dimarts, 30 de gener de 2018

LA CONTRA OLA

VARIS - SYNTH WAVE AND POST PUNK FROM SPAIN 1980-86
2 x VINIL LP

RECOPILACIÓ

A l’estat espanyol, la primera meitat dels vuitanta va tenir, musicalment parlant, un punt d’interessant. Les influències europees, finalment arribaven altes i clares i era el moment de assemblar-s’hi tot el màxim que es pogués.

A partir d’una iniciativa del crític i programador francès Loïc Diaz Ronda i publicat pels suculents Les Disques Bongo Joe de Suïssa, s’ha editat una antologia dedicada a l’escena synth-wave i post-punk de l’època. Son dinou temes representatius i que volen ser un recull de tot aquell moviment que hi va haver a Espanya – tret de La Fura dels Baus i Lavabos Iturriaga (aquests de Getxo) – amb cançons farcides de sons tecno-pop, art-rock, Industrial o el que ara en diríem low-fi i que eren distribuïdes en cassettes.






Al carrer des de l’1 de febrer i amb una magnífica presentació amb fotos i texts en francès i anglès.

A1 Esplendor Geométrico – Moscú Está Helado
A2 Zombies – Extraños Juegos
A3 Derribos Arias – Aprenda Alemán En Siete Dias
A4 Todo Todo – Autogas
A5 El Humano Marrano – Himno

B1 El Aviador Dro Y Sus Obreros Especializados – Gestalt
B2 La Fura Dels Baus – Mareâ
B3 Línea Vienesa – Cangrejos En La Cocina
B4 Diseño Corbusier – Golpe De Amistad
B5 Tres – I Doubt

C1 Derribos Arias – A Flúor
C2 Zombies – La Rebelión De Los Objetos
C3 Diseño Corbusier – Meta Metalic
C4 Los Iniciados – La Marca De Anubis
C5 Lavabos Iturriaga – China

D1 Aviador Dro – Nuclear Si
D2 Oviformia Sci – Mao’s Children
D3 De Picnic- Jeanette Me Quiere (Party Mix)
D4 La T – Dark Fields



dilluns, 29 de gener de 2018

GUIRILÀNDIA SOUND 2018

PER A QUI PUGUI INTERESSAR

DINÀMIQUES DE MASSES

Per ordre del regidor de turisme de la ciutat, es fa saber el cartell del Primavera Sound 2018. Ara, a destriar a qui has de veure per no semblar una despistada i a revisar el 'fons d’armari' a la recerca del look apropiat per desfilar, esplanada amunt, esplanada avall.



Per a què perdre sessions de discoteca a favor de concerts, si els pots concentrar tots en quatre dies dels 365 que té l’any? Good luck.


Dimecres:
Belle and Sebastian
Spiritualized
Wolf Parade
Maria Arnal i Marie Bagés
Javiera Mena
Starcrawler
Holy Bouncer


Dijous:
Björk
Nick Cave and The Bad Seeds
The War On Drugs
Vince Staples
Nils Frahm
Warpaint
Floating Points
Four Tet
Unknown Mortal Orchestra
Jóhan Jóhansson
Kelela
DJ Koze
C. Tangana
Sparks
Mount Kimbie
Madlib
Marcel Dettmann
James Holden & The Spirits Animals
Art Ensemble Of Chicago
Jlin
Mano Le Tough
Ezra Forman
Vagabon
Rostam
Delorean
Sylvan Esto
Mavi Phoenix
Hinds
Zeal & Ardor
Oso Leone
El Capullo de Jerez
Levon Vincent
Alex Lahey
ZA!
Shanti Celeste
Carpenter Brut
Ross From Friends
Call Super
Here Lies Man
Anna Von HAusswolff
Mala Gran
Genius of time
Karen gwyer
Daphni
Josey REbelle Champion

