc, de nosaltres mateixes. 
 
Darrera oportunitat.
 
una de les fotografies de Petersen, el retrat de Rose i Lily
 utilitzada per Tom Waits per a la portada de Rain Dogs


 
 
 

dimarts, 21 de juliol de 2015

SOM A LA CANÍCULA O QUÊ?

INSTANTÀNIES

 
Amagar-se del sol és el que ens cal
i utilitzar els discos també si val.
 
 
 
 

LOVE & MERCY

CINEMA
 
 
Se'm fa difícil sortir satisfeta de la sala després de visionar una pel·lícula com aquesta, on han intentat explicar la vida d’un dels músics més grans de la història pop – encara que concentrat en dues etapes de la seva vida – en dues hores i un minut incloent els deu de crèdits. 
 
No pretenc dir que haurien de fer una dotzena d’entregues per capítols, però la complexitat del personatge mereix un altre tracte. Així, el resultat final no deixa de assemblar-se massa al que és en realitat: una pel·lícula. No sé si m’explico.
 
 
 
 

Wilson a Beverly Hills aquest juny passat en l’estrena,
acompanyat de Melinda Ledbetter i Carnie Wilson
 

amb els actors que fan d’ell, Paul Dano i John Cusack
 
 

dilluns, 20 de juliol de 2015

VÍDEO DE LA SETMANA

VÍDEO
TREMENTINAKisses In Your Eyes
Dirigit per: Jon Rakhmatulina
 
 
 
 
 
ALMOST REACH THE SUN
2015 – Digital / Format físic a finals d’any via Vinyl Junkie (Japan) – BYM Records (Chile)
 
 
 


 
 
 

FOTOS DE L'ESTIU

ÀLBUM FAMILIAR



 
 
 

diumenge, 19 de juliol de 2015

LA BOMBOLLA DELS FESTIVALS I LES NOTÍCIES DEL MIGDIA

DINÀMIQUES DE MASSES


Ja sé que ser crític ha passat a estar mal vist. En nom de no sé pas quina educació, no és correcte, així doncs, aviat criticar també estarà penat per alguna llei. Al temps.
 
Volia veure les notícies, així que avui he posat en marxa el que abans se’n deia la “caixa tonta”. Després d’una estona suportant el què van llegint en el teleprompter els cara simpàtics de la cadena, arriba el moment de les culturals. 
 
Com no pot ser d’altre manera, els protagonistes són “els festivals”. El primer, el de La Porta Ferrada de Sant Feliu de Guixols, tocaven els Sopa en un mar d’adolescents d’ESO i pares que ni a l’hora de sortida del col·legi. Un altre a Sant Adrià del Besòs, el Barcelona Beach Festival, on tot de turistes ben axancletats xisclant i donant cops de puny a l’aire, feien anar els braços com si raspallessin el sostre de teranyines. Després el de Cap Roig a Calella de Palafrugell amb un nen mono cantant. Hi ha temps encara per un concert d’orgue a Montserrat i un altre a la plaça del Mar de Barcelona, de la mà del Liceu a la Fresca – se’ls hi ha espatllat l’aire condicionat? – on s’interpretava La Traviata.
 
I llavors venia l’home del temps, com l’home del sac. 
 
Em pregunto qui ho salvarà això.
 
LA FRASE
(dita per un dels noms del cartell del Beach Festival entrant a escena i responent a la pregunta d'una periodista)
 
- Instruments? Amb les ulleres (de sol) i els “pens” en tens prou. Pots venir (al festival) amb les mans a la butxaca.
 
Per què ara ja no se li diu “caixa tonta”?
 
 
 
 

TESS PARKS AND ANTON NEWCOMBE

PRESENT MUSICAL
 
 
 
 
 

 
El juny i el juliol han estat tocant, i encara ho estan, per Europa. Per aquella Europa que ens continua quedant tan lluny. Anton Newcombe de The Brian Jonestown Massacre acompanyat de la canadenca Tess Parks, han editat recentment un dels treballs de l’any: I Declare Nothing

 
 
 

FLEA MARKET

TENDÈNCIES
 
 
 
 

dissabte, 18 de juliol de 2015

TEENAGE FANCLUB AVIAT

NOTÍCIES I ALTRES RUMORS


Aquests rumors diuen que el nou treball dels escocesos estarà present a les botigues aquest setembre. L’enregistrament, o part d’ell, va ser fet a Vega Studio, en plena Provença i el mateix Norman Blake, apunta que el disc serà tranquil i afable. No m’estranya, els efectes de les amanides, formatges i especialment els vins d’Occitània, acostumen a ser immediats.
 
...serà veritat?
 
 
 
 
 
 

dimarts, 14 de juliol de 2015

FRIDA KAHLO

MINUTS MUSICALS

 
Ahir 13 de juliol, va fer anys de la desaparició d’una de les muses permanents en el camp creatiu contemporani. Ella va ser tota una bala perduda.
 

 
 
 
 
Bandit Queen van llançar el 1995, aquest Hormone Hotel on, entre altres peces de fulgurant poder, figura aquest Frida Kahlo. Un disc malauradament poc tingut en compte.
 
Ella va ser, en el cas d’aquest trio de Manchester, la seva imatge de debut... i de caput.
 



 
 
 

dilluns, 13 de juliol de 2015

STEVE McQUEEN

ICONES


Interessant per partida doble. Per una banda, pel fotògraf, Barry Feinstein – fotògraf de la gira anglesa de Dylan el 1966 i amb The Band pels USA l’any 1974, casat amb Mary Travers (Peter, Paul and Mary) i autor d’infinitat de portades de discos de gent com Janis Joplin o George Harrison – i per una altra, pel fotografiat, Steve McQueen, l'actor mort amb 50 anys, a Mèxic.
 
McQueen amb la seva segona dona Ali MacGrawn
 

Dues persones que es van fer notar, volent o sense voler, especialment als anys seixanta i setanta. Des de fa uns dies i fins al setembre, a la sempre interessant galeria L’Instant de París, es pot veure una exposició d’algunes instantànies mai vistes fetes per Feinstein de l’actor.