dijous, 30 d’agost de 2018

PAUL COLLINS NO ES PRE-JUBILA

AVANÇAMENT DISCOGRÀFIC

Un dels àlbums esperats amb ganes per aquesta tardor - 28 de setembre via Alive Naturalsound Records - és aquest Out Of My Mind de Paul Collins i no cal tornar-hi... The Nerves, Paul Collins Beat, la seva història ja està escrita en lletres daurades a la memòria de totes les súbdites del pop. 


Ara ens presenta un nou treball que, diuen els que hi entenen, és com si no haguessin passat els anys, un retorn a la puresa de les seves cançons i harmonies pop. En ell, Collins canta, toca la guitarra i la percussió i s’acompanya de Paul Stingo al baix i veus. Estarà tocant sol i amb banda a no sé quin festival (encara en queden) de Tarragona el 28 i 29 també de setembre. Collins està també entretingut enllestint les seves memòries. En plena forma.





dilluns, 27 d’agost de 2018

LA ÍTACA JAPONESA

AVANÇAMENT DISCOGRÀFIC

Al Japó és el lloc del món on hi ha més bandes que semblen sortides del túnel del temps, pel seu embolcall i evidentment pels sons que generen. Influenciats per bandes dels setanta de psych-rock, krautrock i àcid folk, editen discos que semblen veritables enciclopèdies d’aquelles bandes primigènies. Kikagaku Moyo és una altra d’elles. Passats de voltes, invoquen a tots els sants devots que abans d’ells han realitzat lletanies lluminoses, per continuar amb el ritual. Amén.



Desplaçats des dels respectius caus, s’han trobat a Lisboa amb Bruno Pernadas, resultant una preciositat de disc que sortirà aquest octubre amb el nom de Masana Temples, una expressió amb la que pretenen 'conjurar un sentir utòpic, una existència on tot pot actuar amb harmonia i oferir comprensió'. A finals de novembre ho podrem viure en directa a Barcelona. 



diumenge, 26 d’agost de 2018

RETRAT DE SILVIA GUBERN


MENCIONS APART

A les exposicions, sempre fem ”la broma” de quina de totes les peces exposades ens duríem a casa. D’aquesta manera, un dels retrats que es pot veure a l’exposició al Palau Robert del fotògraf Antoni Bernad, una fascinant imatge de Silvia Gubern, només veure’l he dit: jo aquesta.   

Silvia Gubern – 1965
fotografia d'Antoni Bernad

dissabte, 25 d’agost de 2018

LINDSAY KEMP ENS DEIXA

TRASPÀS

El coreògraf i ballarí anglès Lindsay Kemp ha mort aquesta matinada a Livorno. Kemp va començar a treballar amb la seva pròpia companyia a principis dels seixanta i va ser en una aparició al prestigiós Festival d’Edimburg el 1968 que tots els ulls més inquiets se li van posar al damunt. 


El 1974 va estrenar Flowers a Nova York, l’obra amb la que es va saltar totes les ratlles reaccionàries i que va arribar a representar a Barcelona el 1977, convertint-se en un dels símbols de la mitificada transició. Es va quedar a viure uns anys, mentre va durar l’eufòria, instal·lat a la plaça Reial, i quan les expectatives van començar a fer figa, va marxar cap a Itàlia on va muntar el definitiu campament base. Tenia 80 anys.



FOTOGRAFIANT RELLOTGES


D’ESQUITLLADA

Martin Parr, considerat un dels millors fotògrafs viu contemporanis, ha sigut contractat per la pijo-firma Gucci per fer la campanya dels rellotges, el que és, al meu parer, un dels estris més maltractats del nostre aspecte diari. Les fotografies son molt bones. A vegades el mitjà justifica la finalitat.