Divendres:
The National
Migos
Tyler, The Creator
HAIM
Charlotte Gainsbourg
Father John Misty
Arca
The Internet
Mogwai
Mike D
Cigarettes After Sex
The Breeders
Panda Bear
Rhye
Ty Segall
Daphni
Thundercat
Âme II Âme
The Black Madonna
Kyle Dixon & Michael Stein performing Stranger Things
Ibeyi
Shellac
Oumou Sangaré
Chromeo
Seth Troxler
Jorja Smith
Hunee b2b Antal
Superorganism
Waxahatchee
Yellow Days
Bad Gyal
Gerd Janson
La Bien Querida
Unos Fortune
Sevdaliza
Essaie Pas
Dekmantel Soundsystem
La Banda Trapera Del Río
IDLES
Honey Dijon
Metá Metá
DJ Python
El Último Vecino
Confidence Man
Peggy Gou
Omni
Cesare Basile
DJ Hey
marion Harper
Playback Maracas
Doble Capa
dod Magazine
Floating Points

Dissabte:
Arctic Monkeys
Lorde
A$AP Rocky
Lykke Li
Beach House
Grizzly Bear
Slowdive
Jane Birkin Gainsbourg Symphonic
The Blaze
Majid Jordan
Jon Hopkins
Deerhunter
Oneothrix Point Never
Car Seat Headrest
John Talabot
Dead Cross
Lift To Experience
Christina Rosenvinge
Kyle Dixon & Michael Stein performing Stranger Things
Lindstrom
Jay Son
Peter Perrett
Watain
Tom Misch
Abra
Sumac
Public Service Broadcasting
Oblivians
Rex Orange County
Núria Graham
Gabriel Garzón-Montano
Claro Intelecto
Mujeres
Donato Doy
Montero
Rolling Blackouts Coastal Fever
Vril
Nick Hakim
Toulouse Low tras
Aleksi Perla
The Kite String Tangle
Dj Coco
Vulk
Solar
Ramzi
Damed Squad
Orpheu The Wizard
Bufiman b2b Normal
Eva Geist
Alicia Carrera
Dekmantel Soundsystem
Palmbomem II

Orpheu The Wizard


SEXTILE – TECNOLOGIA UNDERGROUND

TENDÈNCIA

Sisters Of Mercy, Cabaret Voltaire, Alan Vega i fins a Jesus & Mary Chain han arribat a nombrar com a fonts inspiradores per alguns comentaris sobre aquest segon disc del trio de LA i que van llançar el passat any. Sí que és veritat que el seu és un poti-poti de bandes i sons del post-punk, i que cadascuna hi sentirà el que voldrà, però el que és innegable és el poder que desprenen sobre la planta dels peus i la incapacitat de fer-les parar. Ni que sigui per  això, i per un punt de nostàlgia, ja molen.



Current Affair, el nou single d’Albeit Living de Sextile, vol ser crític amb la situació que viu el seu país, la regressió que pateix. Sí és clar, el seu i el nostre i el del costat...

Des de la setmana passada que estan de gira per Europa amb parada el 23 de febrer a Barcelona (Sidecar). 


Melissa Scadutto



diumenge, 28 de gener de 2018

GENERACIÓ COMPROMESA

D’ESQUITLLADA

Ha estat arrel de diferents aniversaris, com el de l’edició en català d’un dels seus llibres, L’Illa, o el del seu pas per Sant Feliu de Guíxols ara fa 40 anys, que aquests dies s’han escrit alguns articles dedicats a l’escriptor i poeta Robert Creeley.



Aquest home, nascut a Arlington, Massachussetts el 1926, de l'any 1951 al 1955 es va assentar a Banyalbufar, un poble de la serra de Tramuntana, a Mallorca, i va ser des d’aquí que va posar en marxa l’editorial Divers Press que editava obra de l’anomenada ‘tercera generació’ de poetes com Paul Blackburn o Robert Duncan i on dirigia la Black Mountain Rewiew, la revista on van començar a publicar el personal de la Beat Generation com Allen Ginsberg, William Burroughs o Lawrence Ferlinghetti.


