RUMIAMENTES I BARRINADES
Passat festes, torna l’activitat política.
Estàvem totes ocupades en les compres i en preparar els tiberis. Bé, no totes.
En les circumstàncies del tot previstes, l'estat de les coses torna a ser el mateix de sempre. Uns que volen la llibertat i uns altres que no
la donaran ni que els matin. És un dir. I així van passant els dies, els anys i
els segles.
Fa més de 50 anys que també va haver una
manifestació ”històrica”. El 28 d’agost del 1963, la Marxa pels Drets Civils sobre Washington, amb aquell famós discurs
de Luther King i el seu ‘I have a dream’.
Llegint 33 Revolutions per Minute: A History of Protest Songs de Dorian Lynskey (editat en espanyol per Malpaso) també he sabut que una
veu emprenyada d’entre la multitud es va alçar i va cridar: A la merda el somni, Martin! Ara, maleit
sia, ara!
També aquell mateix 28 d’agost, un jovenet Bob Dylan que desconfiava de l’eficàcia
de la mani, mirant cap els edificis del Capitoli i el Congrés va preguntar als
seus companys: ‘Creus que alguna persona d’allà
dins està escoltant? Quan fa uns dies llegia que l’ANC demanava instruccions, ja vaig veure que la cosa pintava fatal.
Al final, com sempre, el desengany. Al final, els votarà la seva mare.
Tot el que no passi per la mobilització de la
gent i des d’aquesta mateixa gent, no anirà en lloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada