dijous, 31 d’octubre de 2013

LIVE SESSIONS DAY

CARGOLADES MUSICALS

Coincidint amb el pont de Tots Sants, Lleida es posa de llarg no pels difunts sinó per a rebre a més de 70 grups de música en una aposta que dedueixo arriscada a partir de les declaracions d’en Xavi Manresa, el seu cap visible. Vol que sigui un festival assumit com a propi pels ciutadans de Lleida i es compara amb altres festivals com el d’Holanda, dedicats a bandes emergents europees. 
 
Desconec si la balança ha canviat de costat però fa uns dies els abonaments venuts eren més per gent de fora que de la pròpia ciutat i no és per desanimar, però a Holanda, si comparo, hi ha un nivell de cultura musical situat a l’altre extrem del mesurador. 
 
També em crida l’atenció quan situa en un pla de satisfacció inaudit a una “complicitat” que diu que ha trobat amb l’Ajuntament de la ciutat i també avisa als lleidatans de que si li donen l’esquena, seguiran fent el festival, però que no sap on.
 
Doncs au! Que no arribem a misses dites.

(no hi ha versió en català)

dimarts, 29 d’octubre de 2013

BASICALLY, JOHNNY MOPED

IN–EDIT 2013
 
 
Banda de punk formada a Croydon el maig del 1.974 per la que van passar gent com Captain Sensible o Chrissie Hynde. Van ser dels primers en tocar en el mític club Roxy de Londres i el 1.978 van enregistrar Cycledelic, un extraordinari àlbum editat per Chiswick Records. Autèntic punk lluny del mainstream de grups com els Clash o els Pistols
 
Brillant. 
 
 

 
 
 

dilluns, 28 d’octubre de 2013

RETRIBUTION GOSPEL CHOIR

21.00 – KURSAAL – MANRESA
 
L’actuació d’avui forma part de la gira de presentació del seu tercer treball, aquest vegada editat per la discogràfica Chaperone de Minessota. A vegades en el món de la música poden passar circumstàncies com aquesta, que una banda com la d’Alan Sparhawk, Steve Garrington i Eric Pollard passi de llarg de la metròpoli i s’aturi en l’anomenat cor del país. 
 
Senyal de que aquest cor batega, encara que sigui amb un marcapasos.
 

VIDEO DE LA SETMANA

(setmana nº 44)
 
SWEARIN’Dust In The Gold Sack
Dirigit per: Tim Meehan
 
SURFING STRANGE
2013 – WICHITA
 
 
 

 
 

diumenge, 27 d’octubre de 2013

MOR LOU REED

Quan alguna persona, sobretot si és popular, es mor, les paraules omplen tot el que es pot omplir i més, fins a perdre el sentit i fins i tot sobrar. Com aquestes mateixes.
 
Jo seguiré posant els seus discos fins que també em faci fum.
 
 
 
 

EL PEOR DIOS

IN-EDIT 2013

DOCUMENTAL SOBRE DESECHABLES

PUNK, ESPIRITUALITAT I BON ROTLLO

Retrobament sense cap nostàlgia d’ex-combatents i seguidors de la banda de Vallirana. Moltíssimes cares conegudes, un gran ambient en una sala que es va quedar petita i un magnífic descontrol total d’horari. Presentacions prèvies al pase per part dels directors i ronda de preguntes a la Tere i al Pei a l’acabar el documental. Somriures i llàgrimes a dojo, aplaudiments espontanis a mitja cinta i molta emoció descrivint moments tant per part dels protagonistes de la pantalla com dels de la platea. Gairebé tot en el documental està a lloc, actuacions d’aquí i de fora del país, com la mítica actuació a Lyon, imatges, entrevistes impagables com les del Marcelo, magnífiques declaracions de principis com les del Pei i és clar, el brillo de la Tere, que no s’apaga. Per fi un gran documental fet aquí.
 
Ahir es va saldar una petita part del deute amb la millor banda punk que hi ha hagut en aquest país.
 
 
Tere i Pei al centre de la imatge amb un dels directors
 
 

dissabte, 26 d’octubre de 2013

TWENTIETH CENTURY ZOO – THUNDER ON A CLEAR DAY / 1969 (VAULT RECORDS)

Disc amb clares influències dels Yardbirds i Electric Flag de Michael Bloomfield, el què vol dir que en ell trobarem el millor de la psicodelia i el rhythm & blues de l’època. Inici exquisit amb Quiet Before The Storm que dona pas a la poderosa Rainbow, amb tots els instruments cavalcant poderosament, puntejos i acords, sobre una secció rítmica vellutada, moments de distorsió, harmonies, hammonds, com en You Don’t Remember, la peça que obra la segona cara o el testament final amb Blues With A Feeling.
 
Originaris de la ciutat de Phoenix, els membres del grup venien de The Laserbeats i The Bittersweets, que eren altres bandes de la zona i amb les que ja duien un rodatge, fet que els va permetre la capacitat d’anar ràpidament per feina. La banda la formaven Skip Ladd, guitarra, Bob Sutko, veu i harmònica, Alan Chitwood, baix i veus, Greg Farley, guitarra rítmica i veus, i a la bateria, Paul Bennett que al poc de començar va se substituït per Randy Wells que és qui figura en els crèdits de l’àlbum i que en el moment de sortir a la carretera va ser substituït per Reed Furman. El disc va ser enregistrat a Los Angeles, als estudis de Vault Records a Sunset Strip. Hi havia temes per a un segon disc, però mai va arribar a sortir, Ladd i Sutko van ser cridats a files i aquí es va acabar tot.
 
 
 
  
           

SHAUN RYDER

Si algú ha de preguntar-se què ha passat o alguna cosa per l’estil, és Shaun Ryder.
 
 
 
D’anar del braçet amb John Cale, de costat amb els Stone Roses, de disposar de les coses més estúpides que una es pugui imaginar i convertir-ho en alguna cosa que no ho sembli de poca-solta, de fet, fins i tot va aconseguir que la música de ball, sembles alguna cosa interessant. 

En realitat, no és més que la proba de que tot, t’hi posis com t’hi posis, és ben efímer.
 
 


 

divendres, 25 d’octubre de 2013

MEAN CREEK – COOL TOWN

A mi la Morissette tampoc em va fer mai el pes i Mean Creek en fa una divertida parodia de la famosa Ironic del 95. Single d’avançament del proper treball de la banda de Boston.
 
 



IN-EDIT 2013

Avui comença, oficialment, després de la inauguració d’ahir, el Festival Internacional de Cinema Documental de Barcelona. L’oferta és gran: A Life In The Death Of Joe Meek, Basically, Johnny Moped, Big Star: Nothing Can Hurt Me, Peaches Does Herself i així fins un llarg reguitzell de films, alguns d’ells imprescindibles. 
 
 

 
 
 

KELLEY DEAL – SHIRTCRUSH

Kelley Deal presenta una cançó i també un dels aspectes que més m’agraden d’ella. Aprofitant la invitació de Lil Bub per produir-li un tema, va participar en el show d’aquesta peculiar estrella i va flipar amb la seva màgia. Abans d’ella hi va passar Steve Albini que, sembla ser, n’és el responsable de tals habilitats màgiques.
 
 
 

 
 

dijous, 24 d’octubre de 2013

ASTEROID#4

ASTEROID#4 + ROCKANDYS

SALA BEGOOD – BARCELONA

23 – 10 – 2013


Xops fins a la medul·la de la psicodèlia dels seixanta de bandes com 13th Floor Elevators o els Kaleidoscope de Peter Daltrey, amb qui aquest any han enregistrat un disc o de més a la vora, deixebles directes de Rain Parade, no en va, el segon tema era I Look Around de l’imprescindible, Emergency Third Rail Power Trip, aquests vailets de Filadèlfia duien la lliçó ben apresa. Amb sis àlbums a l’esquena, al llarg d’aquest mes estan passejant les seves àcides emulsions per Europa enduent-se corones de llorers per allà on se’ls escolta. Abans, la banda francesa Rockandys els hi preparava el camí encara que aquest va fer una mica de pujada.
 
 
 
Asteroid#4
 
 
Rike Bee de Rockandys
 
 

AMERICA SANCHEZ A LA TAGOMAGO

AMERICA SANCHEZ – MISCELANEA FOTOGRAFICA

El fotògraf barceloní d’origen argentí, América Sánchez, un dia va tenir la sort de que Vicenç Boned, que amb Valérie de Marotte porta la galeria del carrer de Santa Teresa, ensopegués amb un volum de Barcelona Gráfica en una llibreria de París. A partir d’aquí, tot va anar passant fins a ser on som i entre altres obres, poder veure el mural del 1971, Floquet de Neu penjat en una paret d’un antic magatzem de Gràcia. També algunes de les seves sèries més conegudes, de nens, de polaroids o el Quadern de Pekín
 
Més pop, impossible.
 
 

dimecres, 23 d’octubre de 2013

ROBERT FORSTER

Els Go-Betweens van ser una llum que es va encendra el 1.977 i va restar encesa gairebé 12 anys, a partir d’aquí es va anar encenent i apagant esporàdicament i el 2006 es va apagar del tot amb la mort sobtada de Grant MacLennan. Malgrat això, Forster manté el reflex d’aquella llum amb una gran intensitat. A mitjans de novembre aterrarà de nou per la ciutat per donar un parell de recitals a Gràcia acompanyat de Peter Loveday... i ens tornarà a il·luminar, és clar.
 
 
 
(fot. Jon Reid)
 
 

L7 – EVERGLADE

Lulu Kennedy, la fashionitis nº1, amb una samarreta de L7. Samarretes de luxe.

(fot. Rebecca Thomas) 
 
 
 
el grup de Los Angeles     
 

dimarts, 22 d’octubre de 2013

VERONICA FALLS - NOBODY THERE

Aquesta gent tenen la capacitat de generar autentiques perles de cançons. Claven la convergència necessària de veus, guitarra, baix i percussió. Just acabant la gira per Anglaterra, entreguen aquest tema abans de continuar amb una tanda de concerts per Austràlia, Japó, Tailàndia i Singapur.






LA BATERIA DELS GUIDED BY VOICES

Resulta que Kevin Fennell dels Guided By Voices, ha penjat a la pàgina d'eBay la seva bateria a un preu de sortida de 55.000$. Assegura que ha estat en tres gires pels Estats Units i dues per Europa a part de ser l’instrument utilitzat en una llarga llista dels discos editats pel grup.
 
I això? Necessita diners? Li ha agafat mania? Ha fet meditació transcendental i ha transcendit a l’aferrament a les coses? Per creure-m’ho, he hagut de fer un clic aquí.
 
... et voilà!

 

dilluns, 21 d’octubre de 2013

VIDEO DE LA SETMANA

(setmana nº 43)
 
JACCO GARDNERThe End Of August
Dirigit per: Jacco Gardner
 
7” – The End Of August / Notus
2013 – TROUBLE IN MIND
 
 

 
 

THE FACES

Darrerament es tornava a fer safareig amb la possibilitat del retorn de la històrica banda de Londres. Però sembla que afortunadament, no serà així gràcies a les demandes de Rod Stewart que, sempre segons ell, com que encara es considera el membre més famós dels Faces, tindria dret a endur-se una picotada més gran que els seus companys de grup. Així doncs, la reunió definitivament no es produirà. Segons Wood, qui sembla que va portar les converses, va preferir deixar-ho córrer abans no perdre les amistats. 
 
Uf!...Ben pensat. Pobre Ronnie Lane, no fem malbé un passat gloriós.
 
 

diumenge, 20 d’octubre de 2013

DIUMENGE

Un bon dia per donar una volta per la ciutat que suportis. 
 
The LeafsCome, Take My Hand
 
 
 
Michael Pulsford – que amb Gus Kemp formen The Leafs – i s’explica: 
"While on a brief visit to Paris last year, I made a silly stop-motion film-clip for my band The Leafs. It is silly because I am doing a silly dance - a style I like to call 'Reality Dancing' - through the streets of that lovely city. I tried to get some actors involved but when I showed them my Reality Dancing in a pub they averted their eyes and finished their drinks quickly and left. Not so my Parisian friends, who were right up for it. The whole shoot was technically illegal because my face was covered the whole time, and the anti-burqa laws don't allow that. Thanks to the police and the army officers who walked by for only looking grumpy but not locking me up: you guys rule."
 

 
 

dissabte, 19 d’octubre de 2013

BIG EYES

BIG EYES – F.A.N.T.A. – PINK FLAMINGOS

CASAL DE JOVES DE ROQUETES – BARCELONA

18 – 10 – 2013

A quarts de 10 de la nit obria el grup francés Pink Flamingos amb un punk enèrgic i ben après, anàvem fent temps amb el trio de Barcelona F.A.N.T.A. i ja amb tothom a lloc, pujaven a l’escenari les casi estrelles de la nit. 
 
Pink Flamingos
 
 
Personalment, en tenia ganes. No hi ha masses ocasions de poder veure a una banda de pop-punk en el seu millor moment, aquell en que tot és encara tendre i està en el seu punt de cocció. La possibilitat ens l’oferia la banda de Seattle Big Eyes, amb Kate Eldridge a la veu i guitarra com a absoluta protagonista, acompanyada al baix i a la bateria per Chris Costalupes i Dillan Lazzareschi respectivament. Va anar caient bona part del seu repertori amb temes com Nothing You Could Say, Wanted Sometimes, Being Unkind o Losing Touch del seu treball recentment editat Almoust Famous, aconseguint fer suar la cansalada al personal congregat a la petita habitació del Casal de Roquetes.
 
A l’acabar, apareix un responsable de l’espai per anunciar que s’havia apropat un veí per avisar-los de que una patrulla del cos de policia dels Mossos era en camí i que per tant, siusplau, si fèiem el favor de marxar cap a casa ens ho agrairia. Ves pogut acabar com en els millors temps. Però no. Llàstima.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

RETRO CITY PSYCH REVOLUTION

Continuant amb les vetllades psicodèliques al Poble Nou, avui és el torn dels francesos The Jabberwocky Band i els autralians Dead Parties. En teoria, a les 10 de la nit.
 
 
 

divendres, 18 d’octubre de 2013

M

Ce soir M, o el que és el mateix Matthieu Chédid, a la sala Barts a partir de 35 cuques. Un músic que s’ha relacionat amb gent tan dispar com Brigitte Fontaine o Vanessa Paradis. No té cap estil musical definit i els té tots amb el que el seu espectacle no és altre que la seva capacitat constant de fer vibrar al públic que hi assisteix amb el show que munta. Divertissement garanti.
 
Un paio ben curiós aquest.
 
 
 
 

CHARLES HAYWARD

LA FONTANA – BARCELONA

17 – 10 – 2013

Brillant exercici de capacitat musical ahir a la nit, de la mà d’aquest home. Va ser colpidor poder comprovar com genera, en un crescendo inesperat, tot un reguitzell de sons en cascada que, acompanyades de la seva veu amb connotacions del més enllà, em va fer veure el que només es pot escoltar.
 
La seva ja llarga carrera, només fa que començar.
 
 
 
 

 

dijous, 17 d’octubre de 2013

SILVANIA

RECUPERANT BANDES

 
Hi ha temes que suggestionen imatges convertint-se en una possible banda sonora. Silvania mantenien una sonoritat tant freda i metàl·lica com càlida i emotiva i aquell any 1991 es dissol el Pacte de Varsòvia i desapareix la Unió Soviètica. No és que fos culpa seva, però penso que funciona. 
 

 
 
 

KENNEDY, EL ALBUM DE UNA EPOCA

JAQUES LOWE

EDITORIAL LA FABRICA

Aquest home forma part de la pel·lícula que havia de canviar la història. Ara, en motiu dels 50 anys que aquest novembre farà del seu assassinat, ha sortit l’edició espanyola d’aquest interessant llibre que recull 250 fotografies de Jaques Lowe, fotògraf de la Casa Blanca que va viure, gairebé literalment, al costat de Kennedy des del 1958 fins el final.
 
 
 
 
 

dimecres, 16 d’octubre de 2013

TAULA MIXTAPE

Jeff Skierka és un despert dissenyador nord-americà que, com molts d’altres, ha tret punta a la seva imaginació per desenvolupar productes que cridin l’atenció.
 
 
 
 
Aquest és un d’ells, la taula ‘Mixtape’ una rèplica a escala feta per commemorar el 50è aniversari del retrobat cassette, un suport d’àudio inventat el 1.961 per Lou Ottens, avui amb 87 anys, però que no va ser fins 2 anys més tard que es va presentar al públic a la fira d’electrònica que es porta a terme cada any a Berlín.
 
Lou Ottens
 
 

 
 

dimarts, 15 d’octubre de 2013

SINGAPORE SLING

BEGOOD – BARCELONA

13 -10 - 2013

Diumenge tancaven gira europea a Barcelona. Singapore Sling son una banda amb un gran bagatge en psicodèlia de guitarres sorolloses i saturació pels descosits, i l’oportunitat que ofereix aquesta mena de concerts programats a la sala del Poble Nou, cobreix expectatives, encara que sovint siguin pels pèls. Obrien Jinko Vilova, complint amb un so ple d’improvisacions del que van haver de tirar més mà del previst donat el retard que portaven la banda Islandesa. Finalment, gairebé a la 1 de la nit, encenien la metxa el grup liderat per Henrik Björnsson, acompanyat de Helgi Orn Petursson a la guitarra i bases pregravades i  Hallberg Daði Hallbergsson al baix. Malgrat l’evident cansament que duien, la música d’alt voltatge amb que ens obsequiaren, conté tota la naturalesa de la millor neo-psicodèlia actual.
 
La banda de Reykjavik, després de passar per diferents ciutats d’Europa, s’acomiadaven de la gira de presentació del cinquè àlbum, Never Forever, amb aquest concert, davant d’un reduït grapat de reincidents. Entranyable.
 
Jinko Vilova
 

 
 
Singapore Sling

 

dilluns, 14 d’octubre de 2013

VIDEO DE LA SETMANA

(setmana nº 42)
 
JACKSON SCOTTSandy
Dirigit per: Tyler Floro
 
MELBOURNE
2013 – FAT POSSUM RECORDS
 
 
 

 
 

diumenge, 13 d’octubre de 2013

RON WOOD COMPRA PIS A BARCELONA

Es veia a venir. Les seves anteriors visites a la ciutat ho podien fer sospitar. Així doncs, l’ex del Jeff Beck Group, de The Faces i membre actiu dels Stones, Ronnie Wood, finalment s’ha convertit en veí de l’Eixample, en un piset de finca catalogada al costat del Passeig de Gràcia. Les cròniques parlen de que el motiu és el seu interès per l’art. Evidentment es referiran al seu. A veure que triga a exposar en alguna sala a prop de casa seva.
 
dijous amb la seva esposa Sally Humphreys de festa a la ciutat 
(fot. Àlex Garcia)
 
 
imatge de l’any passat, exposant la seva obra a Nova York 
(Reuters)