  


Per fer la campanya, que porta per nom #TimeToParr, Martin Parr ha hagut de desplaçar-se fins a llocs com la Chatsworth House al nord d’Anglaterra, al Bibo de Hong Kong, la Biblioteca Angelica de Roma, el taller de Dapper Dan a Harlem i així fins a nou diferents punts del planeta. Qui paga mana. A veure si tornem la dignitat als rellotges. I no cal que siguin Gucci.

Diana Rigg 

divendres, 24 d’agost de 2018

UNA DELS TEENAGE FANCLUB

ESTÍMULS

És sabut que els Teenage Fanclub son uns apassionats de la música. Amb una carrera espectacular, farcida de discos monumentals, no n’han tingut prou i sempre han estat al costat de projectes i iniciatives musicals. 


La webzine anglesa the line of best fit, li va demanar a Norman Blake que escollis nou cançons que li fossin especials. En deu tenir centenars, com totes, però va dir aquestes:

Fall Away de Sugluk
Permanent Dream de The National Jazz Trio Of Scotland
I'm Living In The Room They Found Saddam In de Julian Cope
Fallin’ Rain de Link Wray
No More Sad Refrains de Sandy Denny
The Osmonds de Denim
Keep It Clean de Charley Jordan
Most Beautiful Widow in Town d’ Sparklehorse
One Fine Summer Morning d’ Evie Sands

‘Totes aquestes cançons han tingut alguna influència en la música que he fet’. Podia haver triat cançons dels Byrds o Big Star, però no ho ha fet, ‘Per descomptat que tenen cançons increïbles, però ja s’ha dit molt i m’agrada quan la gent té en compte d’altres més inusuals, alguna que no has escoltat abans, alguna per descobrir. Sempre és genial descobrir música, trobar alguna cosa que mai has escoltat abans’.
                                                     

Els discos dels Teenage Fanclub estan pels núvols, i no precisament el de Google. Depèn de la còpia, els originals poden arribar al mercat especulatiu fins als 100€ com qui res. Per això la iniciativa dels escocesos és d’aplaudir: la reedició, amb un 7” addicional amb dos temes inèdits, dels àlbums Bandwagonesque (1991), Thirteen (1993), Gran Prix (1995), Songs From Northern Britain (1997) i Howdy! (2000), els cinc pertanyents a l’etapa Creation Records.

A finls d’octubre estaran tocant a Glasgow, els dies 28, 29 i 30. Després, al novembre, ho faran a Manchester (5, 6 i 7), Birmingham (9, 10 i 11) i Londres (13, 14 i 15).




dijous, 23 d’agost de 2018

OZEAN, SHOEGAZE EN ESTAT PUR

ALTRES EDICIONS

No fotem. S’acostuma a barrejar. Sinó, s’ha de vigilar amb les addiccions que ens arriben sense contaminar. Casi un quart d’hora de shoegaze en estat pur.

Els nord-americans Ozean van sorgir el 1991 de la trobada a partir d'un anunci d'Eric Shea (guitarra) amb Mike Prosenko (guitarra) que hi van posar la llavor. Desprès se’ls hi va afegir Lisa Baer (veu) i Mark Baldwin (baix i bateria). Hi ha poques bandes que editant tan poc, arribin a tenir un ressò tan gran. Tan poc vol dir una cassette amb tres cançons. 


Enregistrat el 1992, originalment en van editar 50 unitats l’any següent. El 2016 es va remesclar i posar en solfa editant el resultat en format 12” el 2017. Capes de reverberació, guitarres brillants sobre melodies cristal·lines. Contemporànis d’Slowdive, Ride, Lush... què els hi va passar? I del tot es va ben fondre el 1997 amb el prematur traspàs de Mark Baldwin.

(fot. Kylee Swenson Gordon)




dimecres, 22 d’agost de 2018

ESTRUÇ A LES LLIBERTÀRIES DE GRÀCIA


HI VAM SER

Entre mig de tanta havanera, orquestrina de per riure i banderilleros, una de les bandes amb la que s’havia de coincidir era Estruç, que finalment van poder tocar a l’escenari John Lennon. Contra tots els inconvenients propis d’un bolo de festa major, dilluns van tocar més de mitja hora amb un estil compacta defensant el seu disc de debut editat a primers d’any. 


El brogit tan ben combinat de la guitarra d’Ota Quílez, assaciava tots els inputs del voltant, mentre temes com Diumenge Al Matí o Com Sempre, feien saltironar els vidres de les finestres de totes les senyores Teresines i, tot s’ha de dir, a les quatre distretes que passaven camí de la barra.  





dilluns, 20 d’agost de 2018

AQUELL ESGOTADOR 1968

21 d’agost 1968 – 21 d’agost 2018

ANIVERARI

El 2018, pobres de nosaltres, ens està donant molta feina celebrant els 50 anys de fets que van marcar un abans i un després, a vegades per a bé i a vegades per a mal. Demà, un 21 d’agost de fa 50 anys, es va acabar de cop la ‘Primavera de Praga’ i no perquè estiguessin fora de termini. Érem en plena “Guerra Freda” i els soviètics no estaven per deixar-se colar un gol com el que els ciutadans txecs tenien pensat. Eren les forces del Pacte de Varsòvia que comandades pel cap d’estat soviètic Leonid Brezhnev li va fer un pols al líder txec Alexander Dubček i no cal dir com va acabar.



Un jove treballador de 19 anys, Milan Linhart, aquell matí no es va presentar a la feina a les 6 on estava instal·lant una línia telefònica. Equipat amb la seva càmera made in Rússia Zenit 3M es va deixar fins i tot l’entrepà i va pensar en fer totes les fotos que pogués. Explica que la gent els hi preguntava als ocupants ‘Per què heu vingut aquí?’ cosa que fa temps jo també tinc ganes de preguntar als d’aquí.

Ara aquelles imatges s’exposen a la plaça de Venceslau, centre neuràlgic de la ciutat de Praga.







Milan Linhart




diumenge, 19 d’agost de 2018

SINGLE LASH, DE CARA A LA TARDOR

AVANÇAMENT DISCOGRÀFIC

Nicolas Nadeau es va criar a San Antonio, Texas i com sol passar, la seva primera dèria es va encaminar cap a la pintura i les belles arts en general. Però no va trigar gaire i a traves d’algunes bandes locals de post-punk i experimental, en descobrir el soroll que es pot arribar a fer amb una guitarra, posant-se a escriure i tocar les seves primeres cançons. Desprès d’unes quantes afaitades, i editar algunes cintes tot sol, es va traslladar a Austin, va formar Single Lash, amb personal ja avançat com Neil Lord de Thusand Foot Whale Claw.


Vuit temes que segons diuen les primeres veus, son una mena de confessió de Nadeau, feta a parts iguals de lletres honestes i bellesa musical, vehiculades per sons acústics, fuzz i reverberacions que el situen en un lloc destacat de la nova fornada de bandes amb sonoritats destructivament belles.


Aquest octubre llançaran el seu disc de debut, Providence, de la mà d’Holodeck Records. Come True és la primera pista de l’àlbum, la porta cap a paisatges que ens poden preparar per l’hivern: ‘Called back, with soft insistence/Providence discreetly cast the snare’. 



dissabte, 18 d’agost de 2018

COM XAIETS

EFECTES COL·LATERALS

Cada vegada em costa més de beure només orxata. El fet de que cada dia em suposi haver d’adonar-me amb freda resignació com anem perdent, en una frenètica baixada, el nivell mínim necessari per dignificar el fet de seguir, fa que se’m disparin instints que me’ls sabia amagats i en pau.

El fet d’haver de sobreviure bevent només orxata, fa la cosa cada vegada més anodina. La meva àvia ja ho deia: tenen orxata a les venes! Com ho sabia ella. Paciència eterna.