Creeley a l’esquerra amb Ginsberg


La generació beat va ser un moviment dels anys cinquanta que va posar potes amunt la societat benestant nord-americana  i que encara avui, molta part d'aquesta, encara hi segueix. Amb les potes enlaire.


Allen DeLoach, Tom Pickard, Ron Silliman, Lawrence Ferlinghetti  i Creeley



Mercury Rev acompanyant a Robert Creeley llegint el seu poema So There



dissabte, 27 de gener de 2018

NOU DISC DE THE DECEMBERISTS

I’LL BE YOUR GIRL 

AVANÇAMENT DISCOGRÀFIC

Colin Melody: ‘Quan has sigut una banda al llarg de 17 anys, inevitablement hi ha hàbits en els que caus. Per això, aquesta vegada el nostre objectiu principal era sortir d’aquesta zona de confort. Això és també el que va fer que busquéssim un productor (John Congleton) i un estudi diferents. Volíem alliberar-nos dels vells patrons i permetre’ns la llibertat de provar coses noves’. El proper 16 de març, via Rough Trade, podrem escoltar el resultat d’aquesta emancipació a través del vuitè àlbum de la seva carrera.



The Decemberists és d’aquelles bandes que disposen d’un compacte grup de seguidores. La seva música, encaixada en un espai harmònic amb tot i tothom, ho fa possible fàcilment. Suposem que, malgrat les declaracions de Colin Melody, podrem seguir-hi.  Pel tema que han avançat, ho sembla.





dijous, 25 de gener de 2018

ENS DEIXA MARK E. SMITH

5 març 1957 – 24 gener 2018
TRASPÀS



Ahir, el manager de la banda i la seva dona, Pam Vander, van haber de redactar el què temien escriure des de feia uns dies: ‘It is with deep regret that we announce the passin of Mark E. Smith. He passed this morning at home. A more detailed statement will follow in the next few days’. L’any passat ja va haver algun concert cancel·lat o a la corda fluixa com el de Wakefield, que va donar-lo en una cadira de rodes.

Wakefield - octubre 2017

El 1957 naixia a Salford, ciutat satèl·lit de Manchester, i el 1976 ja formava The Fall amb Martin Bramah i Tony Friel i a pesar dels canvis que hi ha hagut al llarg d’aquests 40 anys, s’havia mantingut fidel al grup. The Fall s’ha acabat i deixa 32 discos d’estudi. És un tòpic, però trobarem a faltar la seva constància. 




dimecres, 24 de gener de 2018

SUPERVIVÈNCIA

EFECTES COL·LATERALS


Tot està més que dit. Celebrem-ho i a la feina. 




COM UNES COMUNES, PERÒ NO

PER APRETAR A CÒRRER

Amb el tema dels apartaments turístics legals o il·legals a primera línia de foc i el fenomen de la gentrificació davant de casa, el projecte Scholarship, consistent en construir uns espais especialment dissenyats, en aquest cas per a set estudiants tailandesos amb dificultats financeres, em sembla espantós. L’objectiu dels dissenyadors era millorar la comunicació i les relacions humanes (sic), permetent als set ‘conillets de índies’, beneficiar-se d’una vida personal compartida i créixer en un ambient de comunitat, mantenint alts estàndards de servei i seguretat. Oju.




Disserten sobre que el projecte està fortament lligat al ”a veure què passa”’ (en diuen experimental) i també molt arrelat a la realitat contemporània. Probablement alguna cosa així serà cada vegada més habitual – diuen els experts – tenint en compte que d’aquí 15 anys totes serem companyes de pis. Els que es dediquen a matar el temps com poden o fent estadístiques, ens fan saber també, que per les mateixes dates, el 70% de les personetes d’aquest món, viurà en ciutats i, d’aquestes, sobre uns 2.000 milions, milió amunt, milió avall, no podrà comprar un pis o casa pròpia. Bravo! El projecte és obra de Fabrica, Benetton Group i patrocinat per AP (Thailand) Public Company Limited. Disculpi, scholarship no, scholar-shit.

Molt abans de la irrupció dels hippies hi va haver alguna cosa semblant, però va ser evidentment al llarg dels anys seixanta i sobretot dels setanta, quan ningú s’estranyava pel fet de crear i anar a viure en espais que es compartia gairebé tot. Fins i tot aquí n’hi va haver d’aquestes iniciatives amb cara i ulls. I se’n deien: 

COMUNES 


 



dimarts, 23 de gener de 2018

LUCIUS WORKS HERE INSTROSPECCIÓ INVOLUNTARIA

AVANÇAMENT DISCOGRÀFIC


Divendres passat va presentar al Convent de Sant Agustí el seu tercer treball, Detenido En El Tiempo (Sang Records), amb la participació d’Oxlabb en els efectes visuals, creats especificament per aquest treball. A Benavides se la pot considerar ja des d’ara mateix (que és tard) una de les figures més representatives de l’escena experimental i electrònica de Barcelona. El seu treball, d’una subtil bellesa, encara el conegut com si no ho fos. En vinil i en cassette.   




dilluns, 22 de gener de 2018

HELEN KELTER SKELTER, GUARDIANS

NOVETAT DISCOGRÀFICA


Des del seu campament base a la bonica ciutat de Norman a l’estat d’Oklahoma, Helen Kelter Skelter mantenen l’herència psicodèlica més genuïna – amb permís de ses majestats els Flaming Lips – amb discos com aquest Melter al carrer des de fa un mes. Tim Gregory explica: ‘En aquest disc volíem fer el nostre so propi. Es podria dir que el primer àlbum ho era en part, però amb aquest notem que definitivament te el so que buscàvem des del principi’

La custòdia del passat és en bones mans.





TASSES ALLIBERADES

O QUI MENJA SOPES...
SE LES PENSA TOTES

ART – INSTAL·LACONS – DISSENY

Imaginació i sort. ‘Fent broma un dia amb el meu novio va sorgir la idea. I n’hi vaig fer una per Nadal. Ho vaig publicar a Instagram i Facebook i la resta ja és història’ explica Emma Low, una noia de Leeds que darrera la marca Pot Yer Tits Away Luv està fent la primera pela.



Va fer quatre classes de ceràmica i va començar a fer les tasses ‘celebrant el fet que totes som meravelloses cadascuna en la seva singularitat... Sento que fins no fa massa, la nuesa en l’art podia tenir connotacions sexuals. Ara sento que estem arribant a un punt en el que les dones reclamem els nostres cossos i deixem que s’expressi, no per a les mirades masculines, sinó per al seu propi alliberament. Vull que la gent s’alliberi amb les “teteres” que faig’.

Diu que de moment s’han de mantenir allunyades de qualsevol líquid, perquè estan assecades amb la corrent d’aire que hi ha al seu estudi, no en el forn que encara no te. O sigui que només es poden utilitzar per fer bonic o posar-hi els llapis.

Així doncs, sembla que alguna vegada, la tonteria de ser emprenedor pot funcionar. Si més no, per pagar el lloguer d’un parell de mesos.




dissabte, 20 de gener de 2018

CAROLINE ROSE M’ENGANXA

AVANÇAMENT DISCOGRÀFIC

Les seves cançons estan plenes de sarcasme, disposades tant a fer-me saltar d’alegria com a creure que soc una tonta del cul. És el segon disc i com explica en referència a aquest nou tema, previ al llançament el 23 de febrer d’aquest Loser via New Westde fet, el mateix títol, Soul No. 5, és una broma per la quantitat de versions d’aquesta cançó i que també em recordi al Mambo No. 5. Pel vídeo volia que fos una barreja de rap dels 90 i de ‘Napoleon Dynamite’. Que cadascuna jutgi. Al final tot és una broma. Com la vida. Una tia interessant.



YO LA TENGO ES POSEN REFLEXIUS

AVANÇAMENT DISCOGRÀFIC


El trio de Nova Jersey traurà el seu nou disc aquest 16 de març via Matador. Quinze temes per al seu quinzè disc. Es dirà There’s A Riot Going On, com el disc d’Sly & The Family Stone de l’any 1971. I com expliquen, no és casualitat. Vol ser una reacció davant d’un país – quin de tots? – a la vora del caos. Ho comenten en un breu assaig que han fet córrer, escrit per Luc Sante, un dels observadors més brillants de la cultura contemporània, on també parlen sobre l’espontaneïtat del grup en els processos de composició i enregistrament. Avancen que els mesos d’abril i maig estaran de gira per Europa i també alguns temes per anar fent boca.  





El text referenciat:

There's a riot going on. You don't need me, or Yo La Tengo, to tell you that. These are dark times, in our heads as much as in the streets. It's easy to lose contact with the ground, flying through endless banks of storm clouds day after day. Confusion and anxiety intrude into daily life and cause you to lose your compass. There are times that call for anthems, something to lift you out of your slump and put fire in your feet. And then there are times when what is indicated is a balm, a sound that will wrap around you and work out the knots in your neck.

While there's a riot going on, Yo La Tengo will remind you what it's like to dream. The sound burbles and washes and flows and billows. If records were dedicated to the cardinal elements, this one would be water. There are shimmery hazes, spectral rumbles, a flash of backward masking, ghostly flamingos calling "shoo-bop shoo-bop." You are there. And even if your mind is not unclouded--shaken, misdirected, out of words and out of time--you can still float, ride the waves of an ocean deeper than your worries, above the sound and above the Sound.

For Yo La Tengo this is a slow-motion action painting, and Georgia Hubley, Ira Kaplan and James McNew did it all themselves, in their rehearsal studio, with no outside engineer (John McEntire later did the mix). They did not rehearse or jam together beforehand; they turned on the recorder and let things coalesce. Songs came together over long stretches, sometimes as much as a year going by between parts. You'd never guess this, since the layers are finessed with such a liquid brush. You'd imagine most of the songs had sprung forth whole, since they will enter your head that way. Within two listens you will be powerless to resist the magnetic draw of "Shades of Blue," will involuntarily hear "She May, She Might" on your internal jukebox first thing in the morning and "Let's Do It Wrong" late at night. While there's a riot going on you will feel capable of bobbing through like a cork.

In 1971, when the nation appeared to be on the brink of violently coming apart, Sly and the Family Stone released There's a Riot Goin’ On , an album of dark, brooding energy. Now, under similar circumstances, Yo La Tengo have issued a record with the same name but with a different force, an album that proposes an alternative to anger and despair. Their first proper full-length since 2013’s FadeThere's a Riot Going On is an expression of freedom and sanity and emotional expansion, a declaration of common humanity as liberating as it is soft-spoken.

divendres, 19 de gener de 2018

ENS DEIXA CHRISTIAN BURCHARD

TRASPÀS

Aquest dimecres a la tarda deixava el cos Christian Burchard, un dels músics més interessants dels darrers 50 anys i líder de la banda Embryo formada a Munic el 1969. Havia aprés ha valorar l’alliberament respecte d’aquest món submís i absurd, viatger incansable, fidel a la improvisació, precursor de la línia progressista que va inundar el continent la dècada dels setanta, amb la seva desaparició ens deixa un treball i una petja clau en la història musical europea.



Sembla que feia any i mig, en una de les gires amb el grup, va patir un greu problema de salut que ja el va obligar a fer repòs. Va morir amb 71 anys acompanyat de la seva dona Eva i la seva filla Marja. I sentint música.

(fot. de Christoph Wagner – Trikont)