Vampire Racecourse, va ser el primer single de Lovers (Virgin, 2003), el disc de debut dels australians The Sleepy Jackson.


divendres, 17 d’agost de 2018

KURT VILE, ESCALFA MOTORS

AVANÇAMENT DISCOGRÀFIC

Ja podem escoltar un dels nous temes de la factoria Vile, Loading Zones, que passejarà per Europa amb The Violators (Rob Laakso, Kyle Spence i Jesse Trbovich) aquesta tardor amb la resta de temes del que serà el seu nou disc i que tindrà parada a Barcelona el 22 d’octubre. La cançó va amb el vídeo de suport on se’l veu passejant en un Maserati empaitat per uns urbans interpretats per Matt Korvette (Pissed Jeans) i Kevin Corrigan. 


Utilitzant el rollo aquest de les multes, s’ho ha passat bé enviant a alguns fans escollits, una carta que simulava una multa d’aparcament en sobres que posava Violators. Sort que fa molt bones cançons.





dijous, 16 d’agost de 2018

ALAN McGEE DE NOU A LA FEINA


NOTÍCIES

L’escocès Alan McGee, l’enfant terrible, l’home meravelles del pop britànic, ha fet saber el seu nou projecte que, com sempre que en posa un en marxa, provoca màxima excitació i expectativa en els àmbits musicals més alterats. 


Es tracta d’un segell que es dirà Creation23 i que es dedicarà en exclusiva al llançament de discos de 7” d’edició limitada. Explica: ‘Vull tornar  a treure discos un altre vegada. Ho he deixat de fer, hi ha molt bona música i sento que és un bon moment per fer-ho. Vint-i-tres? El meu numero de la sort.’

McGee a Glasgow amb John Power de Cast (fot. Brian Anderson) 



Rubber Jaw

Inaugurarà el 5 d'octubre amb una banda de North Essex, Rubber Jaw, amb els temes Feeling Funny a la cara A i Bumpy Faces a la B. Es pot fer la pre-order i escoltar el tema aquí.


dimecres, 15 d’agost de 2018

EKIN FIL, ENS ABRIGA A L’ESTIU

NOVETAT DISCOGRÀFICA

Maps, el nou àlbum de Ekin Fil es manté en l’òrbita de les constel·lacions més plàcides i complaents a les que ens té habituades. Sobreïxen les atmosferes riques en sorolls i sorollets que ens guien sense poder posar cap mena de resistència cap a l’essència primera. Comenta que a vegades imagina que el resultat del seu treball és producte de l’efecte contrari a tot el batibull d’Istanbul, la seva ciutat. Justament no hi ha un sense l’altre.

Surt divendres en format vinil a través de Helen Scarsdale, qui s’ha cuidat també del disseny de la carpeta.     





dimarts, 14 d’agost de 2018

ICE CREAM BOOKS


ART – DISSENY – INSTAL·LACIONS

Normalment, l’estiu es sol associar a llegir llibres – no entraré en detalls – i encara més a menjar gelats. I aquí tenim la suma d’ambdues coses per a les que mai ens sentim satisfetes amb res.





Obra del dissenyador Ben Denzer, aquest novaiorquès ha editat una col·lecció de fotografies – penjades a Instagram – on ha triat llibres amb una portada que li anava bé i li plantificava estratègicament gelats o qualsevol altre postre relacionat, imatge que capturava amb la seva càmera. La idea li va venir com una parodia a partir de les fotografies que envien els editors, lligat amb la fascinació que Denzer li té al llibre com a objecte.




Sobre això, i a partir del propòsit que les imatges tinguin una connexió visual entre el llibre i el gelat, diu que amb les imatges pretén ‘canviar la percepció que se’n té respecta a que els llibres son objecte i contingut al mateix temps, encara que per a la majoria dels compradors, evidentment el contingut el supera respecta del concepte objecte físic’.

Hi ha gent que en llegeixen i en mengen tot l’any, de llibres i de gelats. Com deia Brecht, ‘aquests son els imprescindibles’.